Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cànem
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CÀNEM m.
|| 1. a) imatge  Planta de la família de les canabàcies: Cannabis sativa L.; cast. cáñamo. Sa espardenya es del cànem més fi, Canigó x.b) Fibra cortical de la dita planta, i tela que se'n fa; cast. cáñamo. Quintal de canem obrat o no obrat, Leuda Coll. 1249. Drap de canem passat per cera, Metge Somni iii. Fo ab cordes de canem escobat per la ciutat, Ardits, i, 8 (a. 1390). Canem així de Sicilia com de qualsevols altres parts, salvo de Napols, val lo quintar vuyt lliures. Canem de Napols ques millor que tot lo demés, val lo quintar onse lliures, Tar. preus 48.—c) Cànem femella: la canya de la dita planta (Eiv.).
|| 2. Cànem bord: a) imatge  Planta de la família de les caprifoliàcies: Sambucus ebulus L. (Tarr.); cast. yezgo. (V. ébols).—b) Planta de la família de les compostes: Eupatorium cannabinum L. (Tarr.); cast. cañamazo. (V. canabassa).—c) Planta de l'espècie Erigeron coronopifolius (La Selva).
|| 3. Cànem d'aigua: Planta de l'espècie Lycopus europaeus (La Selva).
|| 4. Cànem de bruixa: Planta de l'espècie Acanthus mollis (Masclans Pl. 71).
|| 5. Cànem de Manila: abacà.
    Loc.
—a) Esser com el cànem de les vares: esser inútil (Barcelona).—b) Quedar-se per cànem de gra a un lloc determinat: residir-hi tenaçment, no voler-se'n moure (Empordà).—c) Passar-ne més que el cànem: passar moltes penalitats o peripècies (Benissanet, Tortosa).
    Cult. pop.
—Segons la informació que tenim recollida dels llauradors de Castelló de la Plana, el conreu i elaboració del cànem es fa en el següent orde: Donen a la terra una cavada fonda; després formiguen, emprant, per a fer les formigades, els mateixos canyamissos de l'any anterior; després carreguen el fem, o sia, femen el terreny amb una llegona; llavors obren el portell de la sèquia i reguen la terra; després ve l'operació de sembrar el cànem, que se sembra a eixam i es fa pel mes de març o primeria d'abril. El cànem ix molt prest, als sis o set dies d'haver-lo sembrat; si als pocs dies d'eixir plou molt, s'hi fa una malaltia que es diu porreta, consistent en un inflament del primer nuc, que atura la creixença de la planta. A les quatre setmanes de sembrar el cànem, el birben, arrencant-lo amb les mans. Si després del primer regó plou molt, s'origina una altra malaltia: s'escalda el cànem, que torna groc i es mor si no el cuiden bé. Després cada quinze dies li donen un regó, fins que en té quatre o cinc. El temps de segar el cànem és per Sant Jaume, i després de segar-lo l'estenen en el camp mateix, li deixen parar dos aiguatges (serena) i llavores el lliguen en garbes amb una lligassa d'espart. Després l'espolsen amb forques d'era per fer-li caure la fulla; llavores l'escarpixen (el giren de dins a fora perquè la part que era dins es faci rossa). Finalment l'apuren (li acaben de fer caure les fulles, amb un bastó o amb la mà). Després l'embassen: el posen dins un safareig eixut, hi posen pedra damunt perquè no suri, i després hi amollen aigua. Finalment l'estenen al sol, i al cap de cinc o sis dies l'apleguen, en fan garberes o papallons i per últim, en dia sec, l'agramen. Si volen guardar el cànem per a llavor, el seguen a la darreria d'agost, i tot d'una el lliguen i el posen en un munt a l'aire lliure perquè sequi, i l'hi tenen quatre o sis dies. Després, a la mateixa era, l'espolsen per fer-li caure la llavor; després l'embassen i fan les altres operacions com amb el cànem de fulla.—A moltes regions, l'operació d'embassar el cànem es diu amarar. Per a més detalls sobre les operacions de la indústria del cànem, V. els articles agramar, bregadora, espadar.—La fibra del cànem es classifica segons la seva qualitat: el de classe superior s'anomena bri o canal; el de segona, clarell; el més grosser, estopa. Els rebuigs de la fibra es diuen ventim.
    Refr.
—a) «Per Sant Salvador, el cànem segador» (Urgell).—b) «Cànem gentil, sembrat en març i eixit en abril» (Val.).—c) «De cànem podràs canviar, però de teixidor no» (Miravet).
    Var. form.:
cànyem (Evitar de dir... cànyem per dir cànem, Fenollar Regles 30); cànim; cànyom.
    Fon.:
kánəm (Rosselló, Cerdanya, Ripollès, Empordà, Garrotxa, Plana de Vic, Igualada, Barc., Camp de Tarr.); kánem (Tremp, Pradell, Fraga, Massalcoreig, Tortosa, Benassal, Peníscola, Val., Alcoi, Pego); kánim (Ordino, Organyà, Balaguer, Pradell, Fraga, Gandesa, Morella, Benissanet, Val.); káɲom (Mall.); káɲum (Men.).
    Etim.:
del llatí cannăbe, mat. sign. || 1.