Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  canari
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CANARI m.
|| 1. imatge  Ocell de la família dels fringíl·lids: Serinus canarius Cab.; cast. canario. De un canari o catiu strany, de un tacany no'n fera menys, Spill 1086. Encaterinat ab els verdums, canaris y passarells, Pons Auca 292. Es distingeix pel seu color groc i pel seu bell cant. a) Canari bord o canari de muntanya: ocell de la família dels fringíl·lids: Fringilla serinus; cast. verdecillo.
|| 2. Peix de la família dels làbrids: Crenilabrus mediterraneus (Barc.); cast. vaqueta. Se fa de 10 a 15 cm. de llarg i és de color de rosa o groc vermellós amb retxes longitudinals més fosques i una taca negra en la coa.
|| 3. Planta de la família de les tropeolàcies: Tropœolum aduncum Smith; cast. canarios, pajaritos amarillos.
|| 4. pl. Planta de l'espècie Coronilla glauca (Bal.).
|| 5. Casta de llagost de devés 25 mm. de llarg, color ros verdós, amb les ales verdes, que menja herbes i fa el niu dins una sabonera que se sol posar per les herbes del camp (Manacor).
|| 6. Suro que després de rentat per a la indústria tapera encara conserva un color groc (Empordà).
|| 7. Peça de ferro o de metall groc que en les màquines per a la filatura del cotó i del jute va col·locada entre els collarins dels corrons de pell per tal de comunicar-los la pressió necessària per al bon estiratge de la matèria tèxtil que es treballa (Barc.).
|| 8. Joc de cartes que és semblant al de burro, sinó que es donen cinc cartes i es pot descartar. Uns quants xicots que juguen al canari en un recó discret de la planta, Llor Laura 261.
|| 9. adj. Xalest, que té delit (Mall.). «Avui no estic canari» (Manacor, Caimari).
    Loc.
—a) Cantar com un canari: cantar amb molt de delit (Mall., Men.). Es nostros serenos... cada vespre cantan com a canaris, Roq. 3.—b) Més xalest que un canari: molt alegre i delitós.—c) Mudar l'aigua al canari: orinar (Val., Mall.).
    Fon.:
kənáɾi (pir-or., or., bal.); kanáɾi (occ., val.); сənáɾi (Palma, Manacor).
    Intens.
—a) Augm.: canariàs, canariarro, canariot.—b) Dim.: canariet, canarietxo, canariel·lo, canarieu, canarió.
    Etim.:
del llatí Canaria, nom d'una illa de l'Atlàntic, d'on procedien els ocells canaris || 1.