Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  civada
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

CIVADA f.
|| 1. Planta gramínia de diferents espècies del gènere Avena, especialment l'espècie Avena sativa, els grans de la qual, anomenats també civada, es donen com aliment al bestiar; cast. avena. Lo cauayler dóna ciuada a son cauayl per rahó del seruey que li fa, Llull Gentil 317. Darets civada al jorn a vostres cavalls, Desclot Cròn., c. 5. Miga quartera de sivada censal, Capbr. Ribes 1283. Quant li comensareu a donar siuada donau-la-y poch a poch, Flos medic. 20. No gos ni presumesca treure del present regna blat, xexa, ordi ni sivada, doc. a. 1596 (BSAL, ix, 156). Civada negra: nom que es dóna a la civada indígena de Mallorca, que té el color més fosc que la forastera. Civada rossa: la que és forastera a Mallorca, i que és més grossa i més retent que la negra o mallorquina.
|| 2. Ordi (en algunes comarques valencianes, per influència castellana); cast. cebada. El venedor d'horjata y d'aigua de cibà [sic], Llorente Versos 180.
|| 3. Civada de capellà: planta gramínia de l'espècie Avena fatua L. (Ross., Mall.); cast. ballueca, avena loca.
|| 4. Civada de capellà: neveta mesclada amb calabruix (Mall.). «Avui ha fet civada de capellà».
    Loc.
—a) Partir-se la civada a coces: partir perés, barallar-se (Biar).
    Refr.
—a) «Cotxe i cotxadura, i civada per la mula» (Manresa).—b) «Ni missa ni dar civada destorben llarga jornada» (or.); «L'oir missa i donar civada no destorba jornal ni jornada» (or.); «Per missa i xivada no es perd jornada» (Men.).
    Fon.:
siβáðə (pir-or., or.); siβáðɛ (Puigcerdà, Ll., Tremp, Falset, Gandesa); siváðə (Valls); siβá (Maestr., Val.); sivá (Cast., Al.); ʃiváðə (Men.).
    Intens.
—a) Augm.: civadassa, civadarra, civadota.—b) Dim.: civadeta, civadetxa, civadeua, civadina, civadona, civadó.
    Etim.:
del llatí cĭbāta, ‘menjada’. El sentit primitiu en romànic era el general de ‘cosa de menjar per al bestiar’. Aquest sentit general devia tenir encara el mot civada en el català més arcaic, i sols al cap de temps i gradualment s'anà concretant el significat de ‘avena’ (com en castellà es concretà cebada en el significat de ‘ordi’). Així s'explica que en els Furs de València aparegui ciuada en una enumeració al costat de auena i ordi, com a coses diferents: «Ciuada forment auena ordi e totes altres sements» (cfr. Ribelles Bibliogr. 348). També sembla tenir el sentit genèric de ‘menjar de bestiar’ el mot civades usat en plural en el cap. 5 del «Tirant lo Blanc»: «anà per les cases fent treure forment e ciuades».