Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cinquanta
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CINQUANTA adj. num.: cast. cincuenta.
|| 1. Cinc vegades deu. Serà'ls semblant que aquell die dur cinquanta mília anys, Llull Gentil 258. Cent cinquoanta [sic] sòlidos, doc. a. 1337 (Priv. Ordin. Valls Pir. 227). De cinquanta nou lliures, doc. a. 1419 (Bofarull Mar. 98). En spay de sinquanta e sis anys, Boades Feyts 117. Grandíssim exèrcit de passats cinquanta mil hòmens, Tomic Hist. 289. El devocionari, reimprès més de cinquanta vegades, Verdaguer Exc. 84.
|| 2. El que en porta davant ell quaranta nou; cinquantè. «He llegit el capítol cinquanta del Tirant lo Blanc».
    Refr.

—«Dels que es casen als cinquanta, pocs n'arriben als seixanta» (or.).
    Formes compostes:
per a expressar les quantitats compreses entre cinquanta i seixanta, hi ha aquestes grafies: cinquanta-un (i usat com ordinal, cinquanta-u), cinquanta-dos, cinquanta-tres, cinquanta-quatre, cinquanta-cinc, cinquanta-sis, cinquanta-set, cinquanta-vuit, cinquanta-nou.
    Fon.:
siŋkwántə (Arles, Colliure, Oleta, Illa del Tec, Ribesaltes, Prades, Fontpedrosa, Mosset, Ribes, Lledó, Manresa, Terrassa, Barc., Tarr., Mall., Ciutadella, Eiv.); siŋkwántɛ (La Seu d'U., Sort, Tremp, Ll., Balaguer, Bellpuig, Selva del C., Reus, Falset, Gandesa, Granyena, Alcoi, Maó); siŋkwántɔ (Pobla de S., Gandia, Pego); siŋkwánta (Andorra, Ordino, Esterri, Pont de S., Bonansa, Senterada, St. Martí de M., Cervera, Montardit, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Benidorm, Pego, Campello, Alacant); siŋkɔ́ntə (Montlluís, Sallagosa, Fontpedrosa, Ribes, Bagà, St. Llorenç de M., Solsona, Granollers, Vilafr. del P., Igualada, Eiv.); siŋkɔ́ntɛ (St. Feliu de P., Olot, Pobla de L., Bagà); səŋkwántə (Manacor); səŋkántə (Montlluís).
    Etim.:
del llatí quinquāgĭnta, mat. sign.