Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cuc
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CUC m.: cast. gusano.
I. Animal invertebrat que té el cos tou llarg i prim, cilíndric o aplanat, generalment contràctil i dividit en segments a manera d'anells. N'hi ha una gran varietat d'espècies i de famílies. Les més conegudes vulgarment són:
|| 1. Cuc de terra: forma el gènere Lumbricus, és cilíndric amb el cos format de nombrosos anells, de color groguenc fosc o negrós, de 10 a 30 cm. de llarg; cast. lombriz de tierra. Viu de dia davall terra, i de nits surt a trescar per defora, especialment quan el terreny és humit després de les pluges estiuenques. Els pescadors cerquen aquests cucs per fer-los servir d'esca (anar a fer cucs), i els caçadors també per escar amb ells les lloses (cucs de llosa). Tots los peixcadors de canya | ... | duhuen un carabasí | ple de terra y cuchs mesclats; | los cuchs han de ser roigets, | no dels horts, sinós del vall, | perquè són molt melosets | y els peixets ban a picar | millor a la golosina | dels cuchs roigs que no dels blanchs, Ros Rom. 122. El cuc de terra a certes regions és anomenat cuc plovedor (Morella), perquè surt principalment en temps de pluja. Hi ha una varietat de cucs de terra molt grossos (a vegades passa llur llargària de quatre pams), que es fan per dins les terres molt grasses, a la muntanya, i els pagesos en diuen cuc milà perquè són devorats per les milanes (Mall.).
|| 2. Cucs (intestinals): els de la classe dels helmints que es crien dins els budells de l'home i d'altres animals; cast. lombrices. Moltes vegades en les febres pestilencials hi ha cucs; no dupteu donar-li aquesta aiuda, Alcanyis Reg. pest. 23. Totes les malalties són cuchs y febres ordinàries, doc. a. 1591 (Boll. Lul. viii, 291).Cuc solitari: la tènia, cuc intestinal que sol estar tot sol, arriba a tenir alguns metres de llargada i és molt difícil d'extirpar. Tenir cucs: patir les molèsties patològiques produïdes pels cucs intestinals. Fer cucs: expel·lir els cucs amb l'excrement.
|| 3. imatge  Cuc d'arena: anèl·lid de l'espècie Serpula vermicularis, que es cria a llocs arenosos de la vorera de mar (Men.); cast. sérpula.
II. per ext., Larva d'insecte en general, i en certs casos el mateix insecte encara que no estigui en estat larvari. Especialment:
|| 1. Larva d'insecte dípter que es congria a la carn morta. Hom mort... son cors se compodrex... e és menjat de vérmens e de cucs, Llull Cont. 103, 21. La nafra fresca | si li'n fan bena | se stiomena | o s'i fan cuchs, Spill 9674.
|| 2. Cuc de blat: larva que destrueix el blat (or., occ., bal.); cast. gusano, gorgojo. N'hi ha diferents espècies: Cuc d'arrel, que ataca les arrels del cereal durant el primer període de la vegetació d'aquest (Mall.); Cuc de canó, que ataca la canya devers el primer nu a flor de terra (Mall.); Cuc de nuu, el més nociu de tots, que es posa dins el nu més alt de la canya quan ve el temps d'espigar (cf. Rokseth Cult. cér. 171).
|| 3. Cuc de la farina (Pou Thes. puer. 64). Entre els cucs que es congrien dins la farina, es coneix el cuc de rossinyol, que és llarg i agrada molt als rossinyols, i per això els caçadors de rossinyols empren aqueix cuc per a parar els seus ormeigs (Mall.).
|| 4. Cuc pelut: cuc que té una multitud de cametes tan fines i acostades que semblen pèls, i que, en tocar-lo, s'acapçana, o sia, s'enrevolta a manera d'una capçana (Almudaina).
|| 5. Cuc de Sant Antoni: crustaci isòpode del gènere Armadillidium, que es contreu formant com una bolla en tocar-lo o veure's en perill (Eiv.); cast. cochinilla de humedad.
