Diccionari Catalā-Valenciā-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducciķ al Diccionari  Bibliografia  Explicaciķ de les Abreviatures 
veure  calāpat
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinōnims  CIT

CALĀPAT (escrit també calāpet). m.
|| 1. imatge  Animal amfibi de la família dels bufōnids: Bufo vulgaris; cast. sapo. És semblant a la granota, perō més gros, ple de tubčrculs per damunt l'esquena i les cames, i amb els ulls molt grossos; és d'aspecte repulsiu, i la gent inculta li atribueix qualitats malčfiques i el considera verinķs. Placia a Deu... que de la pols isquen serps e calapets e vermens, Pere Pasqual Obres, i, 193. Un Cervo va més que un esturs, e més un calapet que una formiga, Serra Gčn. 279. Serp ne llangardaix ne calāpat no hi lleixa, Eximenis Terį, c. 499. Un calāpet de maravellosa granesa trobā, del qual exia inextimable pudor, Decam., jorn. 4a, nov. 7a. E com veus lo calapet o įapo dones gracies a Deu, Eximplis, i, 271. Animals ponsoņosos y verinosos, com son serps y calapots, doc. a. 1628 (BSAL, vi, 39). Com un galāpat monstruķs, Ruyra Parada 51.
|| 2. En el teler de mā, cada una de les dues peces de fusta per a recolzar-hi la seiedora, en la part interior del teler i en forma fācilment ajustable d'alįāria i inclinaciķ, per aconseguir la posiciķ que va millor al teixidor en asseure's damunt la seiedora.
|| 3. En la māquina de segar, és una gafa de ferro amb un pern que serveix per subjectar el bracet de la serra i evitar que surti (Llucmajor).
|| 4. Peįa de ferro doblegada amb dos colzos, que serveix per subjectar les barres de les bandes del carro (Felanitx).
    Loc.
—a) Tenir uns ulls com un calāpat: tenir els ulls molt oberts o prominents (Empordā).—b) Buidar-se com un calāpat: tornar molt magre, especialment per diarrea (Empordā).—c) Estar més inflat que un calāpat: estar molt energullit, molt satisfet de si mateix. La mala reyna... estava mes inflada que un calāpet, creentse sa dona mes guapa, Alcover Rond. i, 104.—d) Trobar davall cada terrōs un calāpat: trobar dificultats o mala sort per tot (Mall.).—e) Esser com els calāpats, que només veuen allā on boten: esser curt d'enteniment, no fixar-se en les coses (Mall.).
    Cult. pop.
—El calāpat és animal que habita a llocs humits. Sempre vol aigua, i la gent diu que quan canta, diu: ĢUn raig! Un raig!ģ (Cat.). El cant del calāpat és considerat senyal de pluja.—A la Muntanya catalana hi ha la creenįa que tenir un calāpat penjat cap per avall a l'embigat del corral, és molt bo per guardar les ovelles de coixera.—Vulgarment és considerat animal verinķs; diuen que en molestar-lo, s'infla i llenįa verí. També és creenįa prou estesa que, si el calāpat pixa als ulls de qualcú, el deixa cec (Cat.). A Mallorca, es diu als infants que, si maten un calāpat, a la nit els anirā a orinar dins l'orella.—A Catalunya creuen que el calāpat ennarta la mustela i se la menja (Gomis Zool. 370).
    Var. form. i sinōn.:
calāpot, galāpat, galapat, escalāpat, esgalāpat, escalāpot, esgalāpot, grapal, grāpau, grapaut, gripal, gripau, galipau, garipau, sapo.
    Fon.:
kəlápət (Campmany, Mall., Men., Eiv.); kəláput (Llofriu, St. Feliu de G.); gəlápət (Rocabruna, Camprodon, Ripoll, Olot, Perafita, Rupit, Viladrau, Pineda, Vendrell, Valls); gəláput (St. Feliu de G.); əskəláput (Gir.); əzɣəláput (Rabķs); əzɣəlápət (Campmany); əskəlápət (Blanes); galápat (Pobla de S.); galapát (Sort, Senterada, Tremp); gɾəpáɫ (Illa del Tec, Puigcerdā, Martinet, Pobla de L., Bagā, Prats de Ll., Solsona); gɾapáɫ (Organyā, Oliana, Artesa de S., Balaguer, Tārrega); gɾəpáw (Ribesaltes, Cornellā de C.); gɾapáw (Sopeira, Vall d'Āneu); gɾəpáwt (Oleta, Arles); gɾipáɫ (Balaguer, Cervera); gɾipáw (Berga, Vic, Olot, Llofriu, Pineda, Vendrell, Reus); gəlipáw (Vic, St. Feliu de C.); gəɾipáw (Vic, Bigues, Sta. Col. de Q.); sápo (val.).
    Intens.:
—a) Augm.: calapatās, calapatarro, calapatot (men. calapot).—b) Dim.: calapatet (men. calapet), calapatķ (men. calapķ), calapatetxo (men. calapetxo), calapateu (men. calapeu).
    Etim.:
desconeguda; probablement d'una forma pre-romana hispānica *calappăcu, que devia significar ‘tortuga’ (com el cast. galápago), segons Corominas DECast, ii, 620-623 Aquesta teoria implica la separaciķ origināria de calāpat i del seu sinōnim gripau, al qual s'atribueix origen germānic (de krappo, ‘ganxo’: cf. G. de Diego Dicc.).