Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cove
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  Termcat

COVE (i dialectal covo). m.
imatge  imatge  Recipient gran, de més o menys fondària, més ample de dalt que de baix i fet de vímens o de canyes, que serveix per a diferents usos i especialment per a transportar la roba a rentar o rentada, per a dur fruita, etc.; cast. cuévano, cesta. Un cove poquet van aportar, | puys van-se'n riba la mar, Bíblia Sev. 191. Un cove de canyes plen de cànyem, doc. a. 1410 (Alós Inv. 15). Per lo preu de dos còuens per portar dites tortugues, doc. a. 1491 (Arx. Gral. R. Val.). Sis còvens grans de canyes e dos de portar fruyta, doc. a. 1493 (Boll. Lul. vii, 419). Un hermità... feya cabaços e còuens de les palmes per no star ociós, Eximplis, ii, 127. Isop... pres un cove carregat de pa, Isop Faules 5 vo. A las barracas de joguinas seguian... els coves de vanos, Pons Auca 108. Amollar pedres rost avall... a veure si feim redolar aquesta! Ell és com un covo!, Alcover Cont. 426. Cove bugader o cove ruscader: el que s'empra per a posar-hi la roba de la bugada. Un coue ruscader, doc. a. 1461 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Còvens bugaders de vímens, doc. a. 1517 (Aguiló Dicc.). Cove de fer secla: és de poca altària, ample de boca, i serveix per a transportar terra (Massalcoreig). Cove de pallar: és de grans dimensions i serveix per a traginar palla (Empordà, Montseny). Cove peixeter (ant. cove pescater) o cove de peix: el que és molt baix i serveix per a dur el peix a vendre. Dos còuens pescaters, doc. a. 1528 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Covo de figueralera: és petit i el duen les figueraleres quan van a collir figues (Sineu). Cove de collir figues: té quatre anses, i les seves dimensions són de quatre a cinc pams d'alt per dos i mig d'ample (Campanet). Cove terrerol: és teixit de vímens gruixuts i sense pelar, i té la mateixa cabuda del cabàs; serveix per a collir figues (Falset). Covo de figues seques: és de grans dimensions, hi caben de quinze a vint arroves de figues seques (Campanet). Covo pomer: té forma cilíndrica; sol tenir tres pams d'altària per tres d'amplada i serveix per a dur pomes i altra fruita; a mitjan alçada té una faixa horitzontal de verducs (Artà). Covo de forn: només té uns 25 cm. d'alçada, però quatre pams d'ample, i l'empren els forners per a dur el pa (Mall.). Cove de patata: és de canya i vímens, de 50 cm. tant d'amplària com d'altària (Vilafr. del P.). Cove de pagès: el que duen els pagesos per portar el menjar i altres coses del seu ús (Vilafr. del P.). Cove de pastor: té uns 30 cm. d'altària per 40 de diàmetre a la boca (Vilafr. del P.). Cove femeter: és baixet i de boca ampla i serveix per transportar els fems al carro (Bagà, Tremp, Massalcoreig). Cove de tragí: cartra (en l'Alt Pallars). En els antics enterraments i funerals s'empraven coves per a repartir pa als pobres; d'ací venia que es digués «enterro de tants coves», Arribats los preveres y altre gent menuda de la sepultura ab los còvens y assò per no voler cerimònia lo dit defunct, Ardits, iv, 363 (a. 1559). A 8 de Agost 1584... se troba una crida publicada, que pera portar les gramallas de dol, las Atxas y Còvens del Pa, en les Sepultures y Funeràries, demanen los hòmens y donas del Hospital de misericòrdia, Rúbr. Bruniquer, v, 60.
|| 2. Forat que hi ha davall el banc d'espardenyer, i dins el qual posen les eines de l'ofici (Girona).
|| 3. Conjunt de coses que omplin un cove; quantitat de coses que hi cap. Cens de un coba [sic] de raïms, doc. a. 1384 (Monsalvatje Not. hist. xii, 543). Per un covo de olives negres, doc. a. 1752 (Hist. Sóller, ii, 289).
|| 4. Covo!: es diu cridant satíricament a les collidores d'oliva que no tenen el paner ple quan n'és hora (Mancor).
