Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dent
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

DENT f.
|| 1. Cada un dels ossets situats dins la boca dels mamífers i altres vertebrats i que serveixen per a la prensió i masticació dels aliments i també com a armes defensives i ofensives de l'animal; cast. diente. La volp dix al senglar que ell no havia mas dues dents ab què pogués combatre lo leó, e que lo leó havia moltes dents e moltes ungles contra lo senglar, Llull Blanq. 52, 4. De dents de elefant VI quintars e mig forfori per sportada, Consolat, c. 45. Elles... no curants que n'envelleixen abans de temps, e'n perden les dents e puden fortment..., pinten-se de innumerables engüents, Metge Somni iii. Un hom ab les sues dents arrenchà lo nas a son pare, Genebreda Cons. 131. Dents de dalt o superiors: les que estan inserides a la mandíbula superior. Dents de baix o inferiors: les que estan inserides a la mandíbula inferior. Dents de davant: les quatre de dalt i quatre de baix situades a la part central de l'obertura bucal, i que per llur forma són especialment aptes a tallar els aliments. Dents canines: les que vénen a continuació de les incisives, i tenen forma més aguda que aquestes. En el llenguatge vulgar, s'anomenen simplement dents les incisives; les canines reben el nom especial de cullals o claus; a continuació d'aquestes vénen les dents molars, anomenades vulgarment queixals, que són robustes i serveixen per a moldre els aliments. Dents queixaleres: els ullals d'un porc senglar (Pallars); tenen també el nom de claus (Mall.), ullals (or.) i escàtils (Men.). Dent verrac: dent desproporcionada amb les altres (Val.). Dents de cavall, o dents de fava, o dents d'all: les dents massa grosses. Dents de conill o dents de rata: les que són molt petites. Dents de llet o primeres dents: les que surten en la primera dentició i cauen quan l'infant té set o vuit anys. Dent gelet: espècie de dent blanca i curta que surt a les bísties i les fa semblar més joves que no són (Vimbodí). Dent de teula: dent doblegada i llarga que surt a certs caps de bestiar i els fa semblar més vells que no són (Vimbodí). Tenir bona dent: tenir les dents curtes, pròpies dels animals joves (Mall.). Tenir bones dents: tenir-les sanes i fortes, capaces de masticar bé els aliments. Posar les dents, treure les dents, o sortir a qualcú les dents: aparèixer les dents, deixar-se veure les dents noves d'un infant, d'un animal, etc. Canviar o mudar les dents: perdre les dents d'una dentició per a donar sortida a les de la dentició següent. Arrancar o arrabassar una dent: extreure-la, llevar-la artificialment, sia per motius medicinals, sia per càstig, etc. Clavar o ficar les dents: agafar una cosa amb les dents. Fer dents: fer molta gana, desig, enveja. Tenir les dents molt llargues: tenir molta fam. Dir o parlar entre dents: parlar obrint molt poc la boca, de manera poc intel·ligible, generalment per estar irritat, disgustat, molt preocupat, etc. Botzinant entre dents amb l'obsessió de témer que trobaríem el parany ocupat, Ruyra Parada 30. Escurar les dents: furgar-les amb un objecte prim per treure'n les partícules d'aliment i altres impureses. Tenir les dents ben amolades: tenir molta fam. Esmolar les dents: preparar-se per a menjar molt o per a barallar-se fort. Cruixir o petar les dents: batre les unes contra les altres per tremolor de fred, de por o altra convulsió. Esmussar o esgarrifar les dents, o fer guiscar les dents, o fer les dents llargues: produir una impressió desagradable com d'esgarrifança, generalment per efecte d'un soroll estrident o pel contacte d'aliments aspres. Tenir les dents que pruen per una cosa: tenir grans desitjos d'una cosa. Sempre 'm contan coses de Ciutat, y tanta curolla d'anar-hi han moguda en mi, que tench les dents que 'm pruen per veurer la mar