Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. all
veure  2. all
veure  3. all
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. ALL m.
|| 1. imatge  bot. Planta liliàcia: Allium sativum L.; cast. ajo. És vivaç, de 20 a 40 cm. de llargària, glabra, d'olor molt forta i desagradable; de l'arrel surt una cabeça bulbosa i bulbulífera, és a dir, composta d'una porció de búlbuls (que són pròpiament els alls segons la denominacíó vulgar) col·locats en forma arquejada i coberts cada un per una túnica membranosa vermellenca, i el conjunt d'ells va cobert per diverses capes (la pela de l'all); les fulles són linears, llarguerudes, planes i llises; les flors són molt petites, blanques o vermelloses, en umbel·la paucíflora i bulbífera. Se cultiva molt i s'empra per donar gust als guisats. El nom all amb aquest significat és general a tot el territori de llengua catalana. Ne ayls ne sebes no donen res [de leuda], doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Que no haja menjat aquell jorn alls ni cebes, Dieç Menesc. ii, 32 v. Hi ha algunes denominacions especials: a) All tendre: la planta abans de fer-se la cabeça (Cat., Bal.).—b) All de la cama llarga: és la casta d'all més primerenca i es distingeix per tenir la pellofa blanca (Tortosa).—c) All cugul: és tardà i té la pellofa del gra vermella (Tortosa).—d) All maltès: casta d'all més gros que l'ordinari; cast. salsa de campo (Un Mall. Dicc.).—e) All masclet: varietat d'all que té els grells atapeïts i formant un conjunt uniforme (Sanet).—f) All vermell: el que té la pellofa vermella; cast. ajo cañete (Un Mall. Dicc.).
|| 2. imatge  All de bruixa (Ponts, Pla d'Urgell, Tarr., Tortosa) o all de culobra (Conflent): planta liliàcia: Muscari comosum Mill.; cast. jacinto penachudo. Es vivaç, de 20 a 50 cm., glabra, de cabeça grossa, vermellosa o bruna; té les fulles linears, acanalades; les flors en raïm espès al començament i molt allargat a la fi, amb peduncles blavosos. Se fa per dins els camps cultivats.
|| 3. imatge  All de bruixes (Calella) o all de moro (Mall.): planta liliàcia: Allium roseum L.; cast. ajo de culebra. Té la cabeça circuïda de bulbets pedicelats; el tronc és cilíndric, fullós en la base; les fulles són linears, acanalades; les flors són color de rosa i formen umbel·la. Se fa pel camp.
|| 4. imatge  All colombí (Montserrat, Cabrera, Montseny): planta liliàcia: Allium fallax Roem. et S. És vivaç, de 15 a 40 cm.; té les fulles linears, estretes (d'un a tres mm.), convexes i nervades sense carena, i més curtes que la tija; les flors són petites, vermelles, reunides en una umbel·la multíflora. Se fa pels roquissars de Montserrat i del Montseny.
|| 5. imatge  All de culobra (Conflent): planta liliàcia: Allium vineale L. Es vivaç; se fa de 30 a 80 cm.; té la cabeça ovoide o quasi esfèrica; les fulles, semicilíndriques i un poc acanalades; les flors són blanquinoses amb ratlles verdoses.
|| 6. imatge  All daurat (Bausili, Fl. Eq.): planta liliàcia: Allium Moly L., És vicaç, de 20 a 40 cm., glabra; té la cabeça senzilla, ovoide-oblonga, amb túnica coriàcia bruna; la tija és cilíndrica, amb una fulla única lanceolada-acuminada, ampla d'un o dos cm., plana, llisa i multinervada; les flors són grogues, grosses, en umbel·la multíflora.
|| 7. All d'olor (Barc., Calella): planta liliàcia, Allium odorum L.; cast. ajo oloroso. Té la cabeça oblonga, coberta de membranes reticulades; les fulles acanalades; les flors blanques.
|| 8. imatge  All porro (Palamós, Tortosa, València) o all porrer (Viladrau, Vic, Llanàs, Torelló) o all porret (Barc., Manrera) o all porrit (Alzira, Gandia) o all de serp (Mall.): planta liliàcia, Allium Ampeloprasum L.; cast. puerro silvestre. Ès vivaç; se fa d'un metre o encara més, d'altària; té la cabeça grossa i revoltada de moltes cabeçoles o grells; la tija és cilíndrica; les fulles, linears, planes, rasposes a les voreres i a la carena; les flors són de color de rosa, en umbel·la grossa. Se fa pels camps i vinyes de la plana.
|| 9. L'all: joc de nois que es fa en aquesta forma: tiren una pilota per amunt; quan cau en terra, el qui pot agafar-la l'agafa i els altres fugen, i aquell tira la pilota amb tota la força contra un dels fugitius; el qui pot tornar agafar-la, la tira contra un altre, i així van seguint indefínidament (Val., Alcoi).
|| 10. Flastomia, paraula obscena o grossera; cast. ajo. «Tirar algun all: pronunciar alguna palabra fea o deshonesta» (Martí G. Dicc.). «Tirar alls i cebes: hablar palabras feas, indecorosas o mal sonantes» (ibid.).
    Loc.
