Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dénia
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

imatge  DÉNIA topon.
Ciutat de 12.300 habitants, situada a la vora de la mar, a la part septentrional de la província d'Alacant (País Valencià). És capital del Marquesat del seu nom, comarca formada pel Montgó i les conques baixes dels rius Girona i Gorgos. Encara avui s'anomena vulgarment el Marquesat aqueixa comarca, que comprèn les poblacions de Sagra, Ràfol d'Almúnia, Benimeli, Sanet, Negrals, Beniarbeig, Pamis, Ondara, Verger, Miraflor, Setla de Mar, Mirarrosa, Dénia, La Xara, Jesús-Pobre, Pedreguer, Gata, Xàbia, La Duana de Mar i el Portitxol. Amb el Marquesat de Dénia s'agrupa la subcomarca de les Valls de Pego. Dénia és famosa com a productora de figues i panses. Sporta de figa de Dénia, Lleuda Coll. 1249. Els seus habitants tenen fama de presumits, i per això són coneguts amb el malnom d'almidonats.
    Refr.
—a) «No et fies de Dénia, ni de terra que es rega amb sénia» (Val.).—b) «El camp de Dénia, promet molt i dóna poc» (Martí G., Tip. mod. i, 12).
    Cult. pop.
—La contalla existent a diferents regions, segons la qual un animal deixà caure el menjar de la boca pronunciant un nom de poble i un altre animal se n'apoderà i no el deixà caure en pronunciar un altre nom de poble amb les dents estretes, es conta també de Dénia i de Xàbia. Diuen que una rabosa de Xàbia portava a la boca un tros de carn, i veient-la una altra rabosa que era de Dénia li demanà:—¿D'on eres?—De Xàbia,—contestà aquella, deixant caure la carn, que l'altra s'afanyà a replegar; la de Xàbia, per tornar-li la passada, li preguntà:—I tu, ¿d'on eres?—De Dénia,—respongué l'altra rabosa amb les dents estretes i sense amollar la carn. (Contarella recollida a Benissa).
    Fon.:
dénia (en la pronúncia local).
    Etim.:
de Daniya, nom aràbic de la ciutat (cf. Steiger Contr. 327); la forma aràbica era una deformació del nom llatí Dianium, donat pels romans a la mateixa ciutat i que era evolució d'un altre nom indígena, probablement Dinium, d'origen ibèric.