    Loc.
—a) Dur es covo: esser objecte de burles feixugues a causa d'esser curt d'enteniment o excessivament ingenu (Men.). «Ès com un infant, tot s'ho creu, i li fan dur es covo» (Ciutadella).—b) A coves: en gran abundància.—c) Anar amb es cove: expressar-se amb tota nuesa, sense atenuants (St. Feliu de G.).—d) Fer-ne una com un cove: fer un desbarat, fer impensadament una cosa que pot tenir grans conseqüències i desagradables (Cat., Bal.). Ena què!... Anava a dir-ne una com un covo!, Penya Mos. iii, 124.—e) Esser capaç de fer covo i paner: esser capaç de fer qualsevol malifeta (Mall.).—f) Tenir més ull que un covo d'alatxa: tenir els ulls molt oberts, anar molt viu, vigilar bé (Mall.). Ni ab tots els ulls d'un covo d'alatxa haurias estat capàs d'afinar un sol pèl, Penya Mos. iii, 115. «No puc fer res davant aquest infant: té més ull que un covo d'alatxa».—g) Voler agafar la lluna amb un cove: pretendre coses impossibles (Urgell, Empordà).
    Refr.
—a) «Qui fa un cove, fa un cistell» (Vallès, Barcelona, Penedès, Camp de Tarr., Urgell, Segarra); «Qui fa un cove, fa una cistella» (Empordà, Tortosa); «Qui fa un paner, fa un covo» (Mall., Men.); «Qui fa un cove, fa un paner» (Camp de Tarr.); «Qui fa un covo, fa un paner» (Men.): significa que el qui fa una acció de certa mena (bona o dolenta), en pot fer d'altres de semblants, encara que siguin més grosses o importants. Tenim que qui ha fet un pané fa un covo, y després una dotzena de covos, Penya Mos. iii, 132.—b) «El qui un cove sabrà fer, ja pot dir que és cisteller» (Cat., Val.).—c) «Lo que hi ha en el cove és peix, i lo demés és peixquera»: vol dir que no cal comptar sinó amb els mitjans propis i segurs (Val., Sueca). La tia Bajuana... li predicava tot lo dia... que lo que està en lo cove és peix, Rond. de R. val. 86.
    Fon.:
kɔ́βə (Capcir, Empordà, Plana de Vic, Pla de Bages, Vallès, Barc., Igualada); kɔ́βe (Solsona, Oliana, Balaguer, Massalcoreig, Ll., Gandesa, Maestr., Val.); kóvə (Camp de Tarr., Eiv); kɔ́va (Alg.); kɔ́βu (Conflent); kɔ̞́vo (Mall.); kɔ̞́vu (Sóller, Men.); kɔ́βi (Sta. Col. de Q.); kɔ́βək (Llofriu); kɔ́βek (Cinctorres); kɔ́vək (Eiv.); kɔ́βet (Pobla de S.); kɔ̞́w (Artà, Capdepera). En el plural la forma corrent és coves, però hi ha moltes comarques on es conserva la forma còvens amb la n etimològica. A les regions on es diu còvec, el plural és còvecs, i allà on es diu còvet, la forma del plural és còvets.
    Intens.:
—a) Augm.: covenàs, covenarro, covenot.—b) Dim.: covenet, covenetxo, covenel·lo, coveneu, coveniu, covenoi. Totes aquestes formes canvien dialectalment en o la e de l'infix -en- a Mallorca i Menorca, on la forma bàsica és covo en lloc per cove; així es diu covonàs, covonet, etc.
    Etim.:
del llatí cŏphĭnu, mat. sign.