Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  candelera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CANDELERA (i valencià Canelera). f.
|| 1. ant. Caixa que servia principalment per estojar candeles. Cofres, candaleres, basts, doc. a. 1343 (arx. mun. de Barc.). Per una candalera de fust, doc. a. 1353 (Rubió Docs. cult. ii, 99). Pusque batre en la dita secha tot or seu propi, ço és de la sua candelera propia, doc. a. 1362 (Botet Mon. iii, 335). Nos estoyavem lo consell de cascun axi com lo'ns donava per escrit, e metiemlo en una candelera, Pere IV, Cròn. 225. Una candalera per tenir torces, doc. a. 1376 (Miret Templers 560). Una candelera en la qual ha una tovallola, doc. a. 1431 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). La santa coca... en candelera o cofrenet tancá, Spill 3553.
|| 2. Festa de la Purificació de Maria Santíssima; cast. Candelaria. Se diu la Mare de Déu Candelera, la Mare de Déu de la Candelera o simplement la Candelera.
|| 3. Dona que fabrica o ven candeles. Les candelles de cera, les quals les candeleres venen en la Sgleya, doc. a. 1466 (Hist. Sóller, i, 275).
|| 4. Planta de la família de les escrofulariàcies: Verbascum Thapsus (Cat.); cast. gordolobo.
|| 5. Planta de la família de les crucíferes: Lepidium campestre (Cat.); cast. candelera.
|| 6. Planta de la família de les cariofil·làcies: Lychnis coronaria (Cat.).
|| 7. Planta de l'espècie Phlomis lychnitis (Fabra Dicc. Gen.). V. blenera.
|| 8. Planta de diverses espècies del gènere Verbascum (V. lychnitis, V. thapsus, V. pulverulentum, V. Boerhavii) segons Fabra Dicc. Gen.
    Refr.

referents a la Candelera || 2.—a) «Si la Candelera plora, el fred és fora; si la Candelera riu, el fred és viu» (Gir., Olot, Manresa, Segarra, Urgell); «Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera se'n riu, torna-te'n al niu» (Maestrat); i algú afegeix: «que plora o no plora, tres mesos de mala hora» (Morella). «Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és s'estiu» (Manacor, Ciutadella); i a la Conca de Tremp afegeixen: «tant si plora com si riu, no't penses ser a l'estiu». «Si la Candelera plora, l'hivern fora; i si riu, ni hivern ni estiu» (Val.); «Si la Candelera riu, ni hivern ni estiu» (Men.); «Si la Candelera riu, ja estem a l'estiu»(Vinaròs), o «ja som a l'estiu»(Alacant), o «ja ve s'estiu»(Palma); «Si la Candelera plora, es fred és defora; si la Candelera riu, aplegau llenya per s'estiu» (Llucmajor).—b) «Candelera clara, fred hi ha encara; Candelera espessa, guarda't sa cabeça» (Men.).—c) «Per la Candelera, es fred o és davant o és darrera» (Men.); «Per la Candelera, si no plou vuit dies abans, plou vuit dies arrera» (Pineda); «Vuit dies ençà, vuit enllà, de la Candelera t'has de guardar» (Urgell, Segarra); «La Candelera, si no la fa davant, la fa darrera» (Empordà); «S'escandelera vindrà; si no l'ha feta, la farà; vuit avant, vuit arrera, farà s'escandelera» (Pineda).—d) «Per la Candelera, el sol ja passa la ribera» (Cerdanya); «Per la Candelera, el dia torna endarrera» (Avinyonet); «Per la Candelera, pas de llebre»: vol dir que el dia creix un poc (Avinyonet). «Per la Candelera, el berenar al darrera» (Vallès).—e) «Per la Candelera, l'ou va endarrera» (Vallès); «Per la Candelera, els ous a la carrera» (Pla de Bages). Vol dir que per la Candelera els ous ja abunden i baixen de preu.—f) «Per la Candelera, treu el bestiar de la pradera, i posa'l a la bledera; i per la Mare de Déu de Març, posa'l a totes parts»: vol dir que pel febrer ja és passat el fred fort, i que a la darreria de març ja comença el bon temps (Pineda).—g) «Per la Candelera, eixuga la bugadera» (Manresa).
    Fon.
(|| 2): kəndəɫéɾə (Perpinyà, Rupit, Pobla de L., Vic, Barc., Igualada, Tarr., Inca, Ciutadella, Eiv.); kəndəɫéɾɛ (Puigcerdà, Vilafr. del P., Maó); kəndəɫéɾe (Gir., Bagà); kandeɫéɾɛ (Sort, Fraga, Gandesa, Vinaròs, Alcoi, Ll.); kandeɫéɾa (Sarradell, Bonança, Tortosa, Morella, Benassal); kandeɫέɾa (Tamarit de la L.); сəndəɫéɾə (Palma, Manacor, Llucmajor, Pollença); kaneɫéɾa (Val., Pego); kandaɾéɾa (Alguer); kandaɾóɾa (Alguer).