Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ceba
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CEBA f.
|| 1. imatge  Planta de la família de les liliàcies; Allium cepa L.; cast. cebolla. Ne ayls ne sebes [sic] no donen res, doc. a. 1252 (Capmany Mem. ii, 21). Nostra vianda... és un poc de formatge e de ceba, Llull Blanq., c. 66. Ço és formatge o ceba o sardina o altre pex, Consolat, c. 145. Té el pom gros i tunicat (la túnica es diu tel de ceba); el tronc fistulós, fusiforme i inflat en sa base; les fulles fistuloses i cilíndriques, umbel·la globosa, de flors blanques-verdoses, i espata de dues peces. Se cultiva com a hortalissa. N'hi ha moltes varietats, algunes de les quals es distingeixen amb noms diferents. Ceba borda: mena de ceba de figura rodona, que mata les rates que se la mengen (Altea). Ceba bavosa: és un poc llarguera, grosseta i molt bona (Ador, Altea). Ceba dolça: té la soca llarga i no es guarda gaire (Espluga de F.). Ceba mallorquina: és de cabeça molt rodona (Mall.). Ceba forastera: és de cabeça més llarguera que la mallorquina, i de més bon gust que aquesta (Mall.). Ceba valenciana: té la pell grogueta i se fa més petita que les altres, però és més bona (Mall.). Cebes trompades: les que tenen trompa i se guarden per gra (Llofriu). Ceba-porro: classe de ceba tendreta (Men.). Ceba vianya: mena de ceba molt coenta (Plana de Vic). Ceba salvada: és rodona i bona (Ador). Ceba de servar: la que es guarda. Qui gaus comprar ni fer comprar cebes de servar per revendre, doc. a. 1311 (RLR, xi, 175).
|| 2. a) Ceba de moro: planta de la família de les liliàcies; Asphodelus fistulosus L. (Tarr.); cast. gamonita.b) Ceba d'hivern: planta de la família de les liliàcies: Allium fistulosum.c) imatge  Ceba marina o ceba d'ase: planta de la família de les liliàcies: Scilla maritima L.; cast. cebolla albarrana. Fa uns tubèrculs com a cebes; les fulles són amples de dos o tres dits i llargues de dos pams, i molt sucoses; és planta medicinal; en planten al peu dels arbres fruiters perquè no hi pugin les formigues. També en diuen ceba rotja i ceba porrera. La ceba marina conforta molt l'oyr, Breviari d'amor 56 (ap. Balari Dicc.).
|| 3. Cop violent, sia amb la mà, sia amb altra cosa que fa mal (or., occ., val., bal.); cast. castaña. Y arramba una mala ceba de cantell damunt una cella de N'Hermes, Oliver Obres, ii, 36.
|| 4. (masculinitzat) Ximplet, curt d'enteniment (Barc., Vallès, Tarr.), ¿Qui ho ha dit?—Un ceba de la Creu Roja, Eduard Girbal (Jocs Fl. 1920, p. 201).
|| 5. Mania; entusiasme excessiu per una cosa; idea fixa (or., occ., bal.); cast. chifladura. «Té la ceba del catalanisme». «T'han posat la ceba al cap»: t'han encaparrat, t'han convençut, t'han ficat la idea al cap. Esser de la ceba: esser catalanista.
|| 6. Tros de camisa o d'altra peça de vestit interior que es mostra per una obertura indiscreta dels pantalons (Vallès, Segarra, Urgell). «Li surt la ceba» o «ensenya la ceba». «¿Dius que és mestre? ¿I què ha d'ensenyar? Si no és que ensenyi la ceba...»: es diu despectivament d'un mestre que consideren ignorant (Segarra, Urgell).
|| 7. Estri dolent, inútil; cast. trasto. «Aquest rellotge és una ceba».
|| 8. Cebes o Arrencar cebes: nom d'un joc infantil, al qual es juga de la manera següent: Els nois s'asseuen en terra, cenyint amb els braços cada jugador al jugador que li està davant, formant així com una cadena; dos jugadors estan drets i no formen part de la cadena (anomenada també trena o forc de cebes), sinó que un és l'amo i l'altre el comprador de cebes; aquest demana permís a l'amo per arrencar una ceba, va al que seu davant de tots, li agafa les mans i estira fort per arrencar el noi darrer de les mans del penúltim; no aconseguint-ho, ho prova amb els altres jugadors fins que pot arrencar una ceba, o sia, desfer la cadena.
|| 9. Ceba: nom satíric de la ciutat de Vic. «A Ceba, bategen amb aigua de ceba» (ho diuen en els pobles veïns de Vic).
