Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. bolet
veure  2. bolet
veure  3. bolet
veure  4. bolet
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. imatge  BOLET m.
I. Planta cel·lular sense fulles ni branques, composta d'un casquet esfèric sostingut horitzontalment damunt un peu o columneta vertical; cast. hongo. E puys fes trosos de bolets, Flos medic. 245 v.o N'hi ha una multitud d'espècies, que tenen diverses denominacions (rovelló, moixarnó, esclata-sang, gírgola, múrgula, peu de rata, etc.). Creixen a llocs humits i damunt coses en descomposició. Molts es fan damunt les soques i arrels de certs arbres (d'aquí ve designar-los amb el nom de bolets de soca), i completen llurs noms amb el nom de l'arbre del qual són paràsits: hi ha el bolet d'alzina (Agaricus ilicinus DC), bolet de pi (Agaricus vernus, Bull), bolet d'olivera (Agaricus olearius, DC), bolet de garrofera (Polyporus giganteus, Fr.), bolet de poll (Polyporus populinus), bolet d'om (Agaricus ulmarius, Bull), bolet de pollanc (Pholiota aegerita), bolet de roure (Collybia fusipes, Collybia oedematopoda, Marasmius erythropus), bolet de xop (Agaricus maximus, Fr.), bolet de salze (Agaricus attenuatus), bolet de castanyer (Polyporus frondosus, Fl. dan.), bolet de bruc (Panus stipticus), bolet de carrasca (Agaricus muscarius, L.), bolet del noguer (Polyporus squammosus, Schoeff), bolet de ginesta (Entoloma clypeatum), bolet d'avellaner, bolet de mata, bolet d'estepa, etc. Hi ha altres denominacions: a) Bolet agre: l'espècie Agaricus stypticus (Companyó Bot.).—b) Bolet d'esca: és l'espècie Polyporus fomentarius L.; es fa a les soques de roures i d'alzines, i quan és sec és combustible com esca (Cat., Mall.); cast. hongo yesquero.c) Bolet d'ovella (Pinós, Segarra): és l'espècie Boletus edulis (segons Butll. Inst. HN, gener 1925). Es fa pels pinars i carrascals; són grocs per davall i groc-negrosos per damunt, i molt carnosos. A Pont de Suert ens digueren que aquest bolet, quan el toquen, torna verd.—d) Bolet de femer: és l'espècie Coprinus fimetarius L.; és de tronc prim i alt, capell cònic i petit, de color negrós; es fa en els femers i no és bo a menjar.—e) Bolet de cabra: és l'espècie Cortinarius purpurascens (Cat.), de sospitosa comestibilitat.—f) Bolet pebrassa (Cat.) o boiet pebrer (Mall.): és l'espècie Lactarius piperatus, més conegut pel nom de gírgola.g) Bolet de rosada: és l'espècie Tricholoma terreum scalpturatum (Butll. Inst. HN, gener 1925).—h) Bolet carner: és l'espècie Hydnum erinaceum (Viladrau).—i) Bolet de greix: és l'espècie Gyromitra esculenta, segons Sallent Noms bol.; és bo, blanc i gros, de 4 a 8 cm. d'ample; es cria pels conreus i no és massa freqüent.—j) Bolet foll: és de l'espècie Agaricus bulbosus, segons Companyó Bot.—l) Bolet de mugaró blau: és de l'espècie Cortinarius violaceus (Mall.); té el capell de 6 a 15 cm., molt gruixat i vellutat, amb taques blaves; el pedicel és esponjós en la base, la polpa és blanca, blana i inodora; és comestible.—ll) Bolet d'or: és de l'espècie Ammanita caesarea (Gir.).—m) Bolet d'aigua: és d'una polpa molta igualosa, que s'asseca aviat; cast. canta (Labèrnia-S. Dicc.).—n) Bolet de vent: és molt blau; quan el pitgen llança una pols groga, i no és mengívol (Rojals).—o) Bolet de bestiar: és una classe de bolet dolent (Calasseit).—p) Bolet cabriter: és l'espècie Cantharellus cibarius (Val.).—q) Bolet de bou: nom de moltes espècies, com el Boletus edulis (Ribagorça, Ripoll, Maestrat), Boletus castaneus, Boletus aereus, Boletus bulbosus (Vallès, Calaf), Boletus granulatus (Camp de Tarr.).