Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  butxaca
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

BUTXACA f.
|| 1. ant. Bosseta de tela, de cuiro o d'altra matèria flexible, per tenir diners o altra cosa; cast. bolsillo. Vna botxaque de cuyro ab una pocha de goma, doc. a. 1565 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Item vna botxacha de drap de li, doc. a. 1572 (mat. arx.).
|| 2. Bosseta cosida a una peça de vestit per guardar diners o altres coses usuals; cast. bolsillo. En una butxaca de la algarina, doc. a. 1711 (arx. de Felanitx). Barretina y faxa noves y a la butxaca vint sous, Collell Flor. 107. Ficarse les mans en les bolxaques, [sic], Martí G., Tip. mod. ii, 308.
|| 3. Quantitat de diners que forma el cabal d'algú; cast. bolsillo. Son dolentes pels nyirvis y castigan la butxaca, Vilanova Obres, xi, 142. Pagar de la seva butxaca: pagar dels diners propis. Butxaca plena o butxaca forta: abundor de cabal pecuniari. Butxaca buida: carència de diners. Net o escurat de butxaca: que no té diners.
|| 4. Sendera per parar a la boca dels caus de conills (Manacor).
|| 5. Bossa que es deixa a una vela plegada del molí de vent, perquè s'hi amaguin els gorrions fugint de la gelada (Inca).
|| 6. Suport de ferro que aguanta l'espasa del teler mecànic (Barc.).
|| 7. Forat fet a una roca per posar-hi un tascó (Freginals).
|| 8. Entre llauners, s'anomenen butxaques aquelles juntes de les canals que no hi ha necessitat de soldar (Sóller).
    Loc.
—a) Tenir la butxaca calenta, o anar calent de butxaca: esser molt ric (Cat.).—b) Escurar la butxaca a qualcú: prendre-li tots els diners.—c) Gratar-se la butxaca: fer despesa, treure diners. Si d'aqui voleu exir | us heu de gratar la butxaca, Bertran Cans. 152.—d) Tenir algú a la butxaca: tenir-lo conquistat, tenir molta d'influència damunt ell.—e) Tenir les butxaques plenes d'algú o de qualque cosa: estar-ne molt cansat (Llofriu).—f) Riure per ses butxaques: riure molt (Mall.).
    Refr.
—a) «I es darrer mot diu butxaca»: ho diuen parlant d'una cosa que acaba inesperadament, que decepciona en el seu resultat (Men.).—b) «Bé amb Déu, i pa en butxaca» (Men.).—c) «Un duro a la butxaca és un bon amic» (Morella).—d) «La regla manté el cos, i la butxaca les cases» (Manresa).—e) «Qui no té butxaca, tota cosa li escapa» (Empordà).
    Fon.:
buʧákə (Olot, Torelló, Solsona, Barc., Igualada, Tarragona, Sóller, Inca, Ciutadella); buʧákɛ (Sort, Ponts, Balaguer, Artesa, Lleida, Gandesa, Maó); boʧákɛ (Tremp); buʧáka (Tamarit de la L., Tortosa, Alzira, Pego); buʤákə (Banyalbufar, Eivissa); buʤáɣə (Fornalutx); buʧέ̞сə (Palma, Manacor, Felanitx); boɾʧáka (Benassal); bolʧáka (València, Sanet).
    Intens.:
—a) Augm.: butxacassa, butxacarra, butxacota, butxacot.—b) Dim.: butxaqueta, butxaquetxa, butxaqueua, butxaquel·la, butxaquiua, butxaquí, butxacona, butxacó, butxaconeua.
    Etim.:
potser del gàl·lic *bulga, ‘sac de cuiro’, per via del fr. bouge o d'altres formes gal·lo-romàniques (cfr. Wartburg FEW, i, 606). La terminació -aca és difícil d'explicar.