Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. ban
veure  2. ban
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. BAN m.
|| 1. a) Orde o prohibició feta sots amenaça de càstig als infractors; cast. bando. E per lo rompiment del ban compona al Princep cent unçes d'or de València, Usatges 84. Ban, es la crida que lo oficial que es cap mana fer al atambor major, Moradell Prel. 22.—b) Prohibició (Ll.). «Avui no podem regar, que és ban» (Lleida).
|| 2. Pena pecuniària; cast. multa. E qui contrefarà pac de ban V solidos, doc. a. 1292 (RLR, iv, 511). No gos emprar lum de oli... sots ban de V solidos, doc. a. 1383 (Col. Bof. xl, 266).Especialment: a) Pena pecuniària en què incorre el pastor que entra en territori d'altri sense permís (Empordà, Montblanquet).—b) Impost que el jovent de Gòsol fa pagar al nuvi que hi porta la dona jovençana d'un altre poble. Per barrarlos el pas, posen una corda entravessada de banda a banda de camí a l'entrada del poble, i no la lleven si el nuvi no accedeix a pagar el ban.c) Es ban d'Artà: una tupada (Mall.). «¿Saps què mereixes? Es ban d'Artà».
|| 3. ant. Infracció d'una orde o d'una prohibició. Lo honorable mostasaff... prengué la persona den Arinyo carnicer... per raho de alguns bans que havia comesos dit Arinyo, Ardits, v, 65 (a. 1567).
    Var. ort.:
bant (doc. a. 1464, ap. Boll. Lul. vii, 409).
    Etim.:
del gàl·l. ban, mat. sign. (cfr. Wartburg FEW, s. v.; Gl. MLC, i, 234-235).

2. BAN m.
Banda, costat (Ross., Conflent); cast. lado. Vay y binch d'un ban y d'un altre, Saisset, Bingn. y d., 25. A l'altro ban de la ribera, Massó Croquis 30. Aixeca un ban de llansol, Milà Rom. 294.
    Etim.:
masculinització de banda?