Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. benet
veure  2. benet
veure  3. benet
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. BENET adv.
Relativament bé, bastant bé (Mall.). Se posen benet de panxa, Alcover Cont. 262.
    Fon.:
benə́t (Mallorca).
    Etim.:
derivat diminutiu de bé.

2. BENET m. dim.
per be: Xaiet, ovelleta (Men.); cast. corderito.
    Fon.:
bənə́t (Ciutadella, Ferreries, Mercadal, Migjorn); bənέ̞t (Fornells, Alaior, Maó).

3. BENET
1. Nom propi d'home; cast. Benito. Ell remembra sent Benet, Llull Felix, pt. x, c. 3. E den Benet de Boxadors, Pere IV, Cròn. 48.
|| 2. m. Monjo de l'orde de Sant Benet; cast. benito, benedictino. Mossenyer sanct Johan qui era monjo benet, Boades Feyts 70.
|| 3. Llin. existent a Alcora, Alcover, Alcoi, Alacant, Altron, Amposta, Arenys de Mar, Artesa, Badalona, Balenyà, Barcelona, Blancafort, Castelló, La Sénia, Espluga de F., Falset, Flix, Garcia, Godall, Guiamets, Marçà, Masó, Masroig, Morella, Morera, Perelló, Picamoixons, Porrera, Querol, Rossell, Sabadell, Vallibona, Valls, Vilafamés, Xèrica, etc.
|| 4. Sant Benet de Bages: antic monestir que es conserva, situat en el terme municipal de Sant Fruitós de Bages.
    Cult. pop.
—La diada de Sant Benet (21 de Març) surt en alguns refranys al·lusius a treballs agrícoles, a l'aparició del cucut i a altres circumstàncies pròpies d'aquella època de l'any: «Per Sant Benet se sembra el canemet» (Cat.); «Sant Benet plorós, Juliol plujós» (Cat.); «Per Sant Benet, cada cucut canta en son indret» (Cat.); «Per Sant Benet, el cucut canta tot dret» (St. Feliu de G.); «Sant Benet, flaons no pot menjar; Sant Marc no pot dejunar» (Men.): ho diuen perquè la diada de St. Benet cau sempre dins la Quaresma, i la de St. Marc (25 d'Abril) cau després de Pasqua.—A l'Empordà hi ha aquesta cançó popular, que canten als infantons: «Sant Benet és un besavi | que acaricia els infantons | i en té les butxaques plenes | de carmelos i bobons» (Llofriu).—A St. Feliu de Guíxols hi ha qui creu que la imatge de Sant Benet que hi ha a la portalada del monestir, en sentir tocar les dotze de la nit, baixa a terra.—Està molt estesa la creença que els qui diuen cada dia un parenostre a St. Benet, tres dies abans de morir senten la maça d'aquest sant que els avisa de llur mort propera. Aquesta nit, de mon sepulcre a vora, | ha dat tres colps la maça avisadora | de nostre patriarca Sant Benet, Canigó xi. Aquesta tradició es funda segurament en els fets que es conten dels darrers dies de la vida de St. Benet i de sa germana Santa Escolàstica, i especialment en el fet d'haver St. Benet manat, sis dies abans de morir, que cavassen la seva sepultura.—Referent al monestir de St. Benet de Bages, hi ha a Catalunya aquest refrany: «A Sant Benet de Bages, si no has esmorzat, no hi vages» (Serra Notes geogr. folkl.).
    Fon.:
bənέt (or., Maó); benét (occ., val.); bənə́t (Mall., Ciutadella).
    Etim.:
del llatí Benedĭctus, nom del sant patriarca del monacat occidental. Les etapes d'evolució del nom han estat: Benedet, Beneset, *Beneet, Benet.