Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  antoni
veure  antoní
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

ANTONI
Nom propi d'home; cast. Antonio. Frare Anthoni Nicolau, Pere IV, Cròn. 166. Monsenyer sent Anthoni, doc. val., a. 1392 (Col. Bof. xl, 463).
    Cult. pop.
—I. Antoni és un dels noms propis més estesos en la nostra terra, i naturalment la devoció del poble al sant d'aqueix nom és molt fonda, tant a Catalunya com a València i les Balears. Vulgarment no es coneixen més que dos sants anomenats Antoni: Sant Antoni Abat o de Viana, i Sant Antoni de Pàdua.a) El primer és representat amb un porc a baix d'ell, i per això el poble li diu Sant Antoni del porquet (Cat.) o Sant Antoni des porc (Mall.). La seva festa se celebra dia 17 de gener, i per això l'anomenen també Sant Antoni de Gener. És un dels sants més populars; el tenen per protector del bestiar, i especialment l'invoquen perquè guardi de mort i malalties els porcs que engreixen. «Sant Antoni és un bon sant, | i qui té un dobler le hi dóna | perque li guard s'animal | tant si es de pèl com de ploma» (cançó pop., Mall.). També creuen que guarda de caigudes i de pendre mal. Molts de pobles el tenen per patró, i per la seva festa fan coques: «Sant Antoni és un sant vell, | es més vell que hi ha a s'ermita; | ell mos dóna pasta frita | i coques com un garbell» (cançó pop., Artà). No hi falta alguna cançó humorística: «Sant Antoni és un sant vell, | du sabates de gamussa; | no se pot mantenir a ell | i vol mantenir sa cussa» (Mall.). «Sant Antoni del porquet, | a les velles fa carasses | i a les joves fa l'ullet» (Cat.). A Menorca hi ha de molt de temps ençà la creença que en la gran batalla que N'Anfós III tingué per conquistar aquella illa, es deixà veure Sant Antoni que anava per l'aire i encoratjava i ajudava als cristians en la lluita contra els sarraïns.—b) Sant Antoni de Pàdua és advocat contra els incendis, i per això els eivissencs li diuen Sant Antoni des foc. A Menorca el consideren advocat de coses perdudes i de qüestions amoroses. Aquesta darrera advocació existeix també a Catalunya: «Sant Antoni gloriós | mos dongui un noi ben ros; | sigui ronyós, sigui poiós, | mentre marit fos» (Llofriu). El poble confon sovint les virtuts atribuïdes a Sant Antoni Abat amb les atribuïdes al de Pàdua.II. Refranys:a) «Sant Antoni s'enamorà d'un porc»: ho diuen per disculpar el fet d'haver-se casat qualcú amb una dona lletja (Aladern Dicc.).—b) «Per Sant Antoni, un fred com un dimoni» (Aiguaviva); «Per Sant Antoni, fa un fred del dimoni; per Sant Julià, cuida a matar» (Gomis Meteor. 83).—c) «Per Sant Antoni de Gener, mitja palla i mig graner» (Empordà, Garrotxa, Tremp).—d) «A Sant Antoni, un pas de dimoni» (Calasseit, Vinaròs, Maestrat); «Per Sant Antoni, una passa de dimoni» (Men.): vol dir que el dia creix una passa de dimoni, mentre que per Nadal ha crescut «una passa de pardal» (Men.).
    Fon.:
əntɔ́ni (pir-or., or., bal.); antɔ́ni (occ., val., alg.). A moltes regions diuen Toni en lloc de Antoni, sempre que no sia per anomenar Sant Antoni, car no diuen mai Sant Toni. A Catalunya hi ha també la forma Anton. A Ciutadella, per dir Sant Antoni de Pàdua pronuncien sant əntɔ́ni ðə páðu, i humorísticament sant əntɔ́ni ðə paðú [=«de pa dur»].
Sant Antoni, topon.: nom de diversos nuclis de població. Els principals són: un llogaret del municipi de la Maçana (Andorra), un altre de Monesma (Ribagorça), Sant Antoni Abat o de Portmany (vila eivissenca) i Sant Antoni de Vilamajor (poble del Vallès oriental).
    Intens.:
Antoniet, Antoniot, Antoniàs, Antoniel·lo, Antonic, Antonió; Toniet, Toniàs, Toniel·lo, Tonió.
    Etim.:
del nom propi llatí Antonĭus.

ANTONÍ
Nom propi d'home; cast. Antonino.
    Etim.:
del nom propi llatí Antonīnus.