Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  alaior
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ALAIOR topon.
|| 1. Ciutat situada entre Maó i Mercadal (Menorca); té devers 6,000 habitants. La fundà Jaume II l'any 1304 en una alqueria que es deia Ihalor, de la qual prengué nom la nova població. Blanca com totes elles y com gentil sultana | sobre un coster s'ovira la víla d'Alayor, Ruiz Poes. 10.
    Fon.:
|| 1, ələó, ləó, əló, (Men.).
    Cult. pop.
—a) A Alaior, mostren sa panxa per un guixó; o bé: A Alaior són guixoners. Ho diuen en els altres pobles de Menorca, per ridiculitzar els alaiorencs.—b) ¡Que éts d'Alaior? Ho diuen als qui deixen la porta oberta havent-la trobada tancada (Men.).
    Etim.:
la forma actual Alaior ve d'una altra forma, Ilayor, i aquesta es produí per metàtesi per Hialor o Ihalor, que són les formes amb què trobam escrit el nom d'aquesta vila en els documents més antics. Segons G. Llabrés (Rev. Men. 1896, p. 49), els diplomes donen aquesta evolució de formes: Ihalor (segle XII), Hialor (a. 1304), Hiallor (a. 1391), Hisleor (llatinitzat, segles XV i XVI), Hialor (a. 1578), Ilayor (a. 1585), Hialayor (a. 1602), Alayor (a. 1627).