Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. clara
veure  2. clara
veure  clarà
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. CLARA f.
La part blanca i menys consistent de l'interior d'un ou; cast. clara. Mit la scamonea el comí ab clara de ou per la boca, Nudr Ocells 17. Destemprat ab clara d'ou e ab leyt de ferabra, Tres. pobr. 14. Mescla-o bé ab clara d'ou e mit-lo-y per la boca, Flos med. 120 vo.
    Fon.:
kláɾə (pir-or., Barc., Tarr.); kláɾɛ (Tremp, Balaguer, Ll., Gandesa, Vinaròs, Sueca, Alcoi); kláɾa (Andorra, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); kʎáɾɛ (Fraga); kʎáɾa (Tamarit de L.).
    Sinòn.:
blanc d'ou.
    Etim.:
femení de clar.

2. CLARA
Nom propi de dona; cast. Clara. Santa Margarita, Santa Clara e totes les altres santes, Llull Blanq. 8, 5. De la torre de sancta Clara entro al palau, Muntaner Cròn., c. 195.
    Loc.
—a) Això és Santa Clara (Bal.); A Santa Clara fan funció (or.): vol dir «això és la pura veritat, sense amagar res».
    Refr.

—«Santa Clara, bona bugada»: al·ludeix al temps de la festa de Santa Clara, que és a 12 d'agost i és molt bo per a fer bugada perquè no hi ha perill que plogui (Men.).
    Etim.:
del llatí Clara, nom d'una santa italiana fundadora de les monges franciscanes.

CLARÀ
1. Llin. existent a Barc., Badalona, Cast., Castell d'Aro, Igualada, Manresa, Moià, Mont-ras, Palamós, Peratallada, Torreblanca, Torroella de M., Vic, Vila-sacra, Vinaròs, etc.
|| 2. topon. Nom de diferents poblets situats prop de Prada (Conflent), d'Argentona (Maresme), de Torre d'En Barra (Camp de Tarr.).
    Etim.:
del cognom llatí Clārānus.