Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  avellana
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

AVELLANA (o vellana). f.
Fruit de l'avellaner (Corylus avellana L.); cast. avellana. Sach de avellanes VIII diners, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). De que compràs avellanas e fruyta que donàs als infants, Llull Blanq. 83, 3. Per huna cortera de vellanes una lliura, doc. segle XVI (Miret Templers 581). Tant gran com una auellana, Dieç Menesc. i, 12. Va recomanar-li de prendre la solució de les nou avellanes diàries, picades al morter, durant el període de la lactació, Llor Laura 129. N'hi ha de distintes castes, que tenen diverses denominacions en les comarques on se cultiven (Camp de Tarr., Priorat). Avellana bessona: la que té dos bons. Avellana castanyenca: la que té forma de castanya (Gandesa). Avellana culplana: és planera, molt grossa i bona (Falset). Avellana grifolla: és llargueruda i bona (Falset). Avellana morella: és rodonenca, bona, un poc esblanqueïda (Falset). Avellana negreta: és un poc esclafada i punxaguda.
|| 2. Grop o duresa de la llenya del suro, de grossària i color semblant al fruit de l'avellaner (St. Feliu de G.).
|| 3. Eina que empren els llauners, consistent en una peça d'acer cilíndrica o prismàtica, que a una part té un clot rodó i que serveix per arrodonir els reblons (Bagà).
|| 4. Avellana torrada: planta de l'espècie Cynoglossum officinale (Ripollès, ap. Masclans Pl. 53).
L'Avellana: topon. llogaret de 12 cases que forma part del municipi de La Pinya (Garrotxa).
    Refr.
—a) «Per St. Pere i St. Feliu, l'avellana surt del niu» (Olot, Manresa, Sabadell).—b) «Per Sta. Magdalena, l'avellana plena» (Ross., Vic, Pla de Bages, Barc., Vendrell, Maestr.); «Per Sta. Magdalena, la nou i l'avellana plena» (Urgell); «Per Santa Margarida, la vellana és mija; per Santa Magdalena, la vellana és plena» (Llofriu).—c) «Per St. Jaume, l'avellana a taula» (Manresa).—d) «Aquesta setmana, cull l'avellana» (Gomis Meteor. 121).—e) «Si vols fer un bon regal i gastar poc, dóna avellanes amb floc» (Vall-Corb).
    Fon.:
əβəʎánə (Perpinyà, Manresa); aβeʎána (Pobla de S., Val.); aβeʎánɛ (Gandesa); aveʎána (Tortosa, Morella, Pego); bəʎánə (Noedes, Prada, Fontpedrosa, Mont-Lluís, Puigcerdà, Ripoll, Olot, Camprodon, Berga, Gir., St. Feliu de G., Llofriu, Vendrell); bəʎáne (Prats de M., Martinet, Pobla de L., Ribes, Capmany, Olot); bəʎánɛ (Granollers, La Seu d'U.); beʎána (Andorra, Isavarri, Esterri, Llavorsí, Boí, Vilaller); beʎánɛ (Sort); veʎánɛ (Alcoi); vəʎánə (Mall., Men.).
    Intens.:
avellanassa, avellanota, avellaneta.
    Etim.:
del llatí abellāna (nux), mat. sign., derivat del nom de lloc Abella, d'on procedien les avellanes.