Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. col
veure  2. col
veure  3. col
veure  4. col
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. COL f.
Hortalissa de la família de les crucíferes: Brassica oleracea L.; cast. col. Evast no hac en què reebés les cols que hom li volia donar, Lull Blanq. 14. E feyts en guisa que una col no tocassen ne res no talassen les nostres gents, Muntaner Cròn., c. 141. Axí seran bones les cols que's són regadas ab la canal de fust, com les que's són regades ab la d'argent, Sermons SVF. i, 257. Ni menys té sabor sens oli la col, Proc. olives 435. Hi ha una multitud de varietats d'aquesta planta, moltes de les quals tenen noms especials i variats. La Brassica oleracea acephala dels botànics, que no s'acopa fins que és molt grossa, és anomenada col bajana (Mall.), col de brotó, col d'hivern i col verda (Cat.). La varietat silvestris s'anomena col borda (Cat., Val.); a Mallorca es diu col borda la Brassica balearica. La varietat botryris s'anomena bròquil. Les cols brusseles tenen el tronc llarg i es fan altes de tres o quatre pams; per tot el tronc tenen ullets que s'acopen (Mall.). Col bufera: la Brassica vesicaria (Val. ap. Cavanilles Observ. ii, 334). La varietat conica és la col caputxina, o caputxona, o col de caputxa (Mall.); té el tronc curt i rogenc i les fulles molt carnoses formant cabeçola cònica. La varietat capitata, que es distingeix per acopar-se molt, és anomenada col de cabdell, o col cabdellada, o col de pinyar (Vimbodí), o col trucada (or.). La col de caminal és una varietat que es planta a l'estiu pel voltant de les parades d'hort i es menja a l'hivern (Igualada). Col de la paperina: col primerenca que té forma de paperina (Puigcerdà, Empordà). Col flor: V. col-i-flor. Col gavatxona: mena de col petita i apinyada. Col llombarda (Cat., Val.) o col d'olla (Sueca) o col morada (Mall.) o col vermella (or.): casta de col rodona i molt atapida, de tronc moradenc i fulles llises. Col madrona: varietat de col que no floreix fins als dos anys. Col nana (Cat.) o col borratxa (Cat.) o col borratxona (Mall.): la Brassica oleracea bullata, que té el tronc curt i rogenc, les fulles joves en cabeçola i les altres esteses i bofegades. Col geganta o col nyonya (Empordà): és una casta de col de tronc molt alt, que arriba a tenir l'altària d'un home. Col orba: una mena de cols grosses i altes, que només són bones pel bestiar (Gir.). Col rissada, o col caragolada, o col reülla: la varietat crispa, que es distingeix per tenir les fulles arrullades. Col verge: la que no s'espiga. Col volando: és molt eixamplada i de poques fulles, i la donen als porcs (Mall.). Col xorca: la varietat caulo-rapa (Men.). Altres menes de cols reben el nom de llur procedència, com és ara col genovesa, col romana, col saboiana, col valenciana, etc.
La Col: nom d'un joc de nois en què un se posa assegut i lligat amb una corda, i els altres procuren pegar-li; un dels jugadors el defensa, i procura trucar els altres amb la corda i fer-los pagar (or.).
    Loc.
—a) Fer la col: fet la guitza, sorprendre amb un resultat contrari al que s'esperava o es desitjava (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Sueca).—b) Esser una olla de cols: esser ple de desorde (Cat.).—c) Remenar les cols: intervenir poderosament en un assumpte o negoci, tenir-hi domini (Cat.).—c) Remoure ses cols: renovar les discussions o baralles (Mall.)—d) Mesclar cols amb caragols: fer confusió, barrejar coses que haurien d'anar separades (Mall.)—e) Anar de la col a la bleda i de la bleda a la col: anar d'ací i d'allà sense treballar (Empordà).—f) Bullir cols: fer la ranera de l'agonia (or.).
    Refr.
—a) «Si vols tenir bona col, planta-la al juliol».—b) «Col fa llet» (Men.). Sol completar-se irònicament aquest refrany, dient: «Col fa llet... a ca es veïnat» (Men.).—c) «Al pagès, doneu-li cols»: vol dir que a la gent rústica cal tractar-la de manera rústica (Empordà).—d) «Cada col en el seu tronxo»: vol dir que cal posar cada cosa en el seu lloc (Cat.).—e) «Col i dona, tot l'any és bona» (Manresa).—f) «Cada cosa pel seu temps, naps i cols pel mes d'advent» (Cat.).—g) «Cols sense oli, deu-les al dimoni» (Pineda); «Cols sense oli, són més dures que el dimoni» (Manresa).—h) «Col i carabassa, tota la casa en passa»: es diu perquè en cuinar col o carabassa fa molta olor (Men.).—i) «Entre col i col, lletuga» (or.); «Entre col i col, qualque lletuga» (Mall., Men.).—j) «A la col i al capellà, com més se'n treu, més n'hi ha» (Esterri).—l) «Qui vol la col, vol els brots»: vol dir que en estimar una persona s'estima també allò que va amb ella o que l'envolta; també pot significar que el qui vol una cosa no té altre remei que acceptar-la amb els seus defectes, tal com és (Cat.).—m) «Parlem de cols, la mare en cuina»: es diu pels qui parlen fora de propòsit o que provoquen importunament un assumpte de què ningú parlava (Cat.).—n) «A qui no vol cols, dos plats» (Manresa).—o) «Cada dia cols, amarguen» (or.); «Cada dia col, lo caldo amarga» (València).
    Fon.:
kɔ́ɫ (or., occ.); kɔ̞́ɫ (val., bal.).
    Intens.:
—a) Augm.: colassa, colarra, colota, colot, colarrassa, colassassa.—b) Dim.: coleta, coletxa, coleua, colina, colica, coliua, colona, coló, colarrinoia.
    Etim.:
del llatí caule, mat. sign.

2. COL m.
Herba-col (Pallars).
    Fon.:
kɔ́ɫ (Areu, Tavascan, Tor). Cf. Coromines Card. 284.
    Etim.:
derivat de colar art. 2.

3. COL m., grafia ant.:
V. coll.

4. COL ant.
contracció per com el. Aytant col mon està major, Llull Rim. 381. Clara col sol, si uos no fosseu tal, Lleonard de Sors (Cançon. Univ. 151). E son aytan noves col dia que si posaren, Treps Rom., f. 82. Si col malalt qui sa dolor sab dir, Ausiàs March xxxv.