Diccionari CatalÓ-ValenciÓ-Balear
Cerca inici
endarrereá endavantcerca
Introducciˇ al Diccionariá Bibliografiaá Explicaciˇ de les Abreviaturesá
veureá Óngel
DIEC2á DDLCá CTILCá Sin˛nimsá CITá TERMCAT

└NGEL m.: cast. ßngel.
I. || 1. Esperit pur, intermediari entre DÚu i els homes. Neguna creatura no es tan semblant a Deu com angel, car angel no ha cors, e es cosa inuisible, e ha major poder de entendre e de amar Deu que neguna creatura, Llull Felix, pt. ii, cap. 1. Deu... es mes perfet que qualsevol creatura, sia angel o home, Egidi RomÓ, ll. 1, pt. 1.a, cap. 3. Lo ermitÓ creent lo diable... cuydantse que fos angell, Eximplis, i, 173. a) L'Óngel bo: qualsevol dels Óngels feels a DÚu i bons consellers dels homes.—b) L'Óngel mal, o l'Óngel male´t, o l'Óngel caigut, o l'Óngel condemnat: el dimoni.—c) L'Óngel de la guarda: Óngel bo, considerat en la seva missiˇ de guardar i guiar els homes.—d) └ngel bufador: figura d'angelet amb les galtes inflades;—per anal., persona que tÚ les galtes bufarelles.—e) L'└ngel o el dia de l'└ngel: el diumenge immediat desprÚs de Pasqua (Bal.). Lo hofici del angel; it. lo hofici de la asensio, doc. a. 1501 (Boll. Lul. viii, 185).—f) L'Óngel prim: la festa votiva dels └ngels, que es fa el primer divendres desprÚs de Pasqua (Ser˛s).—g) L'Óngel fart: la festa de l'└ngel Custodi, dia 2 d'octubre (Ser˛s).—h) L'Óngel figater: Sant Miquel (Berga). Ho diuen perquŔ la festa de St. Miquel Ús al temps de les figues.
|| 2. Persona molt bona, de molt bon cor. Solament se pot prodigar per Óngels com ses Germanetes, Ignor. 22.
|| 3. Infant innocent. Els amorosos besos de sos fills, d'aquells tres Óngels de DÚu, Pons Com an., 181.
|| 4. Albat, pÓrvul mort (Morella, Gandesa, Morvedre, Alzira [segons Griera Atlas, c. 55]).
II. || 1. imatgeá Peix del suborde dels selacis i famÝlia dels rÝnids: Rhina squatina Dum. (Cat., Val.); cast. ßngel, angelote. ╔s una casta de peix intermŔdia entre els taurons i les rajades; es fa gros fins a dos metres de llargÓria; tÚ el cap i el cos aplanats i les aletes pectorals molt grosses; Ús de color terrˇs amb taques negres per l'esquena, i blanquinˇs-groguenc per la panxa; tÚ la pell forta i raspallosa.
|| 2. Peix de la famÝlia dels torpedÝnids: Torpedo marmorata (Men.); cast. tremielga.
III. L'Óngel de la guarda: joc de nois, equivalent o molt semblant al de cintes (Esterri d'└neu). L'amo (jugador principal) dˇna a cada jugador, d'amagat, el nom d'un color. Un altre que representa l'Óngel de la guarda, va a l'amo, i diuen: źPum-pum╗.—ź┐Qui hi ha?╗—źL'Óngel de la guarda╗.—ź┐QuŔ vol?╗—źUna cinta╗.—ź┐De quin color?╗—źDe verd╗ [o d'altre color]. Si hi ha cap jugador que tingui el nom d'aquell color que l'Óngel anomena, l'Óngel se l'emmena un tros lluny dels altres i torna a l'amo per demanar-ne un altre pel mateix procediment, i aixÝ va repetint-ho mentre encerti sempre a demanar un color que es trobi en els jugadors. Quan ve una vegada que no endevina cap color dels que hi ha, en lloc de l'Óngel compareix un altre que diu que Ús el Dimoni, i fa el mateix que feia l'Óngel enduent-se jugadors a una altra banda mentre endevini els colors, i essent substitu´t de bell nou per l'Óngel quan no endevina. En esser fora tots els jugadors, es barallen els de l'└ngel amb els del Dimoni, i el qui tÚ mÚs partidaris, guanya.
ááááLoc.
—a) Parlar com un Óngel: parlar molt bÚ, amb tota la raˇ (Bal.). Parlas com un Óngel, | tot Ŕs veritat, Penya Poes. 18.—b) Fer-hi [a un lloc] un estar d'Óngels: fer-hi molt bon estar (Cat., Bal.).—c) Un dia d'Óngels: un dia molt bo, de temperatura agradable (Tortosa, Bal.).—d) Els Óngels hi canten (Vinar˛s), o els Óngels hi canten en cos de camisa (Pineda): ho diuen parlant d'una cosa que estÓ molt bÚ, i principalment d'un menjar molt bo.—e) Sembla que els Óngels li fan sopes: ho diuen parlant d'una persona que demostra estar molt satisfeta i esser molt feliš (Llofriu).—f) ┐No em diria un Óngel quŔ he de fer?: ho diuen en estar endidalats no sabent quŔ fer (Mall., Men.)—g) Fer l'Óngel: fer el beneit de conveniŔncia (MartÝ G. Dicc.).—h) Passar per l'Óngel: passar per alt, esser oblidat o suprimit. L'hora d'esbarjo d'aquell dia, am la pluja, passaria per l'Óngel, Coromines Presons 29. źPassa l'└ngel, que farÓs drecera╗: ho diuen al qui parla amb massa revolteries (Tarr.).
ááááCult. pop.
—a) El poble diu que, quan els Óngels es rebelĚlaren contra DÚu i aquest els va precipitar a l'infern, en caigueren tres dies i tres nits com a pluja menuda (Pobla de L.).—b) Quan a una reuniˇ de gent succeeix que enmig de la conversa hi ha un moment que tothom calla sense previ acord de callar, diuen que en aquell moment ha passat un Óngel (Palma de Mall.).
ááááFon.:
ßɲʒəɫ (pir-or., or., bal.); ßɲʒeɫ (Isavarri, LlavorsÝ, Torre de C., Pobla de S., Tremp); ßɲʤeɫ (Sort, Balaguer, Tremp, Artesa, Fraga, Castellˇ, Alacant); ßɲʧeɫ (BoÝ, Vilaller, Morvedre, Val., Alzira); ßɲʒal (Alg.); ßɲʤiɫ (Tortosa).
ááááIntens.:
angelet, angelˇ.
ááááEtim.:
del llatÝ angĕlus, mat. sign. I.