Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  camamilla
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CAMAMILLA (i ses variants camamirla i camamil·la). f.
Nom vulgar de diferents espècies de plantes de la família de les compostes, especialment dels gèneres Matricaria, Anthemis i Santolina. Oli de camamilla una onza, MS Klag segle XIV, 19. Les virtuts de la camamirla son aquestes que ella es calent e secha, Macer Erbes. Preneu camamilla e romani, Dieç Menesc. i, 19 vo. Prin camamilla e picala e fen poluora, Flos medic. 176 vo. De camamirla, Alcanyís Reg. pest. 23. Tant m'es prendre cafè com camamil-la, Aguiló Poes. 181.
|| 1. imatge  Planta de l'espècie Matricaria Chamomilla (Cat.); cast. manzanilla. Té el tronc de 20 a 50 cm., dret o ascendent, glabre, ramificat; les fulles bipinnatisectes, de segments filiformes; les lígules el·líptico-oblongues, reflexes; els aquenis blanc-groguencs; és planta aromàtica. A Catalunya també l'anomenen camamilla d'Aragó i camamilla d'Urgell; a València, camamirla borda; a Mallorca, camamil·la forastera.
|| 2. Planta de l'espècie Santolina chamaecyparissus L. (Men.); cast. abrótano hembra, cipresillo, lombriguera. És la famosa camamilla menorquina, que en català s'anomena també camamilla groga, camamilla de muntanya, espernallac i camamil·la de la mar (Mall.). La varietat més apreciada a Menorca és la camamil·la de la Mola, que, presa en infusió, és un excel·lent estomacal.
|| 3. imatge  Camamilla borda o camamilla de camp: planta de l'espècie Anthemis arvensis L. (Cat., Mall.); cast. manzanilla bastarda. És anual; el tronc es fa de 10 a 40 cm., dret o ascendent, estriat, pubescent, ramificat; les fulles són bipinnatisectes, de segments linears; les floretes grogues, lígules blanques i a la fi reflexes; el receptacle és cònic. Les seves flors són tòniques, antiespasmòdiques, febrífugues i vermífugues.
|| 4. Camamilla de muntanya: també s'anomena així l'espècie Santolina pectinata Bth. (Vayreda Flòr.).
|| 5. Camamilla pudenta (Cat.), camamil·la pudenta (Mall.) o camamirla de mont (Val.): l'espècie Anthemis cotula L.; cast. manzanilla hedionda. El tronc es fa de 20 a 50 cm., dret, estriat, glabre, molt ramificat; té les fulles bastant grans, bipinnatisectes, de segments linears filiformes; floretes grogues, lígules blanques el·líptiques; receptacle cònic i pallós És pudenta; les flors són tòniques, estimulants i antiespasmòdiques; les fulles serveixen per tenyir de groc.
|| 6. Camamilla borda o camamilla pudenta (Cat.) o camamirla d'hort o camamirla negra (Val.): és l'espècie Pyrethrum partenium G et G.; cast. matricaria, hierba de Santa María. Té el tronc de 30 a 60 cm., dret, assolcat, glabrescent, molt ramificat i fullós; les fulles totes peciolades, pinnatisectes, de segments oblongs, obtusos; lígules blanques doble llargues que l'involucre, i corona curta i festonada. A Mallorca en diuen confits i botons de plata.
|| 7. imatge  Camamilla de muntanya: és l'espècie Aquillea pyrenaica DC. (Cat.). Té el tronc ascendent, no angulós i estriat; les fulles puntato-excavades, lanceolades, solament atenuades a l'àpex, pubescents; les flors són blanques.
|| 8. Camamil·la loca: és l'espècie Anacyclus clavatus Pers. (Mall.); cast. manzanilla de los campos. Té les fulles pinnatipartides en lacínies linears, els flòsculs grocs, i lígules blanques.
    Refr.

—«Beu aigua de camamilla, i t'estalviaràs molts de cops de ficar-te la mà a l'armilla» (St. Bartomeu del Grau).
    Cult. pop.
—Hi ha la creença que per fer infusió de camamilla cal emprar un nombre imparell de cabeçoles d'aquesta planta, i que si en posen un nombre parell fa mal de ventre (Ciutadella).
    Fon.:
kaməmíʎə (Empordà, Solsona, Barc., Vendrell, Tarr.); kamamíʎɛ (Ll.); kaməmíɾlɛ (Ripoll); kaməmíɾlə (Vendrell); kamamíɾla (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Xàtiva); kamamíɫɫa (Pego); сaməmíɫɫə (Palma, Manacor); kaməmíɫɫə (Inca, Ciutadella); kaməmíɫɫɛ (Maó).
    Intens.:
camamillassa (augm.); camamilleta (dim. i de simpatia); camamillota (pejor.).
    Etim.:
del baix-llatí camomilla, pres del gr. χαμαίμηλον, mat. sign.