Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  abril
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ABRIL m.
El quart mes de l'any gregorià; cast. abril. En los dies d'abril hac molt gran fretura de pluja en aquella terra, Llull Blanq. 76.
    Loc.
—a) Faltar [a qualcú] s'aigo d'es Bril: faltar-li enteniment, esser ximplet i beneitó (Bal.). Només tenia un fiy, En Pere, que li faltava una saó, y sa des Bril, que ès sa millor, Alcover, Rond. iii, 160.—b) Esser més estret que es Bril: esser molt avar (Mall.).—c) Per ses professons d'Abril: locució equivalent a ‘fa molt de temps’. «¿Te recorda d'això que parlàvem?—Si, érem per ses professons d'Abril» (Llofriu). Se refereix a unes processons que feien en el mes d'Abril, i que fa molts d'anys se suprimiren.
    Cult. pop.
—L'abril és un dels mesos més crítics per a l'agricultura; sol esser poc plujós, i les seves aigües són molt profitoses. Aquestes circumstàncies i altres que concorren en el mes d'abril i li donen gran importància agrícola, són expressades dins el llenguatge popular amb tota una multitud de refranys i locucions. Vetn'aquí els principals exemples:a) «A l'Abril, cada gota en val mil» (Gandesa, Urgell, Segarra, Penedès); «A l'Abril, cada gota val per mil» (Maestrat); «En Abril, cada gota val per mil» (Vinaròs, Alcoi); «D'Abril, cada gota val per mil» (Bal.); «En Abril, cada gota val per mil, per l'ull i per la raïl» (València).—b) «L'Abril va deixar morir la seva mare de set» (Cat.).—c) «A l'Abril, tota l'aigua cap dins un barril» (Morella).—d) «D'Abril i Maig, surt es raig» (Mallorca); «Abril plover i Maig ventós, fan l'any ric i profitós» (Mall.); «Aigos d'Abril i a Maig roades, fan les anyades» (Mall.); «Abril i Maig acompassats, componen tots els sembrats» (Mall.); «Aigo de Maig, de raig a raig»; d'Abril, de fil a fil (Mall.); «Pluja d'Abril i sol de tardor, solen fer l'any bo i millor» (Cat.); «Si trona d'Abril, ve bon estiu» (Mall.); «Si l'Abril prou, blat, ordi i sèu de bou» (Men.); «Pel Bril, tot se'n va per un fil» (Emp.); «A l'Abril, el blat puja fil a fil; al Maig, puja con un faig» (Gomis Meteor. Agr. 112); «A l'Abril, tot se'n puja com un fil» (Falset); «A l'Abril, cada branca fa son fil» (Gandesa): vol dir que els sembrats fan una bona crescuda.—e) «No és tan dolç l'Abril florit, que no mos gel qualque pic» (Marroig Refr.); «Si es refreda d'Abril dolç, és el més dolent de tots» (Marroig Refr.); «Nevades a l'Abril, pedregades a l'istiu» (Morella).—f) «Fred d'Abril, no faltarà pa ni vi» (Gomis Meteor. Agr. 112).—g) «Quan Març fa d'Abril, Abril fa de Març» (Marroig Refr.); «Abril fa el pecat, i el Març és acusat» (Farnés Parem. 27).—h) «Per cada calcida que es trenca al mes d'Abril, després n'hi ha mil» (Espinavessa, ap. Gomis Meteor. Agr. 112).—i) «No hi ha Abril sense espigues» (Marroig Refr.).—j) «Si vols menjar pèsols al segar, al mes d'Abril los has de sembrar» (Crespià, ap. Gomis Meteor. Agr. 112); «Si no vols menjar sopes a l'istiu, sembra pèsols al mes d'Abril» (Gomis ib.).—l) «En Abril, no toquis raïl» (Alcoi); «En Abril, no li toques la raïl»: vol dir que va malament entrecavar i tocar les arrels al sembrat en Abril, perquè ja està encanyant-se (Val., ap. Martí G., Tip. mod. i, 52 b).—m) «En Abril, no te lleves fil» (Val.); «A l'Abril, no te'n llevis fil» (Segarra); «Abril, no et llevis un fil» (Mall.); «Per lo mes d'Abril, no te'n toquis fil» (Barc.); «A l'Abril, no me'n llevo fil; al Maig, aixís me'n vaig» (Cat.); «Fins a quaranta d'Abril, no te llevis un fil» (Mall.); «Fins a setanta d'Abril, no et lleves un fil» (Un Mall. Dicc.). Tots aquests refranys aconsellen no llevar-se roba en l'Abril, perquè encara no n'és temps.—n) «L'Abril, mata un home i després se'n riu» (Cat. ap. Farnés Parem. 36).—o) «Si a tres d'Abril es cucut no canta, digueu que és mort o per a França» (Emp.); «Si es tres d'Abril, | lo cucut no fa piu-piu, | o és pres, o no és viu | o bé sent mal istiu» (Gomis Meteor. Agr. 84).—p) «Borró que neix dins s'Abril, no té temps de fer bon vi» (Marroig Refr.).—q) «D'Abril en bon matí, hi fa bon dormir» (Marroig Refr.).—r) «Altes o baixes, a l'Abril són les Pasqües» (Vinaròs).II. || 1. A Catalunya, els tres primers dies d'Abril es diuen dies emmanllevats, perquè solen esser molt dolents, i diuen que el Març (que té fama de dolent) els manlleva cada any a l'Abril. A l'Alt Empordà hi ha aquesta tradició: Una vella, veient que el mes de Març anava a acabar i no li havia malmès el bestiar, començà a burlar-se'n dient-li: «Març Marçot, | no m'has pogut matar cap ovella ni ovellot, | sinó una de pelada | que mal llop se l'hagués calada». Irritat el Març per aquesta befa, digué a l'Abril: «Abril, deixa-me'n un, | deixa-me'n dos, deixa-me'n tres, i un que jo en tinc seran quatre, | que la vella vull pernabatre | i tots sos ovellots». L'Abril li deixà els dies que el Març li demanava, i aquest matà totes les ovelles de la vella pastora. (Gomis Meteor. Agr. 147). || 2. A Menorca subsisteix el costum d'enganyar la gent, per berba, el dia primer d'Abril, i al qui es deixa enganyar li diuen, fent-ne befa: «¡Cara bèstia! ¡Cara bèstia!».
    Fon.:
əβɾíl (pir. -or., or., bal.); aβɾíl (occ., val., alg.). A molts de llocs diuen bɾil (a tota Mall., Men., Eiv., Empordà, Penedès, Gandia, Alguer, etc.); əβɾíw (Oleta i Cotlliure, ap. ALF, c. 104).
    Etim.:
del llatí aprīle, mat. sign.