Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  bellcaire
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

BELLCAIRE topon.
|| 1. Vila de 420 habitants, situada sobre un turonet, a ponent de les muntanyes de Torroella (Empordà).
|| 2. Poble de 1227 habitants, situat en el Pla d'Urgell a 9 quilòmetres de Balaguer.
|| 3. Fira de roba vella que es feia cada dia en el passeig Nou o de St. Joan, a Barcelona. Una parada d'encant per l'estil de les de Bellcaire, Pons Auca 50.
    Refr.

—«Si tens una filla que no l'estimis gaire, casa-la a Albons o a Bellcaire».
    Fon.:
beʎkáјɾə (or.); en la pronúncia del mateix poble i sa comarca se sol dir bilkáјɾə.
    Etim.:
del llatí bĕllu quadru, ‘bell caire’ (cfr. el nom de ciutat francesa Beaucaire, anomenat «castrum Bellicadri» a un doc. de 1096).