Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  cunyat
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

CUNYAT, -ADA m. i f.
Cònjuge del germà o germana d'algú, o germà del cònjuge d'algú; cast. cuñado. Féu cavalcar la reyna de Mallorques sa cunyada ab sos tres fills, Desclot Cròn., c. 135. Exivernà lo Cèsar ab madona sa muller e ab madona sa sogra e ab sos cunyats, Muntaner Cròn., c. 212. Macidiana era molt bella; per ço un seu cunyat germà de son marit s'enamorà d'ella, Eximplis, i, 115. Qui ab cunyats entra en missa | s'en hix a soles, Somni J. Joan 2401. «Quan jo i tu serem cunyades, | no mos hem de baraiar; | hem d'arribar a menjar | dins un plat totes plegades» (cançó pop. Mall.).
    Refr.
—a) «Dos cunyats en pau i junts, no pot ser sinó difunts» (Manresa).—b) «Ja ho sé, cunyat, que dorms amb ma germana»: ho diuen a un per fer-li veure que es coneixen els seus mals intents (Bayerri Refr. Tort. i, 414).
    Etim.:
del llatí cognātu, ‘parent de sang’.