    Loc.
—a) Esser (una fruita) verda com una ceba, o més verda que ceba: esser molt verda, estar lluny de la maduresa. «Aquest préssec és verd com una ceba».—b) Fer ceba: deixar, per falta de vent o per pluja, alguna feina de la batuda, com apilar, ventar, arreplegar la palla, etc. (Camp de Tarr.).—c) Esser prim com un tel de ceba: esser molt prim (or., bal.).—d) Guanyar la ceba: esser el darrer dels guanyadors en un concurs o juguesca (Es diu per al·lusió al cós o carrera a peu de la cordera, perquè al primer corredor que arriba li donen una cordera, al segon un parell de pollastres, i al terç i darrer premiat li donen una ceba).—e) Fer menjar ceba o fer rosegar ceba: fer enrabiar, donar càstig a qualcú.—f) ¿Quina ceba li cou l'ull? (Cat); ¿De quina ceba li couen els ulls? (Val.); ¿Quina ceba et fa coure els ulls? (Mall.); vol dir «¿què t'importa? ¿què n'has d'haver?»—g) No sortir de sa parada de ses cebes: no sortir d'allà mateix, parlar sempre de la mateixa cosa, no canviar d'assumpte (Mall.).—h) Costar de la ceba: costar car (Mall.). Es perillós pendre'n mudes, si un no vol que li cost de sa ceba, Alcover Cont., 1a ed., 213.—i) Més endins són ses cebes: Ho diuen contestant burlescament a un qui s'ha fet mal i diu «ai!» (Mall.). Es un joc de paraules que s'aprofita de l'homonímia de la interjecció ai! amb l'ai=all.—j) Qui no té un all, té una ceba: qui no té un mal en té un altre (Cat., Bal.). De sogres... qui no té un all té una ceba, Serres Poes. gand. 75.—l) Gitar ceba marina: gitar fel, estar irritat (Eiv.). «Es seus parents estan que giten ceba marina».—m) No res, no res: dos cebetes, tres diners: es diu per censurar que disputin les persones i es barallin per coses insignificants (Val.).—n) Coure (a qualcú) la ceba a la gola: revenir-li un disgust fora de temps (Tarr.). «Ara li cou la ceba a la gola»: es diu principalment del qui retreu una cosa quan ja no és oportú parlar-ne.
    Refr.
—a) «La ceba ha de sentir les campanes»: precepte agrícola que significa que, en plantar la ceba, l'han de colgar molt poc.—b) «Qui tinga ràbia, que mossegue ceba» (Vinaròs).—c) «Val més cebes amb amor que gallines amb dolor»: es diu per a elogiar la felicitat dels pobres que s'estimen i no tenen ambició (or., occ.).—d) «Més m'estim ceba al cervell que no pas bleda al clatell»: vol dir que és preferible una dèria a una maldat.—e) «Un me deia aigua de mar, i s'altre ceba marina»: se diu al·ludint a parers contradictoris (Mall., Men.). «Uns diuen: ceba marina; | altres: aigo de la mar. | No hi ha millor medecina | que, es qui té ronya, gratar» (cançó pop. Men.).—f) «A on entra la ceba no entra el dotor»: aforisme de la medicina popular, elogiador de les virtuts de la ceba (Val.).—g) «Amb ceba i pa, a Judes van desmamar» (Arx. Trad. i, 154).—h) «Si un tel de ceba es menjava un capellà, no diria mai més missa»: endevinalla basada en l'equívoc de poder esser subjecte i complement del verb menjar els substantius capellà i tel de ceba (Borges Bl.).
    Fon.:
sέβə (or.); séβɛ (Sort, Tremp, Ll., Gandesa, Alcoi); séβa (Andorra, Calasseit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); séβe (Fraga); séβo (Tamarit); séβɔ (Gandia); sə́βə (Mall., Ciutadella, Eiv.).
    Intens.:
—a) Augm.: cebassa, cebota, cebot, cebarra, cebarrassa.—b) Dim.: cebeta, cebetxa, cebel·la, cebeua, cebiua, cebona, cebó.
    Etim.:
del llatí cēpa, mat. sign.