de prop, Penya Mos. iii, 88. No tocar a les dents, o No haver-n'hi per una dent, o No tenir-ne per mitja dent: haver-hi molt poc menjar. Prim de dent: poc menjador, menjamiques. Meniar de cap de dent: menjar amb poca gana, masticant a poc a poc i sense delit. No passar de les dents, o No entrar de dents endins: repugnar, no agradar, no esser admès amb gust. La Gica... no volgué casar-se en ell, perquè, encara que li aguantava la meja, no li entrava de dents en adins, Rond. de R. val. 27. Mostrar les dents, o Ensenyar les dents, o Reganyar les dents: obrir la boca els gossos o altres animals, deixant veure les dents en actitud d'amenaça. Lo goç... los bous no'ls deixava menjar..., lladrant y mostrant ses dents ab gran fellonia, Faules Isòp. 27. Mostrar les dents a qualcú: fer-li mala cara o renyar-lo, adoptar amb ell una actitud agressiva o d'amenaça. Si yo en molta noramala li haguera mostrat les dents des del principi, no'm tindria ara el peu sobre la gola, Rond. de R. val. 33. A Mallorca, en canvi, mostrar ses dents significa també esser benigne amb qualcú, tractar-lo amb benevolència i deixar-se dominar d'ell. Y si és necessari anar prop de ellas, y fer-las cullir arreu, y no mostrar-los ses dents, Fontanet Conró 35. Ets atlots, amb una betcollada són bons de fer entrar en sivella, mentres no los mostrin ses dents, Roq. 52. «En mostrar-li ses dents, ja estàs perdut». Prendre a les dents una cosa: prendre-la amb ferma voluntat, amb decisió. Se varen casà..., es capellá los digué que havien de viure com Sant Jusep y Maria, y es jove heu ha pres tant a les dents, que comensà totduna per fugir a Egipte, Roq. 14.
|| 2. Cada una de les peces o porcions que surten més que la superfície normal d'una cosa, semblant a les dents d'un animal; cast. diente. Especialment: a) Cada una de les puntetes que forma el tall de les serres, xerracs, falçs i altres eines semblants. Feu xirricar les serres de dents que m'han de moldre, Atlàntida vi.b) Cada una de les petites porcions sortides que formen la part principal d'una clau d'obrir i tancar. Sense dents no pot la clau obrir lo pany, Somni J. Joan 2257. A un Sant tancau ses portes..., quant vuldreu entrá an el cel, | ses claus tendran ses dents tortes, Sarol Gloses 81.—c) Cada una de les arestes de ferro o d'altre material que té el carretó de batre per a triturar els cereals (Lleida, Mall.).—d) Cada un dels cossos sortits que té el contorn d'una roda o d'una altra peça d'engranatge.—e) La punta retorta que es fa a cada extrem d'una ferradura; cast. callo.f) En els telers de fer xarxa, una d'aquelles peces d'acer que fan prendre al fil la posició deguda per a formar el nu de teixidor amb un nou fil (Barc.).—g) Cada una de les puntes d'una àncora, que serveixen per a agafar aquesta en el fons. Amb la dent de ses àncores arrancarà la llosa, Atlàntida viii.h) pl. Superfície estriada de les mordales d'unes pinces o estenalles (Bal.).—i) Cada una de les pedres que es deixen sortides a un cornaló d'edifici o paret, per a encaixar-les després amb les pedres d'una altra construcció futura.—j) Dent d'all: cada un dels grells o alls que formen la cabeça (Val.).
|| 3. a) Dent de lleó: planta de la família de les compostes, de l'espècie Taraxacum officinale (pir-or., or., occ., val.); cast. amargón, diente de león.b) Dent de ca: planta de la família de les escolimines: Scolymus maculatus (Mall.); cast. tagarnina, diente de perro. Les herbas que crexen sobre dita terra..., plantatge, dent de ca, quinquefolium, Agustí Secr. 145.—c) Dents de rata: bolet petit com el rossinyol, i del mateix color, però de carn fràgil; la part de sota el barret, en lloc de ratlles, fa unes petites pues com a dents de rata; se fa a la tardor, a llocs frescals, i és bo a menjar.—d) Dent de bou: planta espinosa de l'espècie Ononis procurrens. (V. gaons).
    Loc.
