Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  candela
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CANDELA (i sa var. canela, avui valenciana i antigament també catalana i mallorquina). f.
|| 1. Cilindre o prisma de cera, de sèu, d'esperma de balena o d'altra matèria grassa, amb un ble que li passa per enmig de dalt a baix, i que serveix per encendre's i fer claror; cast. candela, vela. La esgleya... està uberta e illuminada de ciris e candeles e làntees, Llull Cont. 352, 27. Lo maestre va entrar dins ab llums de candelles, Desclot Cròn., c. 134. Per a les candelles et ciri a mantenir, doc. a. 1298 (Col. Bof. xl, 25). Per pa e caneles que tragueren a la missa, doc. a. 1395 (BSAL, ix, 362). Caych la canela, | feu be la vela, Spill 2470. Dues rodes de canela de cera, doc. de la vall de Ribes, a. 1460 (Est. Univ. vii, 383).
|| 2. Cadascun dels forats que es fan a la volta i parets del forn de terrisser, perquè el foc tiri més (La Bisbal); cast. respíradero.
|| 3. Tros de gel que penja, de forma llarguera i punxeguda (Sta. Eulàlia de Riuprimer); cast. carámbano.
|| 4. a) Brotada primerenca que fan les branques de l'arbre que tenen més creixent, mentres són tendrals, especialment els brots de pi abans de posar pinassa (Vallès, Montseny).—b) Ramell nou i ufanós que a vegades penja a les branques de l'olivera quan aquesta ha posat ja el brot nou (Alt Empordà, Garrotxa).
|| 5. imatge  Puntal posat verticalment per sostenir un permòdol, un cap de biga, una bastida, etc. (Puigcerdà, Rupit, Tortosa, Mall.).
|| 6. a) Cadascuna de les dues barres que pugen verticalment dels caps de la biga i que tenen subjecta la trugeta del caragol del giny d'oli (Vinaròs).—b) Barra de ferro amb un pinyó, que puja de la bancada de baix a la bancada de dalt, en la premsa de fideus, i rep moviment de rotació del trull de pastar, el qual moviment comunica per engravació a la roda dentada anomenada llanterna (Manacor).
|| 7. a) Planta de l'espècie Arum italicum (Rosselló).—b) Planta de l'espècie Armeria plantaginea (Ripollès).
|| 8. a) Bolet de l'espècie Amanitopsis vaginata (Empordà, Garrotxa, Caldes de Malavella).—b) Candela de bruc: nom dels bolets Clitocybe geotropa i Clavaria pistillaris (Masclans Pl.).
|| 9. La punxa o banyeta que tenen damunt el cap els escarabats candelers (Men.).
|| 10. Penjoll llarguer de moc (Conca de Tremp, Costa de Llevant, Tortosa, Eiv.).
    Loc.
—a) Més dret que una candela: molt dret, completament recte (Mall., Men.).—b) En candela: en posició vertical (Mall.). Es diu entre mariners i mestres d'aixa per designar la posició completament vertical d'un arbre de barca, que no s'inclina gens (Palma).—c) Dret en candela: en línia recta (Mall.). Venia dret en candela de ses sacerdotisses de Vesta, Ignor. 3.—d) Anar en candela, o dir-li en candela: anar a qualcú molt bé els seus negocis o altres assumptes, afavorir-lo la sort (Mall.). Com considera que tot li diu en candela, que no és possible viure més apler, Alcover Cont. 36.—e) ant. Viure a la candela: viure en el prostíbul, a l'abast de tothom. Si serà dona arrada que no visca a la candela sino que stiga com enamorada o romera, doc. mall., a 1557 (BSAL, iv, 205).—f) Tenir sa candela encesa, o estar amb sa candela en sa mà: estar als ulls de Déu, a punt de morir (Mall.).—g) Fondre's o anar-se'n com una candela cap per avall: esvair-se o amagrir-se ràpidament. Sa casa se'n anava a la vela com una candela cap avall, Aguiló C., Rond. de R. 14.—h) No tenir altra candela per anar al llit: no tenir altre recurs, altre mitjà (Vallès, Camp de Tarr.). «Si no tens altra candela per anar al llit, hauràs d'anar-hi a les fosques» (Vallès).—i) Acabar-se la candela: acabar-se el termini per poder obtenir o fer alguna cosa (Cat.). Prové aquesta locució de que el subhastador, al treure a encant un objecte, donava de temps el que durava una candela encesa, per a optar a l'adjudicació de la subhasta.—j) No pendre candela a un enterro: no arriscar-se a intervenir en un assumpte que no importa (Mall.).—l) Encendre una candela a Sant Miquel i una al dimoni: alternar les bones obres amb les dolentes.
    Refr.
—a) «Moltes candeles fan un ciri gros» (Men.).—b) «Qui és confrare, que prengui candela» (Mall.); «Qui és confrare pren candela» (Men.): vol dir que en les al·lusions indirectes, l'al·ludit s'adona que van per ell.—c) «Alegria amagada, candela apagada» (Manresa).—d) «Dona i tela, no les miris amb candela»: vol dir que les dones i les robes, de nits semblen altra cosa que de dia, car els defectes estan més dissimulats (Cat., Bal.).
    Fon.:
kəndéɫə (Capcir); kəndέɫə (Arles, or.); kandέɫɛ (Sort, Tremp; Ll., Gandesa); kandέɫa (Tortosa, Maestrat, Cast., Val., Al.); сəndə́ɫə (Palma, Manacor); kəndə́ɫə (Inca, Ciutadella, Eiv.); kəndέɫɛ (Maó); kandéɾa (Alg.); kanέɫa (Val., Pego); kanέɫɛ (Alcoi, Al.).
    Intens.
—a) Augm.: candelassa, candelarra, candelota, candelot.—b) Dim.: candeleta, candeletxa, candeleua, candeliua, candelí, candelic, candelica, candelina, candelona, candeló, candelineua, candeloia, candelinoia.
    Etim.:
pres del llatí candēla, mat. sign.