—r) Bolet d'orella: diverses espècies del gènere Pleurotus.s) Bolet de soca: l'espècie Armillaria mellea (Olot, Moià).—t) El bolet de camp o bolet pròpiament dit, és l'espècie Agaricus campestris.—El nom de bolets, que a Catalunya s'aplica a tota mena de plantes cel·lulars sense fulles ni branques, sien comestibles o no ho sien, té a Mallorca un significat més restret, designant únicament aquelles varietats que no són comestibles o que la gent no les considera bones a menjar.
|| 2. Podridura que es produeix a la soca de les oliveres per l'acció de certs bolets paràsits, principalment del Fomes fulvus (Matons Voc. oli, s. v. fogall).
II. || 1. Capell de cofa ovalada i d'ala estreta; cast. hongo. Calorós de mena, duya sempre 'l bolet al clotell, Oller Bogeria 10. Fent un gesto de cortesia y ab lo bolet ab la mà, Vilanova Obres, xi, 23.
|| 2. Pal de 8 a 10 pams de llarg que acaba en una fusta rodona en forma de bolet, que s'usa per fer daus de saques. Fer bolet: es diu de la testa en distensió fent cap i ample, que presenta el trefí de bona qualitat en sortir de l'ampolla (Palamós) (BDC, xiii, 94).
|| 3. Instrument en forma de bolet (I), de boix, que els basters usen per allisar i polir la pell (Tarr.).
|| 4. Crosta que es produeix en les troques de seda greix, degut a la matèria gomosa que segrega el cuc de seda i que s'asseca en els punts de contacte amb els braços de l'aspi o debanadores on s'enrotlla la seda durant les operacions de la seva filatura, dificultant-ne després la torsió, pel qual motiu s'acostuma mullar abans les dites crostes tenint-les algunes hores en un bany d'aigua amb vaselina o sabó (Pons Ind. text.).
|| 5. El cremallot del llum. «El llum fa bolet; tindrem pluja» (Aguiló Dicc.).
|| 6. Cop violent amb la mà (or., occ., mall.); cast. revés, trompazo. Alerta a durvosne qualque bolet, Roq. 41.
    Loc.
—a) Tocat del bolet: que té incompletes les facultats mentals (Cat., Bal.).—b) Fer-s'hi bolets, a un lloc: esser molt brut (Llofriu).—c) Mos se faran bolets a l'esquena!: ho diuen quan fa molt de temps que plou (Llofriu). «Pobres de segadorets | que encara segau civada! | Damunt sa vostra espinada | vos hi naixeran bolets» (cançó pop. Mall.).
    Refr.
—a) «Any de bolet, any d'ovelles esguerrades» (Ripoll).—b) «Lo bolet terrerol, mai va tot sol» (Urgell, Segarra).—c) «Lladres, bolets i conills, per la vora dels camins» (Terrassa).—d) «Qui no vulgui menjar cucs, que no mengi bolets» (Rubí).—e) «Els bolets, menja'ls ben nets» (Manresa).—f) «Els millors bolets, tira'ls al femer» (Manresa).
    Fon.:
buɫέt (pir-or., or., Maó); boɫét (occ., val.); boɫə́t (mall.); buɫə́t (Sóller, Ciutadella, Eivissa).
    Intens.:
a) Aum.: boletàs, boletarro, boletot;—b) Dim.: boletet, boletetxo, boleteu, boletó.
    Etim.:
del llatí bolētu, mat. sign. I.

2. BOLET m.
La part interna-posterior de la pota de l'animal de peu rodó, situada entre les dues coes de la ferradura (Mall.); cast. ranilla. Vna malaltia se fa propiament en lo bolet de la vngla alla hon se ajusten les carns viues de la vngla, e fa planyer lo cauall, Dieç Menesc. ii, 72.
    Etim.:
del fr. boulet, mat. sign. (cfr. Wartburg FEW, i, 609).

3. BOLET f.
Dona caplleuger, que obra irreflexivament (Palma, Inca); cast. cabeza de chorlito. «Sa nostra criada és una bolet».
    Fon.:
boɫə́t (mall.).
    Etim.:
probablement de bolera amb contaminació de bolet art. 1.

4. BOLET
Llin. existent a Barc., Calafell, Montmell, etc.