Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  castell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CASTELL m.: cast. castillo.
|| 1. Edifici o conjunt d'edificis fortificats, generalment isolat i en lloc elevat, que en els temps feudals servia de residència al senyor o de defensa d'una comarca. E lliure-us lo castel de Lorenz, Capit. Llorens 1211. Qui ben tanca sa casa o son castel e-i laxa un trauc, Hom. Org. 6. Offici de cauayler és auer casteyl e cauayl per guardar los camins e per deffendre lauradors, Llull Cavall. 14. Exceptat un fort castell, en lo qual lo comte estaua, Llull Felix, pt. i, c. 8. Es bo en los combats dels castells e ciutats tirar pedres, Egidi Romà, ll. 3, pt. 3a, c. 7. Castell roquer o castell de roca: edifici fortificat en el cim d'un penyal. Ab aquels de Uilalongua, e de Borró, e de Uillela, e de Palma, qui eren castells de rocha grans e forts, Jaume I, Cròn. 307. E aprés ell... hac molts castels roquers, car los sarraïns n'auien feyts molts, Boades Feyts 333.
|| 2. Màquina antiga de guerra, que consistia en una espècie de torre de fusta amb dos o més sostres on es col·locaven els guerrers, i que tenia per finalitat acostar-se al mur d'una plaça assetjada, batre de prop els defensors i donar pas als assaltants sobre la muralla; cast. torre de asalto. La descripció d'una d'aquestes màquines, usades pel rei En Jaume I en els setges de Mallorca i de Borriana, es troba en els §§ 158 i 159 del Libre dels feyts o Crònica del mateix rei, amb aquestes paraules: «Lo castell de fust haurà II uases de cada una part, e seran IIII, menys de II altres que'n haurà en la frontera de cada una part denant e detràs, e aquels fermaran los uases, e fer-los-ha II solers, la un en la mijania del castell, e l'altre sus alt: e en l'alt seran balesters la meytat e hòmens qui apedregaran a aquels sarraïns qui pujaran al mur, e puys los chrestians pujaran per aquela torre derrocada, e els no ho poran deffendre, per les balestes e per les pedres que seran en lo castell: e'l castell serà en l'estrem del ual, e axí porà's pendre la uila»; «E quant fo feyt lo castell de fust, haguem nostres parats bé untats o ben adobats bé cent, e féu lo maestre fermar dues àncores en terra ab un mantell de cledes que anaua dauant, e fermar prop la era del ual a escudats e a hòmens garnits, los ferres de les àncores per terra de dins ab maces, e per la rodeta de la àncora faem fermar sengles estaques grans e ferres per cada una ab maces de fust, e en aqueles ligàrem les cales per hon deuia córrer lo castell de fust». Un altre nom d'aqueixa màquina guerrera era bastida (V. bastida || 1, on citem un llarg passatge d'Eximenis que descriu minuciosament la construcció i funcionament del castell de fust).
|| 3. Construcció a manera de torre amb diferents figures al·legòriques, que es passejava en certes processons i cavalcades festoses; cast. carroza, castillo. La Ciutat féu fer professó solemna... e foren fets entremesos ab XVII castells, e fou fet per festaiar lo senyor Rei, Ardits, iii, 8 (a. 1479). Per quant Sa Magestat volie partir..., per lo deprés dinar foren representats los castells de la Ciutat davant Palacio y en tot lo carrer Ample per sos trasts, y foren los seguents: infern y paradís, Adam y Eua, los tres reys que's diu Betlem, sanct Joan degollaci, los sancts pares, la Ascenció, santa Clara, sancta Catherina, lo juy, Ardits, iii, 465 (a. 1533). Castell de dolor: túmul mortuori. Lo collocaren en dit convent en un túmol eo castell de dolor cubert de bayetes negres, doc. segle XVII (Ilustr. Cat. iii, 167, citat ap. Aguiló Dicc.).
|| 4. nàut. Construcció que s'eleva damunt la coberta alta d'un vaixell, a la part de proa, i a vegades també a la de popa; cast. castillo. Castells enfalcats de cada banda del arbre de proha fins al aramblador de popa, Item castells jusans dels pareys fins al arbre enfalcats, doc. a. 1331 (Capmany Mem. ii, 412). L'uxer apellat Sent Pere de Roma qui era en la plaga de Barchinona..., ab dos castells un a popa et altra a proa, doc. a. 1354 (Bofarull Mar. 77). La major part dels turchs eren passats en l'altra nau, e tota la hauien presa sinó lo castell de popa, Tirant, c. 148. Sobre'l castell | comanda'l mestre del vaxell, Oliver Obres, i, 225.
