Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cant
veure  2. cant
veure  3. cant
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. CANT m.: cast. canto.
|| 1. Acte i efecte de cantar. Alegraue's... en ausir los cants dels auçells qui en aquell verger cantauen, Llull Felix, pt. iii, c. 2. El cant ardorós de la cigala, Verdaguer Exc. 69. S'hi senten cants y rialles, Picó Engl. 33.
|| 2. Art de cantar. Natana après molt bé de letra e après lo cant, Llull Blanq. 21. Son el cant pla de l'orgue, Carner Sonets 35.
|| 3. Part melòdica que dóna caràcter a una composició musical. Aquestes sobre excellents senyores... cant, tenor e contra, ab celestials veus entonauen, Corella Obres 355.
|| 4. Composició literària apta per esser cantada, i en general qualsevol composició lírica o èpica. Si cantà lo dols cant, Gral 64. Refila que refila el cant de Gabriel: Déu vos salve, Maria, Verdaguer Flors 94.
|| 5. Cadascuna de les parts principals en què es divideix un poema.
|| 6. pl. Conjunt de gàbies de diferents ocells (Vinaròs).
    Fon.:
kán (or., occ., eiv.); kánt (val., mall., men.).
    Var. ort.
ant.: quant (segle XV, ap. Cat. Pal. 33).
    Etim.:
del llatí cantu, mat. sign.

2. CANT adv. de temps, grafia ant.
per quan: V. quan.

3. CANT adv. quantitatiu, grafia ant.
per quant: V. quant.