Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. barca
veure  2. barca
veure  barça
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. BARCA f.
I. imatge  imatge  Vaixell de fusta apte per servir de vehicle damunt l'aigua, mogut a rems o a veles; cast. barca. Que nos envietz deu naus armades e deu galees, et entre altres lenys et barques que sien a summa de cinquanta, doc. a. 1274 (Bofarull Mar. 76). Una barcha de pareyl pach per dos homes, doc. a. 1310 (RLR, xi, 173). Ells vaeren venir de llevant dos barques armades be spalmades, Muntaner Cròn., c. 54. Una barqua de jenouesos, doc. a. 1436 (Miret Templers 436).Hi ha moltes classes de barques; és més freqüent anomenar barques els bastiments relativament petits que s'empren per pescar o per viatges costers; però també es dóna aqueix nom a bucs més grossos, i hi ha barques de quatre i de cinc pals. Les principals classes de barca que tenen denominacions especials són: a) La barca de tres veles o de tràfec. Du vela llatina i porta dos arbres: mestre i de mitjana; el primer en el centre del buc i molt a popa i vertical; també porta un floc (que es diu pollacra) amurat en el botaló. S'empra generalment per al comerç de cabotatge. A la comarca de Blanes en diuen barca de mitjana i a Mallorca barca costera. La seva capacitat és de 60 a 100 tones a Blanes, i de setze a cinquanta a Mallorca.—b) Barca de bou o de parella (Val.): la que juntament amb una altra (amb la qual forma la parella del bou) serveix per a pescar amb l'art de bou. Té una capacitat que varia entre 16 i 25 tones, i la seva arboradura i aparell es compon d'un pal molt inclinat cap a proa, botaló, vela mestra i floc.—c) Barca de palangre. Té la roda de proa prolongada per damunt l'orla i coronada per una galeta que es diu cap de mort; la roda de popa també s'enlaira un poc; té escoes, buguera amb ambons, falques i macarrons; interiorment té corredors, tres bancs i banqueta. Va aparellada de vela llatina i es dedica à la pesca d'altura, com és la de palangre (Blanes).—d) Barca de sardinals. Té les mateixes característiques que la barca de palangre, però de més petites dimensions. Du el mateix aparell i velam, i es dedica a la pesca de la sardina (Blanes).—e) Barca de quatre pals. Té pal triquet, major de proa, major de popa i messana; els tres primers, com els d'una fragata, i el darrer sense vergues, amb masteler llarg (Mall.).—f) Barca de cinc pals. Té pal triquet, major de proa, major central, major de popa i messana; els quatre primers són com els de fragata, i el darrer, de barca (Mall.).—g) Barca goleta. Té triquet, major i messana. El triquet té vergues i veles quadres, com una fragata; els altres dos pals no tenen vergues i les seves veles són dues cangreges i dues escandaloses (Mall.).—h) Barca de nau: (ant.) cada una de les barques que anaven dins una nau per embarcar-hi part de la tripulació o dels passatgers en cas de necessitat. Ab una barca de nau empaliada a popa... tiraren la via de la galera reyal, Ardits, iii, 204.—i) Barca plana, o barca xata, o barca de riu. Es molt plana, cala poc, carrega molt i serveix per navegar en rius i paratges de poc fons (Cat.).—j) Barca rodona: (ant.) barca ormejada d'aparell rodó? Norante e quatre fustes, entre grans e pochas, so es XII galeas grossas, XVI galiotas, XXI rampi, XIV lauts grosses, XV barchas radonas, VI lenys de bandes, VII lenys radons, e dues naus, doc. segle XIV (Cron. May. 131).—l) Barca motxa: la que té la proa recta i perpendicular a la superfície de la mar (Mall.).—m) Barca nua: la que no té pal ni vela ni cap element que surti part damunt l'orla (Costes de Llevant i de Ponent).—n) Barca cisterna: vaixell que té la bodega folrada de metall i serveix per dur-hi aigua dolça per proveir-ne altres vaixells (Cat.).
II. || 1. Vas de metall, de forma llarguera, que serveix per tenir-hi l'encens; cast. naveta. Un encenser de argent blanch ab sa barcha e cullereta, doc. a. 1450 (Hist. Sóller, ii, 782).
|| 2. imatge  Caixa de fusta llarga i planera dins la qual posen coques, ensaïmades o altres pastes per dur-les del forn a domicili (Mall., Eiv.). Sol tenir de 8 a 10 pams de llargària per tres o quatre pams d'amplària, i l'alçada de les baranes oscil·la entre 10 i 25 cm.; hi ha barques que, a més de la post que serveix de solera, en tenen una altra de llevadissa (que es diu s'amitger), que es fixa alguns cm. més amunt, de manera que fa com a dos pisos i resulta duplicada la capacitat de la barca (Manacor).
|| 3. Caixa en forma de pastera que serveix per contenir el líquid d'un bany on posen les peces de roba per tenyir-les (Cat., Mall.).
|| 4. Barca d'oli: petit depòsit de llauna o ferro colat que posen sota un dau per recollir l'oli que en cau (Voc. mec. met.).
|| 5. Barca d'espolsar: espècie de greixera de fusta on els confiters espolsen el bessó d'ametla i el cacau (Palma).
|| 6. Planta d'arròs despresa de la terra per l'acció del vent i de l'aigua en els primers dies d'estar transplantada, i que va surant per damunt l'aigua de l'arrossar (val.).
