Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cervell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CERVELL m.: cast. cerebro.
|| 1. Gran massa nerviosa que forma la part principal de l'encèfal. En la estrema part del cervell ha la memòria aparellat loc com sia remembrant e en lo front està lo cervell aparellat a esser loc al enteniment com entena, Llull Cont. 214, 19. E si han a pujar en algun loch alt, diran que'l cervell no'ls ho pot soferir, Metge Somni iii. Deu aver gran forsa que't pujarà al servel, Conex. spic. 24. Cové que dónes a beure als pacients cervells de gallines, Cauliach, Coll., ll. 3, d. 2a, c. 1. Esser tou com un cervell: esser molt blan, molt tendre un menjar (Cat.).
|| 2. fig. Enteniment, facultat intel·lectiva (de la qual és òrgan la dita massa nerviosa). Es mester a tot hom que capità sia de Gerba... que haja lo cervell segur e ferm, Muntaner Cròn. c. 117. Dona del món no vol cor ne cervell, Ausias March cxxii bis. Engega del teu cervell aquesta mala intenció, Penya Mos. iii, 186. Cap sense cervell, o poc-cervell, o cervell moll (or.), o cervell d'aigua (bal.), o cervell de canari (mall.), o cervell de gat (or.): persona de poc enteniment, que no reflexiona. Suc de cervell: treball intel·lectual. Molt de such de cervell han d'exprémer els clars enteniments, Obrador Arqueol. lit., 12.
|| 3. Cervell de gat: terra margosa, generalment fluixa, que no serveix per a fonamentar (Barc.); pedregar que es troba sota una terra prima, prop de riu (Plana de Vic).
    Loc.
—a) Secar-se el cervell: treballar intensament amb la intel·ligència.—b) Beure's el cervell: perdre el seny.—c) Tornar aigua el cervell a qualcú: afluixar-se-li l'enteniment.—d) Estar en cervell d'alguna cosa: estar-hi entossudit, dur-hi idea molt forta (Cat.).—e) Donar cervell de gat a qualcú: enamorar-lo fortament, donar-li desig exagerat (or.). «Estàs tan enamorat d'aquest vestit, que sembla que t'hagi donat cervell de gat» (Pineda).
    Refr.
—a) «No és cosa de perill; se li veu el cervell» (or.); «No és res, no és res; es cervell li veuen» (mall.): es diu quan algú pretén llevar importància a una cosa que té vertadera gravetat.—b) «Tots els caps tenen cabells, mes no tots tenen cervell» (Cat.).—c) «Cap sense cervell no ha mester capell»: es diu humorísticament als que van sempre amb el cap descobert (or., bal.).—d) «Val més un dit de cervell que una quarterada a l'Horta»: vol dir que és molt millor la intel·ligència que la riquesa (Mall.).—e) «Qui a la fi no té cervell, no pot donar bon consell» (Marroig Refr.).
    Fon.:
səɾβéʎ (pir-or., or.); seɾβéʎ (occ., Val.); seɾvéʎ (Maestr., Cast., Al.); səɾvéʎ (bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: cervellàs, cervellarro, cervellot.—b) Dim.: cervellet, cervelletxo, cervellel·lo, cervelleu, cervellí, cervelló, cervellinoi.
    Etim.:
del llatí cerĕbĕllu, dim. de cerĕbrum, mat. sign.