Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ciutadella
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CIUTADELLA
|| 1. f. Fortalesa situada en posició que domina una ciutat per a tenir-la subjecta o per a servir-li de suprema defensa; cast. ciudadela. Allunyes l'Indi frèvol de prop de les romanes ciutadelles, Riber Geòrg. 41.
|| 2. topon. Ciutat situada a l'extrem occidental de l'illa de Menorca, de la qual fou capital fins a mitjan segle XVIII. Conuidaren-los si uolien entrar en la uila de Ciutadela que els los hi farien gran amor, Jaume I, Cròn. 120. Menorcha... ha vila de costa al port, la major yla aguardant, plana e plahent, la qual és apeylada Ciutadeyla, Marsili Cròn., llibre II, c. 1. Li retria lo castell de Mahona e la vila de Ciutadella, Muntaner Cròn., c. 172. Fonch edificada en lo cap del stret de Gibaltar la ciutat de Alzizira Dalfadre, e deçà, dins la mar nostra, luiça e Ciutadella en Menorca, Eximenis II Reg., c. 39. Aprés de haver saqueiada y cremada la dita vila de Ciutadella, la armada turquescha guiada per lo embaxador del rey de Fransa se perti de la illa de Manorcha, Ardits, iv, 340 (a. 1558).
|| 3. topon. Caseriu agregat al municipi de Mont-ras (Baix Empordà).
    Refr.
—a) «Ciutadella, terra bella».—b) «A Ciutadella, qui no és mascle, és femella».—c) «A Ciutadella, es cul no elsi cap dins sa barcella» (ho diuen els dels altres pobles de Menorca).
    Fon.:
siwtəðéʎə (Men.).
    Etim.:
derivat diminutiu per ciutat. El nom primitiu de Ciutadella de Menorca era Jamma o Jamo, que es troba en els escrits de Pomponi Mela, de Plini i de Ptolomeu; durant els primers segles de la dominació romana, aqueixa ciutat seguí anomenant-se Jammona, segons el testimoni de les inscripcions i de la carta del bisbe Sever (segle V). En la població romanitzada prevalgué un nom llatí civitātĕlla, diminutiu de civĭtas, ‘ciutat’.