Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  color
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

COLOR f. i m.: cast. color.
|| 1. Qualitat dels fenòmens visuals que depèn de l'efecte distint que produeixen sobre la retina les llums de diferent longitud d'ona; una varietat qualsevol d'aquesta qualitat, excloent el blanc i el negre. Que'ls frares poguessen portar xamelot de color negra o goria o comelina, e totes altres colors sien uedades, doc. a. 1270 (Miret Templers 549). En Pere no pot veer en Guillem sensualment, sinó la color e figura de son cors, Llull Cont. 323, 6. Que jamay dona, en sa vellesa, hagués treballat en alterar la color dels seus cabells, Metge Somni iv. Desplegà son estandart, lo qual era burell negre, mig partit ab un leó d'argent rampant qui travessava abdues les colors del estandart, Curial, i, 18. Semblaven coets de tots colors, Víct. Cat., Ombr. 54. Color binari: el que es compon de dos colors simples. Colors complementaris: els dos colors que sobreposats originen el negre. Color fresc: color suau i no gens agrisat, com són el color de rosa, el blau cel i el lila. Color fals: el que no és sòlid, que té poca resistència a l'acció dels agents naturals com la llum i l'aigua. Color alegre: el que és de tonalitat clara. Color cruu: el blanc una mica torradet o groguenc, com és el de la roba de drap crua (Mall., Men.). Color desmaiat o color mort: el de tonalitat fluixa, apagada. Color encès o color viu: el de tonalitat forta. Color honest: color fosc (Men.). Color trencada o color rompuda o color de pomes agres: el color de cara esgrogueït. Sa color trencada per sa serena y sa mala vida, Roq. 10. Aquella color de pomas agras a la cara, Oller Fig. pais. 148. Color de passatemps (val.) o color d'ala de mosca (or., occ., val., bal.) o color de gos com fuig (or.) o color del dimoni com fuig (men.) o color de xuia (men.) o color de llampuga (men.): color indefinida, bruta, de coses i especialment peces de roba que han perdut la color de quan eren noves. Color d'aire: cert color groc molt baix i delicat. Color de Sant Francesc o color de sempenta de frare: color gris, semblant al de l'hàbit dels frares franciscans. Color de sarmenya: color que tira a groc (Guissona). Hi ha una multitud de denominacions de colors que es formen amb el nom d'una fruita o altra cosa a la qual es compara, per exemple: color d'albergínia, color d'all i vinagre (doc. a. 1430), color de blat, color de bou, color de canari, color de canyella, color de carn, color de castanya, color de cel (blau clar), color de cendra, color de coure (roig ferruginós), color de foc, color de llimona, color de palla, color de pansa, color de plom, color de rosa, color de safrà, color de taronja, color de vi, color d'or, etc. Prendre color: colorar-se, i especialment començar les fruites a tenir el color de la maduresa. Mudar de color: canviar el color natural de la cara per efecte d'una forta alteració física o moral. Treure les colors: envermellir-se de cara, per vergonya, cansament, calor, etc. Tornar de mil colors: envermellir-se molt i tornar a perdre i recobrar la color per una impressió forta. Veure les coses color de rosa: esser massa optimista, veure-ho tot molt bell o molt fàcil. Color de verd d'espera folrat de passatemps: es diu per entretenir les il·lusions d'un infant que demana un vestit nou, una joguina, etc.; la mare li diu que «l'hi comprarà de color de verd d'espera folrat de passatemps». Roba de color: la que no és blanca ni negra. Homes de color: els que no són de raça blanca, com els negres, els xinesos, els pell-roges, etc.
|| 2. Substància colorant emprada per a pintar o tenyir. Se adobaua de colors que posaua en sa cara, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Pinten-se ab innumerables enguents e colors, Metge Somni iii. Color bàsic: varietat de colorants artificials que tinyen tota classe de fibres textils: les de procedència animal sense auxili de mordent, i les de procedència vegetal mordentant-les prèviament. Color mare: entre estampadors, el colorant que no ha estat rebaixat per l'addició d'espessiments. Color vapor: el que es fixa damunt les fibres textils mitjançant un vaporitzatge. Color sòlid o permanent: el que resisteix els agents que tendeixen a destruir-lo, con són la llum, l'aire, l'aigua, etc. Color substantiu: el que es fixa damunt les fibres textils directament, sense necessitat de mordentar-les. Color gruixut: el líquid colorant molt espès. Colors que es toquen: colors que esdevenen bruts a conseqüència de l'accident anomenat «replicar».
|| 3. Característiques que donen vida, vivacitat, intensitat a una obra d'art, a un escrit, etc. Les tues paraules són pintades de bella parlaria e belles colors de diuerses sentències, Genebreda Consol. 67.
|| 4. Conjunt de condicions externes que indiquen la naturalesa d'un dit o fet. «Això té mal color» (Men.).
|| 5. Aparència enganosa, ficció. «Com m'has de tenir amor | si em coneixs ha quatre dies? | Si em veies mort, ploraries | una mica per color» (cançó pop. Mall.). Sots color de bé, ab intenció damnada instaven, Metge Somni ii. E los senyors dels dits bestiars per e sots color d'aquell bestiar entren souent en la dita marina, doc. a. 1399 (BSAL, xxiv, 69). E en aquell dia, cercada color falsa, enuiaren a Priam a dir que ells volien partir de Troya, Hist. Troy. 305. O volreu passar lo temps sots color de deliberar, doc. a. 1453 (BSAL, ix, 333). E fingir solen tenir dolor per dar color a ses empreses, Spill 454. Han despatxat diverses robes y mercaderies ab motiu y color de que volien treure aquelles fora de Catalunya, doc. a. 1599 (Capmany Mem. iv, 377).
    Fon.:
kuló (pir-or., or., Sóller, men., eiv.); koló (occ., Maestr., mall.); kolóɾ (Cast., Val., Al.).
    Intens.:
—a) Pejor.: colorot.—b) Dim. afectuós: coloret.
    Etim.:
del llatí cŏlōre, mat. sign.