Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. cistell
veure  2. cistell
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

1. CISTELL m.
Recipient fet de joncs, canya, vímens, etc., entreteixits, de base circular o ovalada, amb la boca més ampla que la base i amb una ansa gran de banda a banda (pir-or., or., occ., val.); cast. cesto. N'apar un cistell de flors, Canigó vi. Dins un cistell la posa, Costa Agre terra 162. De cistells n'hi ha amb tapadora o sense; els que en tenen, en mallorquí es diuen paners, i si són grans, cistelles. Cistell clos: és de base oval i té dues tapadores que tapen cadascuna la meitat de la boca (Olot). Cistell de fer llegum: cistellet que el sembrador de llegum duu lligat a la cinta, i d'allà pren la llavor per sembrar (Olot). Cistell d'anar a oferir: cistellet de vímens, amb tapa, dins el qual posen el pa i vuit candeles per oferir en la missa (Collsacabra). Cistell de gitana: el que té dues tapadores que tapen cadascuna la meitat de la boca (Llofriu). Cistell de mistaire: també era llarguer i amb dues tapes (Llofriu). Cistell vermador: cistell especial per a recollir els raïms i dur-los a les portadores (Vendrell). Cistell de caçador: espècie de gabieta de verducs, amb sòl i tapadora de fusta, que serveix per dur-hi tancada la fura en anar a caçar (Mall); cast. huronera.
    Refr.
—a) «Qui fa un cove, fa un cistell» (or.).—b) «Qui no en fa un cistell, mai omple un cove» (or.).—c) «Memòries sense cistell, planta-te-les al clatell» (Urgell); «Recados sense cistell, que se'ls clavin darrera del clatell» (Empordà): es diu en menyspreu dels qui no planyen les salutacions i compliments, però sí els donatius.
    Fon.:
sistéʎ (or., occ., val., mall.).
    Intens.:
—a) Augm.: cistellàs, cistellarro, cistellot.—b) Dim.: cistellet, cistelletxo, cistellel·lo, cistellí, cistelló.
    Etim.:
de cistella, per masculinització.

2. CISTELL m.
Nom d'una orde religiosa que segueix la regla de Sant Benet i deu el seu desplegament a Sant Bernat de Claraval; cast. Císter. Uestim-nos l'àbit de Cistell, e'ns faem monge d'aquella orde, Jaume I, Cròn. c. 565. L'abat de Poblet e l'abat de Sentes-Creus que són del orde de Cistell, Desclot Cròn., c. 68. Monestir de santes Creus del orde del Sistell, doc. a. 1446 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Lo abbat de Poblet del orde de Cistells, Carbonell Ex. Joan II, c. 18. Se va vestir blancures de coloma amb l'hàbit del Cistell, Riber Sol ixent 90.
    Var. form.:
Cister. Un monjo del Cister, en son cenobi, | perdé la pau de l'esperit un dia, Verdaguer Flors 96. La forma Císter, amb accent damunt la i, és incorrecta, malgrat haver estat adoptada en el Dicc. Fabra.
    Etim.:
pres del llatí medieval Cistercium nom d'un lloc desert prop de Châlons, on fou edificat en el segle XI el primer monestir de la dita orde. La terminació catalana -ell s'explica per l'analogia del substantiu cistell (V. l'article anterior). La forma Cister sembla introduïda modernament a imitació del castellà.