|| 7. Pa que té forma de barca I (Alcoi).
|| 8. Barca de jardí: parada de jardí acabada en punta per un cap (Alaró).
|| 9. L'os del pit dels ocells (Cat.); cast. caballete.
|| 10. a) Sa Barca: filera de núvols que comença en punta i acaba rodonenca, a manera de barca, que va de migjorn a tramuntana i assenyala pluja (Men.).—b) La Barca de Sant Antoni: núvol de forma llarguera i afuada, que surt cap a ponent després de pondre's el sol. «Diuen que, muntat en un núvol d'aquests, una vegada Sant Antoni va fer un viatge a Barcelona per curar la filla del governador, que estava greument malalta. A Mallorca coneixen també aquest núvol, i diuen que al seu damunt el sant féu un viatge a Roma per curar malalts» (Amades Astron.).
|| 11. Joc de júlit en què la corda no volta, sinó que es balanceja fregant en terra, i el qui salta ha d'anar passant d'un lloc a l'altre per no calcigar-la (Freginals).
|| 12. Capital que dues o més persones interessen en el joc amb condició de partir-se els guanys o pèrdues que hi haja (Escrig-Ll. Dicc.). a) Fer barca: unir-se dos o més jugadors per jugar junts contra altres i partir-se els guanys o pèrdues (ibid.).
|| 13. Home molt calmós, que es mou feixugament; cast. pachón (Un Mall. Dicc.).
|| 14. Barca de canya: dona malfeinera (Llofriu).
|| 15. Barca de bon vent: persona activa i diligent (Cat.).
    Loc.
—a) Fer sa barca (un ocell): estar en l'aire sense aletejar, sia aturat, sia en moviment (Mall.). Sa milana... pegà un gisco esquerdat, i, fent sa barca, fugí cap an els penyals més alts, Rosselló Valldem. 32.—b) Tirar la barca a l'aigua: deixar les vacil·lacions o contemplacions i prendre una resolució enèrgica (Val.).—c) Treure la barca a terra: obtenir bon resultat d'una empresa difícil (Cat.).—d) Embarcar-se en barca de canya: emprendre una cosa que no ofereix probabilitats de sortir bé (Cat.).—e) Perdre carregament i barca, o perdre barca i bolitx: perdre-ho tot (Mall.).—f) Fer surar sa barca: fer subsistir una cosa que estava en gran perill (Mall.).—g) Anar barca davant nau: gastar la soldada abans de cobrar-la (Mall.).—h) Entre barca i nau: (ant.) Perço n'i ha tantes que corren fortuna, | hi's pot per ells dir “entre barqua y nau”, | car, per ser tallats de molt mala lluna, | si'ls liga Sent Pere dispensa-y Sent Pau, Proc. Olives 1582.—i) Bon vent i barca nova!: ho diuen a un qui se'n va, per demostrar satisfacció per la seva absència (Cat.).
    Refr.
—a) «Barca aturada no guanya nòlits» (Cat., Mall.); «Barca parada no guanya nòlits» (Cat.); «Barca parada no guanya nada» (Garrotxa); «Barca aturada no guanya oli» (Men.); «Barca parada no mou guerra» (Val.). Ho diuen per expressar els mals efectes de la inacció.—b) «Barca perduda, patró ric» (Mall.).—c) «Barca, per qui la cualca»: ho diuen per significar que el qui guanya més en una empresa és aquell qui la maneja directament (Men.).—d) «Barca en terra mai s'escapa» (Men.).—e) «La barca pel barquer, i la terra pel masover» (Cat.).—f) «Barca vella, bony o forat» (Llofriu).—g) «Un poc cada u, la barca va» (Ross.).—h) «La ventura de la barca: en sent jove, treballar; i a la vellesa, cremar» (Aladern Dicc.).—i) «Qui ha de passar barca, no compti jornada»: ho diuen per expressar la inseguretat dels viatges per mar (Cat.).—j) «Quan una barca va fina, un atxem la despentina» (Mall.).—l) «Donzella un poquet belera i barca molt falaguera, volen dur qualcú darrera» (Mall.).—m) «Qui té barques a la mar, es gall el sol despertar» (Mall.).—n) «Per manejar una barca com Déu mana, no basta esser nat a sa Drassana»: ho diuen per significar que és necessari l'estudi, encara que es posseeixin bones disposicions naturals (Palma).—o) «Qui barca maneja o dona passeja, ha de voler saber de quin peu coixeja» (Mall.).
    Fon.:
báɾkə (pir-or., or., bal.); báɾkɛ (Gir., Ll., Maó); báɾka (Tortosa, Val.); báɾсə (Palma, Manacor, Pollença); bálka (Alg.).
    Intens.:
—a) Augm.: barcassa, barcota.—b) Dim.: barqueta, barquetxa, barqueua.
    Etim.:
del llatí barca, mat. sign. I (cfr. Wartburg FEW, s. v.).

2. BARCA f.
|| 1. Avarca, calçat rústec (Sopeira).
|| 2. Sabata baixa amb forats (Costitx).
|| 3. Botina (en l'argot dels malfactors barcelonins).
|| 4. Esclop o sabata de fusta (Llofriu).
    Etim.:
de avarca, amb contaminació de barca (art. 1).

BARÇA f.:
V. barsa.