Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cinc
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CINC
|| 1. adj. num. Quatre més un; cast. cinco. Per los delits dels cinch senys corporals, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Ja eran passats cinch mília anys, Villena Vita Chr., c. 11. Cinch mil docens anys, Spill 14013. Les cinc: la cinquena hora des de la mitja nit o del migdia. A les nou, a migdie, a les tres i a les cinc, Massó Croq. 61. Les cinc illes: nom del joc de «pedretes», a Vilafr. del P.
|| 2. m. Xifra que representa la quantitat de quatre més un; cast. cinco. «Quina carta tens? El cinc de copes». «Per escriure 500, cal posar un cinc i dos zeros». Cinc que no val: nom d'un joc de cartes que s'usava antigament a València i figurava entre els jocs prohibits. Que algú no gos jugar... a joch de grescha, de jaldeta, de naips, a la badalassa ni a la riffa ni atres bons jochs, ni a les velles, ni a cinch que no val, doc. a. 1410 (Sanchis Vida 43).
    Loc.
—a) Estampar a qualcú els cinc dits a la cara: donar-li una bufetada forta. Li havia d'estampar els cinc dits a la cara, Ruyra Parada 17. També es diu plantar els cinc apòstols (Men.).—b) Fer una cosa amb els cinc sentits: fer-la amb gran esment, amb la més gran atenció. Puc assegurar-vos... que he posat els meus cinc sentits en aquesta obreta, treballant-la tan bé com he sabut, Ruyra Parada 7.—c) Per quins cinc sous?: per quin motiu, per quina raó? (or., occ., val., men.). Digau, marit: | cinch cavalcans, | preats, galans, | espluga bous, | per quins cinch sous | los acolliu?, Spill 1936. Per explicar l'origen d'aquesta expressió, cal tenir en compte que antigament es deia cinc sous per significar ‘una quantitat petita, insignificant’ (cfr.: De mi fill seu | lexà tudriu, | no curadriu, | car no calia: | cinch sous valia | lo meu legat, Spill 850); i per tant, «per quins cinc sous» equival a ‘per quina misèria, per quina futesa’. També cal tenir present que la quantitat de cinc sous era sovint la que es pagava de ban per faltes petites, d'ingrés a confraries, etc. Qualsevulla persona del dit offici que en la dita almoyna voldrà esser o entrar, que en la sua entrada do et pach a la dita almoyna cinch sòlidos, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 189). Consell haueu dat a qui no'l demana: | per ffur d'aquest regne, cinch sous li deueu, Proc. olives 234. Lavors lo dit sent Julià donà cinch sous al mal sperit per la bona nova que li havia aportada, Vida de St. Julià, 319 (ap. Aguiló Dicc.).
    Fon.:
síŋk (Oleta, Illa del Tec, Arles, Ribesaltes, Colliure, Sallagosa, Montlluís, Camprodon, Granollers, Terrassa, Tamarit de la L., Camp de Tarr., Val., Gandia, Benidorm, Campello, Alacant, Inca, Sóller, Men., Eiv.); síɲс (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); síŋ (Prades, Fontpedrosa, Ribes, Pobla de L., Bagà, Manresa, Barc., Andorra, La Seu d'U., Esterri, Sort, Organyà, Pont de S., Bonansa, Senterada, Pobla de S., Tremp, St. Martí de M., Ll., Pla d'Urgell, Penedès).
    Etim.:
del llatí vulgar cīnque (< quīnque), mat. sign.