Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  carnisser
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CARNISSER (antigament escrit carnicer).
I. m. Home que té per ofici matar i vendre caps de bestiar; cast. carnicero. Los carnicers liguen les besties e les se meten entre 'ls peus e les aucien, Llull Cont. 108, 12. Lo dit carnicer cuydaua hauer degollat lo dit Simon, e degollà lo moltó, Eximplis, ii, 244.
II. adj.
|| 1. Que s'alimenta de carn; cast. carnicero. Lo voltor dels Pirineus és una de las aus carniceras més grossas, Bosch Rec. 144.
|| 2. Cruel, que té l'instint de matar. Per esser caualler e rey no deuries esser cruel ni carnicer e majorment contra donzelles, Tirant, c. 344. Ella vola per l'altura, | ell s'hi llansa carnicer, Costa Poes. 65.
|| 3. Que fa molta destroça, que talla o destrueix molt. Metge carnisser: metge afectat de fer operacions cruentes. Pareier carnisser: el pareller que llaura massa fondo i atropella el bestiar (Manacor). Arada carnissera: arada que té tendència a ficar la rella molt endins (Mall.). Pou carnisser: sínia que trenca molts de cadufos (Gandesa).
    Refr.
—a) «Val més donar guany an es carnisser que an es potecari» (Mall.).—b) «Un dia que volia menjar carn, penjaren el carnisser»: ho diuen quan un incident casual impedeix complir un propòsit (Mall.).
    Fon.:
kəɾnisé (pir-or., or., bal.); kaɾnisé (occ.); kaɾniséɾ (val.).
    Etim.:
d'una forma llatina *carnīciarĭu, mat. sign. I, derivada de carne amb els sufixos -īcius i -arĭus.