|| 6. Cuc sabater: insecte de dos o tres cm. de llarg, negre, amb moltes cames, que surt abans de ploure i s'encaragola quan el toquen (Bagà).
|| 7. imatge  Cuc de seda: larva de l'insecte Bombyx mori, que es manté de les fulles de la morera i segrega la seda, obrant el capoll dins el qual queda tancat per a convertir-se en crisàlidé i eixir-ne transformat en papallona; cast. gusano de seda. Morers blanchs qui fan mores verdes per conrear cuchs de seda, doc. a. 1405 (BSCC, xiii, 36). La lavor | dels cuchs de seda | més se'n refreda, | no se n'aviva, Spill 9681. Y fou ma quimera la del cuch de seda, Salvà Poes. 33. El nom de cuc de seda l'hi donen en el País Valencià; a Eivissa li diuen cuc seder, i a l'Empordà i Mallorca, cuca de seda. (Sobre la sericicultura popular, vegi's la secció de cult. pop. d'aquest mateix article).
|| 8. Cuc llaurador (Pla d'Urgell) o cuc hortolà (Val.): cadell, insecte que obri galeries subterrànies i talla les arrels de les hortalisses; cast. cortón.
|| 9. Cuc de col: oruga de les cols (Benissanet, Tamarit de la L.).
|| 10. Cuc ciuró: animaló que rosega les patates (Ciutadella).
|| 11. Cuc de llum (Àger, Gandesa, Vinaròs, Al.) o cuc lluent (Men.): lluerna; cast. luciérnaga.
|| 12. Cucs del formatge: larves que es congrien en gran quantitat dins el formatge. Formatge de cucs: el formatge Rocafort, que cria moltes d'aqueixes larves.
|| 13. Cuc revoltó: insecte que s'embolica als pàmpols dels ceps, fa una teranyina i els rosega (Cat., Val.); cast. gusano revoltón.
|| 14. Cuc d'aigua: nom de diferents espècies d'insectes que viuen habitualment dins l'aigua o dins terra fangosa; cast. gusarapo.
|| 15. Cuc de fusta: corc, larva dels diferents insectes que roseguen la fusta (Nebrija Dict.).
|| 16. Cuc de la llengua o del nas: larva que es congria en gran quantitat sota la llengua del ca o dins el nas del ca o de les ovelles (val., mall.); cast. lita, landrilla.
III. Cosa que per la seva forma llarguera o anellada té semblança amb un cuc I. Especialment:
|| 1. Peix de la família dels ofídids, espècie Ophidium barbatum L. (Mallorca); cast. pez sable.
|| 2. Cuc de gleva: larva del peix ciclòstom Petromyzeton ruber, que es troba a les platges formant bolics damunt l'alga (Tarr.).
|| 3. Cuc de l'orella: una de les tres cavitats internes de l'orella, que té forma d'un con buit i enrevoltat en espiral; cast. caracol. La gent més ignorant creu que realment dins l'orella hi ha un cuc viu.
|| 4. Fil metàl·lic (d'or, d'argent, etc.) enrevoltat en espiral molt estreta, formant aparentment un canonet d'anells sobreposats (Manacor).
|| 5. Cada una de les molles espirals de llautó que en les màquines jacquard obliguen les agulles a recular a llur posició de repòs després d'haver estat posades en acció pel dibuix de cartrons (Pons Ind. text.).
|| 6. Pinzell llarguerut, de pèl petit, amb què els pintors passen filets a les tartanes o altres carruatges (Igualada).
|| 7. Cucs del nas: moc mig sec que es treu del nas (Val.).
|| 8. fig. Cuc de terra: conrador molt aplicat als treballs del camp, que entra molt poc a la vila (Manacor); cast. destripaterrones.
|| 9. fig. Cuc de forat: persona molt ficada dins casa seva, que no en surt més que per casos de necessitat (Eiv.).
|| 10. fig. Home astut i retret, que cerca sempre el seu profit sense fer-ho gaire coneixedor (val., bal.); cast. zorro.
