Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  oliba
veure  òliba
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

OLIBA ant.
Nom propi i llin.: V. Oliva, art. 2.

ÒLIBA f.
|| 1. imatge  Ocell de la família de les estrígides, de l'espècie Strix flammea; és de plomatge molt fi, groguenc, pintat de blanc-gris i negre en la part superior, i el pit completament blanc, el cap rodó, bec curt i corbat de la punta, ulls grossos i brillants, coa ampla i curta, ungles negres; habita pels murs i torres de les esglésies i pels forats de roques, està amagat de dia i surt de l'amagatall quan fa fosca; cast. lechuza. Aquest món és dit nit, e l'altra vida dia clar; ara nosaltres som axí com a muçols o rates penades o òlibes, tanta és la claritat altra, Quar. 1413, p. 325. Lo mussol o la òliba: Noctua, Esteve Eleg. k 6 vo. Quan eixírem del poble, una òliba ens saludà des dels murs de l'enderrocat palau dels Cabreres, Ruyra Parada 29. A Mallorca es distingeix l'òliba de vila, que és de color rossa, i l'òliba de garriga, més blanquinosa i que habita per les penyes de la mar. A Menorca també es distingeix l'òliba blanca i l'òliba morena.
|| 2. Ocell de la família de les estrígides, de l'espècie Syrnium aluco, de color gris o pardós per damunt, el ventre més clar amb taques lineals negres, i el bec groc; habita pel camp i fa el niu per forats dels arbres i de parets velles (Men.); cast. cárabo.
|| 3. Òliba amb orelles: ocell de la família de les estrígides, espècie Otus vulgaris, de cap gros i aplanat, amb dos pinzells de plomes, un a cada banda del cap, que semblen les orelles d'un gat; durant l'hivern està amagat, i surt a la primavera i a l'estiu; fa el niu damunt els arbres (Men.); cast. buho mediano. A Mallorca en diuen òliba-mussol (Mancor).
|| 4. fig. La dona que anava als enterraments i funerals i portava la cistella (Igualada).
    Loc.
—a) Semblar l'òliba de Pasca: estar tot distret, embambat, semblar beneitot (Empordà).—b) Tot sol com una òliba: es diu de la persona que viu tota sola o que és amiga de la soledat.—c) Anar de nits, com les òlibes: sortir de nits, trescar a les fosques.—d) No tenir un dobler per fer cantar una òliba: esser extremadament pobre, no tenir un cèntim (Men.).
    Var. form.
dial.: òbila, òlbia.
    Refr.

—«Uns fan l'òbila, i atres es beuen l'oli»: significa que uns treballen i els altres tenen el profit del treball d'aquells (Alcoi).
    Cult. pop.
—L'òliba és considerada vulgarment com a animal de mal averany; el seu cant és considerat un avís de mort o de desgràcia pròxima. La gent inculta també creu que les òlibes es beuen l'oli de les llànties de les esglésies.
    Fon.:
ɔ́liβə (pir-or., or.); ɔ́liβa (Andorra, Tortosa, Morella); ɔ́liβɛ (Sort, Tremp, Ll., Urgell, Falset, Gandesa;) ɔ̞́liβə (mall., men.); ɔ́βilɛ (Fraga, Sueca, Alcoi); ɔ́βila (Calasseit); ɔ̞́βila (Val.); ɔ̞́βilɔ̞ (Al.); ɔ̞́βilə (eiv.); ɔ́ɫbiɛ (Aspa de les Garrigues); ɔ́bbia (Granyena); ɔ́ʎbiɛ (Aitona).
    Intens.:
—a) Augm.: olibassa, olibarra, olibota, olibot.—b) Dim.: olibeta, olibetxa, olibeua, olibona, olibó.—c) Pejor.: olibota, olibot.
    Etim.:
del germ. *ŭwwĭlô, mat. sign. || 1, 2 (segons Coromines en Mél. Roques, iv, 47).