Diccionari Catalą-Valencią-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  borrassa
veure  borrassą
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinņnims  CIT

BORRASSA f.
|| 1. ant. Borra. No gos metre en lo ble de les dites candeles borrasses ne altres coses sino cotó, doc. any 1372 (arx. mun. de Barc.).
|| 2. Tela grossera de borra, del tamany d'un llenēol gran, que serveix per traginar palla i, posat davall les oliveres i altres arbres, per aplegar-hi la fruita batollada (Cerdanya, Lluēančs, Vic, Cardona, Solsona, Tremp, Ll., Pla d'Urgell, Segarra, Camp de Tarr., Calasseit, Ribera d'Ebre). Una borrassa squinsada, inv. a. 1485 (arx. Cśria Fumada de Vic). Los bailets se'n pugen a la olivera per alleugerir-la de sa valiosa cąrrega, mentres per copsar-la les collidores estenen les borraces sota del arbre, Serra Calend. Folkl. 98.
|| 3. Flassada grollera de cotó, que serveix de tapall de llit en les cases de pagčs (Ribagorēa, Ripoll, Olot, Empordą, Vic). On hi ha el llit parat amb llensols, borrassa i coberta tot nou, Catllar 2-7-1921.
|| 4. Xeremies o sac de gemecs (Ross.); cast. gaita.
    Loc.

No poder cintar algś amb cent borrasses: estar ple de goig i satisfacció. M'haguessen pas cintat ambe cent borasses, Casaponce Cont. Vall. 163.
    Refr.

—«Totes a la borrassa no hi poden dar»: vol dir que no és possible fer bé i perfectes totes les coses (Urgell, Segarra).
    Fon.:
burįsə (pir-or., or.); borįsɛ (Tremp. Ll., Gandesa); borįsa (Calasseit, Tortosa, Ribagorēa).
    Intens.:
borrasseta, borrassota.
    Etim.:
del llatķ bŭrracĕa, ‘cosa de borra’.

BORRASSĄ topon.
Poble de 624 habitants, situat a pocs quilņmetres al SO de Figueres (Empordą).
    Refr.
—a) «A Creixell, lleven la pell; a Borrassą, l'acaben de llevar» (Serra Notes geogr. folkl.).—b) «Borrassą és bo, si no fos lo prior de Lledó; perņ amb aixņ i aixņ, Borrassą és bo» (id. ibid.).
    Etim.:
probablement derivat del llinatge Borrąs. El nom del poble per Borrassą apareix en documents medievals amb la forma llatinitzada Borraciano. Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 31, diu que no s'explica la derivació de borrąs en la part semąntica; perņ al nostre entendre s'explica fącilment si en lloc de prendre per punt de partida el borrąs substantiu prenim el Borrąs nom personal.