IV. fig. Pensament o sentiment que lleva la calma, que manté molt viva l'atenció; cast. gusano. Se ficaren dins les seues cases aquelles dones..., havien mort el cuc de la curiositat, Bol. Dim. 95. El cuc de la consciència: corcó, remordiment.
V. || 1. Joc d'infants, idèntic al de la cuit amagar o conillets amagar (Bagà, Esterri, Bonansa, Pont de S., Pobla de S., Tremp, Igualada, Sta. Col. de Q., Vilafr. del P.); cast. escondite.
|| 2. Cuc a detentar: joc de noies, en què la que para va recitant la numeració des del nombre 1 fins al 30, mentres les altres cerquen on amagar-se; quan estan amagades, la que para, procura veure'n alguna i conèixer-la, i quan la veu li crida: «Detenta't, Fulana!», i aquella altra queda detentada i es posa al mig. Si alguna altra jugadora pot arribar a tocar el lloc de parada o cau, crida «pedra!», i aleshores la detentada o detentades es desententen i tornen a jugar. Si arriben a estar totes detentades sense haver tocat cap pedra, aleshores torna a començar el joc, parant la primera que ha estat detentada. (Igualada).
|| 3. Cuc a místric: joc de nois i de noies, en el qual, convingut el lloc del cau (una porta, una reixa, un arbre, etc.), s'hi col·loca el noi que para, tapant-se els ulls amb els braços creuats sobre la cara, mentres els altres s'amaguen allà on poden. Quan estan amagats, un crida: «místric!»; aleshores el qui para es decanta del cau per trobar-ne algun, i quan el veu, crida: «Místric En Tal!», i es diu que aquest noi queda mistrigat, i no pot jugar; si algun dels jugadors pot arribar d'amagat a tocar el qui para, estant aquest allunyat del cau, allavores el primer pot tornar a entrar en el joc. Quan estan mistrigats tots els jugadors, cessa de parar el qui feia aquesta feina, i passa a parar el primer noi que ha estat mistrigat. (Igualada).
|| 4. Cuc als quatre cantons (Igualada) o cuc als alts (Vilafr. del P.): joc conegut arreu amb el nom d'els quatre cantons.
|| 5. Cuc amaneixe'n un: joc de noies, en el qual les jugadores s'escampen i corren essent empaitades per la que para; aquesta comença a encalçar-les cridant: «Cuc, amaneixe'n un!»; quan arriba a tocar-ne una, l'agafa i paren totes dues donant-se les mans, i criden: «Cuc, amaneixe'n dues!», i així van procedint fins que arriben a esser agafades totes, i aleshores torna a començar el joc, parant la primera o la darrera que ha estat agafada. (Igualada).
|| 6. Cuc a soldats plantats: joc de nens o de nenes, en el qual el qui para diu: «Cuc a soldats plantats, ferro vell qui en té per vendre?»; els altres jugadors corren al voltant del qui para i li responen: «Jo en tinc per vendre!», i s'ajupen a terra, i li fan carusses, i li tiren pedretes o altra cosa dient-li: «Té ferro vell!» El qui para, procura tocar un dels jugadors, i si arriba a tocar-lo, aquest queda plantat i s'ha de posar al costat del qui para, amb els braços oberts en creu; els altres proven de redimir-lo (desplantar-lo) tocant-li una mà o un braç, cosa que el qui para tracta d'impedir; si un dels plantats deixa caure els braços, cau en falta, i en haver comès tres d'aquestes faltes li toca parar. (Igualada).
