Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  advocat
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ADVOCAT m.: cast. abogado.
|| 1. Qui té per professió defensar en judici, verbalment o per escrit, la causa d'una de les parts litigants. Guarda la lengua dels advocats, qui parlant donen dan, si donchs no ligues aquella ab cordes d'argent, Scachs 26.
|| 2. Patró o protector. S'aplica especialment a la Mare de Déu i als sants. Al benuyrat baró Sanct Jordi, lo qual tots temps fo y es advocat de les batalles de la nostra casa de Aragó, Pere IV, Cròn. 305. Per Sant Sebastià, | advocat de peste, Penya Poes. 229.
|| 3. a) Advocat de l'Estat: membre d'un cos d'advocats fundat l'any 1881 per entendre en els litigis de coses de l'Estat.—b) Advocat patrimonial: el qui pledeja els interessos de la Corona. Miquel Dalmau doctor en leys advocat del patrimoni del Senyor Rey, doc. a. 1485 (Arx. Gral. R. Val.).—c) Advocat de pobres o d'ofici: l'encarregat de pledejar les causes de les persones declarades legalment pobres.—d) Advocat sense causes: el qui no té clients; met., s'aplica a la persona que aparenta tenir molt i no té res.—e) Advocat del diable: funcionari que intervé en els processos de canonització posant dificultats a la canonització a fi d'evitar una santificació immerescuda.—f) Advocat de Déu: el qui en els processos de canonització posa arguments en favor de la canonització i procura refutar les objeccions de l'advocat del diable.—g) Advocat de causes perdudes: met. iròn., es diu del qui es fica o vol intervenir en allò que no li importa.—h) Advocat de secà: el qui, sense títol ni instrucció suficient, vol exercir d'advocat o donar consells (occ., Castelló). [Al llaurador] tots tiren a enganyar-lo, a fer-li creure que els ases volen; i que si no se ho vol creure li afegixen que es un recelós malpensat, un docte advocat de secà, Pascual Tirado (BSCC, viii, 243).—i) Advocat de marge (Vinaròs), o advocat de cap de marge (Rib. d'Ebre), o advocat de peu de marge (or.): el mateix que advocat de secà. Un micer prim com un fus | ... | enribetat de llatí, | advocat de peu de marge, Collell Flor. 145.
    Refr.
—a) «Busca sempre l'advocat que et mostre la veritat».—b) «A l'advocat, dígues-li la veritat» (Cat.).—c) «En plet clar, cap advocat; en dubtós, ni un ni dos» (Cat.).—d) «Advocats i procuradors, a l'infern de dos en dos» (Barc., Empordà, Ripoll).—e) «De jutges i d'advocats, no n'hi ha gaires de salvats» (Manresa).—f) «Així està el pagès entre advocats, com lo pagell entre dos gats» (Manresa).—g) «Advocat que xerra molt, no diu cosa bona» (Barc., Manresa).—h) «Diners, de tort fan veritat, i de jutge bon advocat» (Flos med. 3. v.).
    Fon.:
əbbukát (Barc.); abbokát (Val.); əbvoсát (Palma). Està molt estesa la forma abogat (presa del cast. abogado), principalment a València i les Balears.
    Var. ort.
ant.: aduocat; advochat, avochat (Ardits, a. 1403); avocat (Llull Cont. 114); auocat (Cost. Tort.).
    Sinòn.:
missèr (bal.).
    Etim.:
pres del llatí ădvŏcātus, mat. sign.