Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  atiador
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ATIADOR
|| 1. adj. Que atia; cast. atizador. De mon fuet de flama que atiadó 'ls encén, Atlàntida iv. L'impuls fou tan violent i atiador que se sobreposà, Víct. Cat., Mare Bal. 61.
|| 2. m. Obrer que fa el foc, en la fábrica de vidre (Manresa); cast. fogonero.
|| 3. m. Instrument per atiar el foc. Especialment: a) Ferro llarguer, amb ganxo a un cap, que serveix per acostar el combustible al foc en les xemeneies i en les fornals; cast. atizador, atizadero.b) Esmolletes per llevar el cremalló del ble i avivar el foc (Mall., Men.); cast. despabiladerasc) Bec en què acaba el mànec del llum d'encruia i que serveix per atiar-li el ble i per sostenir penjat tot el llum (Mall.).—d) Tira de paper caragolat que serveix per avivar els llums d'oli (Mall.); cast. alegrador.
    Fon.:
ətiəðó (or., bal.); atiaðó (occ.); ateјaðó (Calasseit); atiaðóɾ (val.); atiaɾó (alg.).
    Etim.:
derivat per atiar. La forma ateiador, viva a Calasseit, té influència de teia.