Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. alosa
veure  2. alosa
veure  3. alosa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. imatge  ALOSA f., ornit.
Ocell de la família de les alàudides: Alauda arvensis L. (Ross., Conflent, Vallès, Barc., Reus, Pallars, Ll.); cast. alondra. La llargària del cos és de 18 o 20 cm.; és robusta, té el cap i l'esquena terrosa amb ratlles negrenques, i els pits i panxa blanquinosos amb taques fosques; té les ales amples i la coa forcada; habita a la terra baixa tot l'hivern, i en venir l'estiu emigra a les regions elevades i septentrionals; vola bé i corre molt lleugera; es fa pels camps de conreu i a bandes de pocs arbres; menja insectes, cucs i llavors; és molt cantadora; molts la confonen amb la cogullada, que és de la mateixa família i molt semblant de forma i de grossària. Piteja lo pinsà, canta l'alosa, Canigó i. Tot canta en ta llahor... | al trench del jorn la vigilant alosa, Llorente Versos, i, 121. Per caçar les aloses s'empra principalment un reclam bellugadís o uns mirallets que reflecteixen els raigs del sol i atreuen les aloses.
    Loc. i refr.
—a) Despertar-se al cant de l'alosa: despertar-se molt dematí (Gomis Zool. 305).—b) Mirallets de caçar aloses: promeses enganyadores (ibid.).—c) «Val més una alosa al plat, que una perdiu volant» (ibid.).
    Fon.:
əlɔ́zə (Ross., Conflent, Ripoll, Vallès, Barc.); alɔ́zɛ (Sort, Lleida).
    Var. form.:
alova.
    Etim.:
del gàl·lic-llatí alauda, mat. sign.

2. ALOSA f.
Peix de la família dels clupeids: Alosa fínta Marc. (Barc.); cast. sábalo. Es molt semblant a la sardina, però té el cos més alt i aplanat. En la primavera puja pels rius, fa la posta i a la tardor els petits se'n van cap a la mar. La pesquen a la mar i en els rius.
    Fon.:
əlɔ́zə (Barc.); aɾóza (Alg.).
    Etim.:
del gàl·lic-llatí alausa, mat. sign.

3. ALOSA f. ant.
Beguda composta d'aigua, mel i alguns altres ingredients, que es prenia com a refrescant; cast. aloja. A les collations prench de mos letovaris... o aloses ençucrades per refrescar lo fetge, Eximenis, «Terç del Crestià». A una àpoca d'un apotecari valencià de l'any 1470 (Arx. Gral. R. Val.) trobam aquesta partida: «CL solidos per cinquanta aloses a for de tres solidos per alosa»; i a una àpoca d'un sucrer, a. 1496 (mateix arx.), trobam: «trenta sis solidos per obs de dotze aloses meses en pots de vidre..., una cullereta d'argent per obs de menjar les dites aloses».
    Etim.:
probablement del llatí alosănum, variant de aloxĭnum, mat. sign. (cf. Corominas DECast, i, 162).