|| 5. Munt, conjunt de coses posades unes sobre les altres; cast. montón. Entre castells de cadavres, Cases A., Poes. 138. D'altre castell de roques seure pogué a redòs, Atlàntida i. S'estimba amb castells d'aigua l'esllavissada serra, Atlàntida iv. Se diu especialment del munt ordenat de peces de fusta o d'altres coses destinades a l'elaboració o a la venda. Castell de cartes: conjunt de cartes de joc posades unes damunt les altres aguantant-se per les arestes.
|| 6. Tremuja o jou de la campana (Eiv.); cast. yugo.
|| 7. Nuvolada molt grossa, de formes acimades, que avança amb rapidesa i invadeix de pressa el cel (Cat.).
|| 8. Castell de beies: punta d'un dit de gruix que es fa a les bresques i que en el centre té un forat i és el ponedor del rei d'abelles (Manacor).
|| 9. Conjunt dels «xiquets de Valls» quan estan col·locats un damunt l'altre. «Fer els castells». Castell net: el castell de xiquets de Valls en el qual no hi ha «crosses», això és, que no hi ha ningú que l'aguanti (Valls). Lo castell de tres de set: el que es compon de set homes d'alçària per tres de fons (Valls). Pujar el castell per baix: alçar-lo a pes de braços a mida que es va formant a terra (Tarr.).
|| 10. Cosa exagerada en la imaginació. «Se li fa un gran castell»: li sembla més del que és en realitat (or., occ.).
|| 11. Els Castells: joc de nois en el qual es posen formant rotlo, agafats per les mans i voltant; un roman defora i diu: «Anirem als castells | de la tumia mia mia; | anirem als castells | de la tumia mia mells». Els altres responen: «Anirem tornant | de capòstols, de capòstols; | anirem tornant | de capòstols capellans». Després aquell que és fora en crida un; tornen cantar, i en crida un altre; i així van fent fins que hi han anat tots fora un; el qui queda, paga, i repeteixen el joc (Pont de Suert).
Castell: topon. a) Nom d'un poblet del cantó de Prada (Conflent), d'un altre en el terme de Pontós (Alt Empordà) i un altre en el d'Ulldecona (Baix Ebre).—b) Es Castell: nom amb què és conegut vulgarment el poble de Villacarlos, situat a la vora del port de Maó (Men.).—c) Castell d'Empordà: poble del Baix Empordà, anomenat també Sant Martí de Llaneres.—d) Castell d'Estaó: poblet del terme de la Pobleta de Bellveí (Pallars).—e) Castell de l'Aguda: poblet agregat al municipi de Vilanova de l'Aguda (Comarca de La Noguera).—f) Castell d'Oliana: poblet del terme d'Oliana (Alt Urgell).—g) Castell de Santa Maria: grup de cases del municipi de Freixenet de Segarra.—h) Castell de Montbui: caseriu de Sant Mateu de Montbui (Vallès).—i) Castell-Rosselló: caseriu del cantó de Perpinyà (Ross.).—j) Castell-Salvà: poblet agregat al municipi de Les Borges Blanques (La Garriga).—l) Castell d'Aro: poble del Baix Empordà.—m) Castell de l'Areny: poble del Berguedà.—n) Castell de Cabres: poblet de la Tinença de Benifassà (comarca de Morella).—o) Castell de Guadalest: poble de la Vall de Guadalest, entre la Serra d'Aitana i la Serrella.—p) Castells de Serrella: poble de la Serrella anomenat també Castell de Castells (p. j. de Callosa d'En Sarrià).
Castell: llin. existent a Barc., Val. i Tarragona. Hi ha la variant Castells, molt estesa per Catalunya (Amposta, Arboç, Argentona, Artès, Calafell, Cambrils, Castelló, Dénia, Flaçà, Montblanc, Valls, Vidrà, etc.).
    Loc.
—a) Esser alt com un castell: esser molt alt. El Borni era el seu matxo, alt com un castell, Víct. Cat., Ombr. 49.—b) Fer castells en l'aire: formar projectes infundats, fer-se il·lusions. Com pense que feu en l'ayre castells, Proc. olives 1523. Revestint ses intencions y formant castells en l'ayre, Pons Auca 179.
    Refr.

—«Els forts castells també cauen» (Manresa); «Castells més alts han derrocat» (Mall.); «Castells més grossos han dembarrancat» (Llucmajor). Vol dir que tothom, per amunt que estigui, pot arribar a veure's en la misèria o en la impotència.
    Fon.:
kəstéʎ (or., bal.); kastéʎ (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: castellàs, castellarro, castellot.—b) Dim.: castellet, castelliu, castelló, castellinoi.
    Etim.:
del llatí castĕllu, dim. de castrum, ‘campament’, ‘fortificació’.