—a) Trempat com un all o més trempat que un all: molt trempat, xalest (Barc., Empordà).—b) Sà com un gra d'all o més sà que un gra d'all: molt sà, que té o manifesta tenir bona salut (Mall.).—c) Dret com un all o test com un all: (home) molt dret, que manifesta tenir molt de vigor (Manresa).—d) Fort com un all bruixat: iròn., dèbil (Labèrnia Dicc.).—e) Calent com un all: molt calent. «Tinc els peus calents com un all» (Borén).—f) Fer més calent que un all: encalentir a colps; tupar (Escrig-Ll. Dicc.).—g) Sucar els alls: insistir excessivament a demanar o repetir una cosa (Mall.).—h) Fer tornar coa d'all [qualcú]: molestar molt, fer passar molta pena d'esperit (Mall.).—i) Cama d'all: qui té les cames molt primes (Aladern Dicc.).—j) Encamar els alls [a qualcú]: enganar-lo. «No m'has d'encamar los alls» (Aladern Dicc.).—l) Tenir all o ceba: tenir ara una tribulació ara una altra, sense cessar d'estar malament o de gemegar. Hi ha també aquestes expressions: «Qui no té un all, té una ceba»; «Quan no és un all, és una ceba»; «Quan no tens all, tens ceba» (Eiv.); «Allà on no hi ha un all, hi ha una ceba» (Llofriu).—m) «Tant patirem per un all com per una ceba»: ho diuen per significar que el qui ja sofreix molt no se'n temerà gaire del mal que li sobrevingui (Migjorn-Gran).
    Cult. pop.
—I. Creences populars:—a) Quan compren una olla nova de terrissa, solen fregar-li bé el cul amb alls, i diuen que així no s'esquerda i és més duradora (Calaf). A Mallorca fan la mateixa operació perquè l'olla prengui prest el bull.—b) Un gra d'all al cul, fa venir febre (Cat.).—c) Als infants atacats de cucs, els posen un rosari de grans d'all pel coll, perquè se curin (Migjorn-Gran). A les persones que han tingut una paparra aferrada, els és molt bo, després de desferrar-la o tallar-la, que els freguin un all per damunt el lloc on la tenien; això lleva el dolor i el verí (Ciutadella).—II. Refr.:—a) «Per Sant Blai, planta l'all» (Empordà). «Per Sant Blai, se sembra l'all» (Serra Cal. folkl. 51). «Si vols tenir l'all coent, sembra'l a l'Advent» (Cat., segons nota del Dr. Sallent). «Si vols l'all bo i fi, sembra'l per Sant Martí» (Cat., nota del mateix). «Per Sant Miquel, els alls ja han de mirar al cel» (Benissanet).—b) «Per Nadal, ni amb alls ni amb cebes empleïs ton cabal» (Guimerà).—c) «Ets ais sempre treuen» (Manacor).—d) «Tant put un all com cent cebes» (Manresa); «Tant put un all com cent cabeces» (Manresa, Olot).—e) «Alls crusos i vinet pur, fan passar el port segur» (Manresa); «Alls crusos i vinet pur, passen lo port segur» (Farnés Parem. 189); «All cru i vi pur, passen lo port segur» (Val.).—f) «Sense un ai fan s'aioli»: ho diuen per significar que l'abstenció de qualcú no implica la impossibilitat de fer una cosa, perquè poden passar sense ell (Palma).
    Fon.:
áʎ (Rosselló, Conflent, Capcir, Cerdanya, Puigcerdà, Campmany, Cadaqués, Calella, Granollers, Barc., Solsona, Cardona, Girona, Salou, Vendrell, Blancafort, Valls, Andorra, Martinet, Esterri, Llavorsí, Torre de C., Isavarri, Boí, Sort, Vilaller, Organyà, Oliana, Pobla de S., Tremp, Balaguer, Artesa de S., Lleida, Tamarit de la L., Maestrat, Cast., Val., Alcoi, Benidorm, Alacant, Alguer); áј (Olot, Girona, Blanes, St. Feliu de G., Llofriu, Ribes, Ripoll, Bagà, Gòsol, Pobla de L., Berga, Manresa, Gironella, Granollers, Avinyonet, Mall., Men., Eiv.); ǽј (Felanitx).
    Intens.:
—dim.: allet [or., əʎέt; occ. i val., aʎét; mall., əјə́t; men. oriental, əέt; men. occidental, əə́t];—augm.: allot [or., əʎɔ́t; occ. i val., aʎɔ́t; mall., əјɔ́t; men., əɔ̞́t].
    Etim.:
del llatí allĭum, mat. sign. || 1.

2. ALL topon.
Poblet del municipi d'Isòvol (Cerdanya).
    Etim.:
sembla que ha de venir del llatí Allĭus, que era un nom gentilici i cognom (cfr. Th. Ling. Lat. i, 1687). Les formes que trobam en els documents catalans més antics són Alli (a. 839), Villa Alli (a. 919, 1001), Allium (a. 1102). Cfr. Balari Oríg. 5; Alsius Nom. 239; Botet Geogr. Gir. 857.

3. ALL
var. gràfica ant. de al (=a el). Alls qualls, doc. a. 1343 (arx. de Marganell). Alls jouens s'endreça, Proc. Olives 2125. Posareu vn peroll d'augua all foc, Flos medic. 198.