|| 7. Cuc de xia Pepa Santa: joc de nenes en què les jugadores formen un rotle amb les mans agafades; la que dirigeix el joc assenyala a cada parell de mans ajuntades el nom d'un arbre de fruita; una altra que està enmig del rotle, i que es diu lo cuc, va d'un arbre a l'altre, com per menjar-ne la fruita, i després d'haver fet la volta a totes les minyones, la que dirigeix el joc diu: «Qui s'ha menjat la poma?» Les altres responen: «Lo cuc de xia Pepa Santa». Aquella diu: «Qui s'ha menjat la pera?» Les altres diuen: «Lo cuc de xia Pepa Santa»; i així van repetint-ho amb referència totes les fruites, fins que en arribar a la darrera, ella amb un mocador torçut encalça el cuc, que es posa a córrer en zig-zag dins i fora del rotle, i s'acaba el joc amb una rialla de les minyones. (Alguer).
|| 8. Cuc: joc de cartes en què els jugadors es baraten les cartes que no els agraden, i perd aquell qui es queda amb la carta més baixa (Cat., Val., Bal.); cast. cuco malcontento.
    Loc.
—a) Esser com un cuc d'aglà: esser una persona raquítica, repulsiva de veure (Palma).—b) No valer un cuc: no valer res, esser inútil o insignificant (Mall.).—c) Estar arronsat com un cuc: estar molt encongit (Llofriu).—d) Arrossegar-se com un cuc: anar amb el cos rossegant per terra.—e) Estar més retgirat que un cuc, o retgirat com un cuc: estar molt esporuguit, tenir una gran por (Mall., Men.).—f) Matar el cuc o trencar el cuc: menjar o beure un poc en dejú, abans de l'hora normal d'esmorzar (Cat., Val., Bal.); cast. matar el gusanillo. Tres pagesos que tots tres havian mort es cuch a s'aturada, Roq. 11. Que no'm donaries alguna cosa per a matar el cuc?, Víct. Cat., Ombr.—g) Cagar bé el cuc: restablir-se bé de qualsevol malaltia (Tortosa).—h) Prendre per cucs: no refusar res (Mall.).—i) Tenir cucs: tenir molta por, angúnia o preocupació pel mal resultat d'una cosa (Empordà, Vallès, Camp de Tarr.).—j) Tenir cuc de fer una cosa: tenir gosadia de fer-la, esser capaç de fer-la (ho diuen els infants mallorquins). «Vaig a sopar dins es cementeri.—No tens cuc d'anar-hi!» (Mallorca).—l) Clarejar com un cuc de filar: estar molt prim. Yo tinch de estar per a cuentos y falòries, clarejant com un cuch de filar, y tenint els budells buits, Rond. de R. val. 45.—m) Matar el cuc de l'orella (Empordà), o podrir es cuc de s'oreia (Men.), o fer es cuc de s'oreia malalt (Mall.): marejar o cansar qualcú de sentir les mateixes paraules, la mateixa cançó, etc. Tant arribaren a fer-me es cuc de s'oreia malalt, tantes coses me prometien, que arribaren a torbar-me es cap, Alcover Cont. 338. Vos dich que n'hi hauria per fer es cuch de s'oreya malalt an es sords y tot, Ignor. 1.—n) Cuc, cuc, que no em trobes!: s'exclama per significar que la realitat és distinta del que altri pensa. Ell se figurava... que m'havia de traure de casetes y que yo me callaria com en Missa... Cuch, cuch, que no'm trobes!, Rond. de R. val. 35.
    Refr.
