Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  caín
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CAÍN (i ses variants Caí i Caïm).
|| 1. Nom del primer fill d'Adam, qui matà per enveja el seu germà Abel; cast. Caín. La maledicció de Cahym e Datan et Abiron, doc. a. 1176 (Miret Templers 542). Ans que engenras Cahim ni Abel, Llull Felix, pt. i, c. 9. La primera ciutat... fonch edificada per Caim, Eximenis II Reg., c. 15. Com Caym aucis son frare Abel, Serra Gèn. 11. Semblant a cahins son frare matant, Passi cobles 86. D'Abel y de Caí, Guimerà Poes. II, 133. Com el Caim del Gènesi, Massó Croq. 81. La mare de Caín; Alcover Poem. Bíbl. 13.
|| 2. adj. Traïdor. Com és tan cain, sempre va de boig, Serra Calend. folkl. 72.
    Etim.:
pres del nom bíblic Cain. La forma Caïm prové de l'analogia per Adam. La variant Caí és resultat d'una falsa adaptació del castellà Caín (s'ha equiparat Caín a Caí com fin a fi).