Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cascavell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CASCAVELL m.
|| 1. Bolleta buida, de metall, que dedins té una altra bolleta que actua a manera de batall i produeix un so agut de campaneta; cast. cascabel. Sol posar-se penjada al coll de certs animals per sentir-los quan es mouen; una sèrie de les dites bolletes es sol posar al collar de les bísties de cotxe i als vestits de certs balladors per animar amb el seu so viu els moviments. Antigament portaven cascavells els falcons de caça. Un falcó... porta los gits de cuyr blanch ab anellets de ferro e dos cascauells daurats, doc. a. 1347 (BSAL, iii, 118). Posar-se [les dones] al coll cadenes, cascabells, e esquelles e garroteres a les cames, Metge Somni iv. Quatre parells de cascavells d'estor, doc. a. 1546 (Alós Inv. 54).
|| 2. pl. Els homes que porten en les cames les dites bolletes sonores i que, ballant, acompanyen les majorales quan passen el llevant de taula (Alt Urgell).
|| 3. pl. Planta de la família de les cariofil·làcies: Silene inflata (or.); cast. colleja. (V. colitxos).
|| 4. Testicle. E vist que ja los cascauells tenen panssits, Somni J. Joan 2753.
|| 5. Infant molt xerrador (Empordà).
|| 6. Bolla de metall que tenien en la part posterior els canons d'artilleria; cast. cascabel, contera. Cascavell... és aquella bola que forma lo fundidor a la fi de la peça, Barra Artill. 4.
|| 7. Cascavell verd: raïm negre, verdós, de grans molt grossos (Gandesa, ap. Griera Tr.).
    Loc.
—a) Engronsar-se com un cascavell: tenir molt de moviment de vaivé (Mall.)—b) Tremolar com un cascavell: tremolar molt (Maestr.).—c) Dur cascavells en el cap: anar esvalotat, tenir idees estranyes o exagerades, esser poc reflexiu (or., men.).—d) Omplir el cap de cascavells: posar dins el cap d'algú moltes esperances falagueres per induir-lo a fer una cosa (or.).
    Refr.

—«Al gat vell, no li cal cascavell» (Val.).
    Fon.:
kəskəβéʎ (pir-or., or.); kaskaβéʎ (occ., Val.); kəskəvéʎ (bal.); kaskavéʎ (Al Cast.).
    Etim.:
del llatí *caccabĕllu, var. de caccabŭlu, ‘campaneta’ (cf. Th. Ling. Lat. iii, 5).