Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. collera
veure  2. collera
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. COLLERA f.
|| 1. imatge  Collar de cuiro farcit de palla o de crin, que es posa a las bísties per tirar a carro, per llaurar, per batre amb carretó, etc. (Fraga, Xàtiva, Gandia, Alcoi, Pego, Palma, Manacor); cast. collera.
|| 2. Cadascuna de les tres porcions en què es considera dividit el jou, o sia, els dos caps de jou, anomenats pròpiament colleres, i la part central anomenada collera del mig (Pradell de Preixens, Sta. Col. de Q.).
|| 3. Collar amb esquella o picarol, propi del bestiar de llana i cabrú (Artesa de S., Tamarit de L.).
    Loc.

Esser un tros de collera: esser un home bestial, mancat de discreció (Val.).
    Fon.:
koʎéɾɛ (Tremp, Fraga, Pradell, Alcoi); koʎéɾa (Tortosa, Morella, Cast., Val., Xàtiva); kuʎéɾɛ (Sta. Col. de Q.); koʎéɾə (Palma, Manacor); koʎéɾɔ (Gandia, Pego).
    Etim.:
derivat de coll art. 1.

2. COLLERA f. ant.
Crim de collera: crim que consistia en procurar capturar gent i portar-la a vendre a terra de sarraïns com a captius. Crim de collera o de plagi és com si algú o alguns seran dada obra scientment que sien cativats per portar aquells en terra de sarrahins per vendre aquells, Furs de Val., 84 (ap. Chabàs, Comentari al «Spill» de Jaume Roig, no 6950). Per conduir a València certs presos inculpats del crim de collera, doc. a. 1428 (Arx. Gral. R. Val.).
    Etim.:
incerta. Mossèn Roc Chabàs indicà si vindria del collar amb què es subjectava els esclaus fugitius; en canvi, Spitzer Kat. Etym. 12 opina que collera és un derivat de colla.