—a) «Any de cuc, any de suc»: vol dir que en l'any en què abunden els cucs de les olives, hi ha collita d'oliva abundant (Segarra, Urgell).—b) «Cuc de gener, umpl es graner»: ho diuen en la creença que els cucs del blat, sobretot els cucs d'arrel, en certes condicions són favorables a la creixença del cereal (Mall., cf. Rokseth Cult. cér. 171).—c) «Cuc clar, l'amo fa cantar» (Val.).—d) «Qui té cucs, que pele fulla»: vol dir que cadascú ha de procurar-se les coses que necessita, i no ficar-s'hi altres a tenir-ne esment (Camp de Tarr., Cast., Val., Alcoi). Tinch a la punta de la llengua més de quatre coses... però gitón... y qui tinga cuchs que pele fulla, Rond. de R. val. 81.—e) «Al que fa cucs sense fulla, no li falta bulla»: vol dir que per a portar avant un negoci cal tenir els mitjans oportuns (Val.).—f) «Amb un mal cuc s'agarra el millor peix» (Tortosa, ap. Bayerri Refr. i, 410).—g) «Amb lo cuc se pesca l'anguila»: vol dir que per a obtenir un bon resultat cal arriscar qualque cosa (Val.).—h) «Qui té cucs, que pele fulla, que els meus ja dormen de la una» (Benassal).
    Cult. pop.
—a) Cucs de terra. Per tot arreu hi ha la convicció que l'aparació de cucs de terra és senyal que prest plourà. A Mallorca distingeixen senyals de pluja i de vent segons l'aspecte dels cucs: un cuc terrós, senyal d'aigua; un cuc lluent, senyal de vent (Bunyola).—Cucs intestinals. Vulgarment s'atribueix gran importància a la malaltia de cucs, i es consideren efecte dels cucs moltes afeccions que tenen altres causes. De qualsevol infant que tengui espaume, diuen que té cucs (Men.). Per guarir-lo d'aquesta malura, li pengen pel coll una enfilada d'alls (Men., ap. Camps Folkl. Men. ii, 125). A l'Empordà i la Garrotxa la medicina casolana més corrent contra els cucs era posar una coqueta feta de llevat i mel damunt el llombrígol del malalt i tenir-la-hi una estona; les dones deien que en llevar la coca quedava ratllada perquè els cucs s'havien menjat la mel i havien deixat només el llevat. Un altre procediment usual era untar d'oli de ginebre el clot del coll, sota la barba, i el llombrígol, i posar-hi després pols de tabac. També deien que es guaria la malaltia de cucs bevent el malalt suc de menta i de fulles de blat (Llofriu). No mancaven també oracions i fórmules supersticioses, com la que consistia a senyar l'infant malalt i posar-li sota el pit aquest escrit: «Vermis: espargit, vermis: dispargit» (C. Grandó, Rev. Cat. vi, 261).—Cucs de seda. La seva cria estava molt estesa en la regió valenciana, però avui dia ha decaigut molt i ha arribat a desaparèixer quasi completament. El cuc de seda menja contínuament fulles de morera: durant la seva vida muda la pell quatre vegades, i mentres muda la pell no menja, sinó que dorm. Les tres dormides del cuc se diuen dormir de la una, dormir de les dos i dormir de les tres (Val.). El capell (val.) o ametló (mall.), si només té un cuc, es diu en valencià escuma; si en té dos o més, es diu alducar. El cuc ix del capell convertit en palometa (papallona) i fuig; quan el cuc forada el capell per fugir, el fillet es romp i ja no serveix per a filar la seda. És costum escaldar els capells perquè no s'avivin en palometa. Hi ha cucs de seda anomenats bufalagues, en castellà gorrones, que són els que deixen el capell a mig fer, per causa d'una malaltia. Tornar-se rabosa blanca o alfanic el cuc de seda: tornar-se sec, estirat i blanc (val.); cast. alandrarse. Cuc de perola: cuc de seda ofegat. Encontrà a la tia Bajuana que exia de la església, tota geperuda y arruada com un cuch de perola, Rond. de R. val. 41. Cuc xino: varietat de cuc de seda de color bru (val.).
    Fon.:
kúk (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); kúс (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: cucàs, cucarro, cucot, cucarràs.—b) Dim.: cuquet, cuquetxo, cuquel·lo, cuqueu, cuquiu, cucó, cucarrí, cucarrineu, cucarrinó, cucoi, cucarrinoi.
    Etim.:
del llatí coccum, ‘pinyol de fruita’, ‘corc de fruita’.