Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  comèdia
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

COMÈDIA f.: cast. comedia.
|| 1. Obra teatral d'un caràcter més aviat lleuger i divertit que seriós, i que té un desenllaç feliç. Aquí s'eren primerament trobats los cantars appellats comèdies, Eximenis II Reg., c. 39. Així com les comèdies de Terenci y de Plató, Isop Faules 3. Estan ab propòsit de fer una comedi per honra de la festa del Corpus, doc. a. 1656 (Hist. Sóller, ii, 511).
|| 2. El gènere còmic. «Aquest actor té més condicions per la comèdia que per al drama». Fa carotes, fa comèdia, fa de fuster, de pintor, Benejam FyF, a. ii.
|| 3. fig. Acte o sèrie d'actes que fa riure, que és tot ficció. Representar la comèdia: portarse ab dissimulació enganyadora, Lacavalleria Gazoph. En aquella casolana comèdia no sabia quin paper hi desempenyava, Pons Com an., 82. Fés la comedia tota la nit, posa't a les ordes d'un municipal, Vilanova Obres, iv, 227. No estic per comèdies. Responeu o no em mireu mai més sa cara, Ruyra Parada 31. S'ha acabat la comèdia: n'hi ha prou d'aquest assumpte, no se'n parli més. Acabar com la comèdia de Falset: acabar molt malament (Vendrell, Camp de Tarr.).
    Fon.:
kumέdiə (or., men.); komέdiɛ (Ll.); komέ̞ðia (val.); komέ̞ði (mall.); kumέði (ross.).
    Etim.:
pres del llatí comoedia, mat. sign. || 1.