—a) Armat fins a les dents: que porta moltes armes.—b) Posar unes bones dents d'una cosa: irritar-se'n molt, prendre'n molta malícia (Mall.). «He ballat amb En Toni; Na Bel en posarà unes bones dents».—c) Suar les dents a qualcú: es diu de qualcú que les dents li suen, quan braveja d'haver treballat molt i fingeix estar molt cansat, sense estar-ne ni haver treballat.—d) Perdre dents i queixals en una cosa: passar-hi molt de temps, adquirir-ne experiència.—e) Hauria esclafat un re amb ses dents: es diu d'una persona molt irritada (Mall.). Se'n vengué més atxul·lat i amb una maliciada que hauria esclafat un re amb ses dents, Alcover Cont. 342.—f) Tenir la dent (o les dents) sobre algú: tenir-li mala voluntat, procurar contínuament perjudicar-lo.—g) Esser valent de dents: es diu del qui braveja de valentia, i en realitat no és bo sinó per a menjar (per a fer servir les dents).—h) Set i les dents, i la barba a sota: contestació de les noies a les persones que els demanen quants anys tenen (Aguiló Dicc.).—i) Quan ses gallines trauran dents: no mai (Mall.). «Això serà quan ses gallines trauran dents»: això no succeirà mai.—j) Prendre el cel amb les dents: irritar-se molt, fer grans crits d'indignació. Y vosté per què ha de pendre el cel en les dents ara y adés... sense haver de què ni pera què?, Rond. de R. Val. 37.—l) Abans d'obrir sa boca, ja li han vist ses dents: es diu d'un qui no sap dissimular quan hauria de dissimular, de manera que totd'una li veuen les intencions (Men.).
    Refr.
—a) «A carn dura, dent aguda» (Tortosa, Val.); «A carn dura, dent segura» (Manresa). La auela... apretava el suret que era un encant... dient a dos per tres, a carn dura dent aguda, y vaja el moç, Rond. de R. Val.—b) «Quan penses clavar la dent en segur, tropessaràs en dur» (Martí G. Dicc.).—c) «Les dents de la gossa no fan mal als cadells».—d) «Quan tens, apreta les dents; que quan no tens, prou pretes les tens» (Val.).—e) «Primer són mes dents que mos parents» (Val.); «Més prop són ses dents que es parents» (Mall.); «Primer són ses meves dents que mos parents» (Men.); «Tan prop tinc les dents, que no em recordo dels meus parents» (or.); «Té tan prop les dents, que no es recorda dels parents» (Camp de Tarr., Tortosa, Maestr.): es refereixen als que obren amb egoisme, sense pensar en els altres.—f) «A llop dorment, no li entra res en dent»: significa que el qui no vigila no prospera.—g) «Qui posa dents aviat, prest tindrà un germanet nat»: vol dir que el nen que té fàcil la primera dentició, prest el desmamaran, i aleshores la mare tornarà a estar prenys (Manresa).—h) «Poques dents, canyeta verda»: ho diuen als vells que es casen amb dones joves (Tortosa).
    Cult. pop.
—Endevinalla referent a las dents: «Una capseta plena de rabassetes, no són verdes ni són seques» (Mall.).—Remeis contra la dentició difícil dels infantons: penjar pel coll de l'infant un cavall de barres (mandíbula) d'eriçó (Men., ap. Camps Folkl. ii, 124); o bé, passar-li un didal de plata per damunt les genives (Men., ap. Tres. Avis 1928, p. 113).—Creences dels infants: als menuts solen fer-los creure que en caure'ls les primeres dents les han de recollir i guardar bé, perquè el dia del Judici final hauran d'anar a cercar-les amb un paner foradat (Mall.); també els diuen que han de guardar totes les dents i queixals que els caiguin, perquè si els perden, en esser morts seran obligats a anar a cercar les dents amb una candela encesa en el cul (Empordà).
    Fon.:
dén (pir-or., or., occ., Maestr., Cast., eiv.); dént (Val., Al., Alcoi, mall., men.); dέn (Bonansa, Sort); dέnt (Pego, Felanitx).
    Intens.:
—a) Augm.: dentassa, dentarra, dentota, dentot, dentarrassa, dentarrot, dentarrota, dental.—b) Dim.: denteta, dentetxa, dentel·la, dentina, dentona, dentet, dentó, denteia, dentenga, dentinga, dentineua, dentinoia, dentinoi, dentarrina, dentarri, dentiró, dentiua, dentironet, dentissó, dentissonet, dentolí, dentilló, dentillonet, dentarrinoia, dentarrinoi.
    Etim.:
del llatí dĕnte, mat. sign. || 1. Hi ha hagut en català un canvi de gènere, car el mot llatí era masculí, como ho són els seus representants en les altres llengües romàniques; en català ha passat a esser femení, però tenim algun exemple arcaic de dent com a masculí (Si'ls dentz del hom mort tocaran lo dent malalt sense dubtansa serà adés guarit, Tres. Pobr. 27), i encara es conserva el gènere masculí de dent a certs dialectes fronterissos amb l'aragonès (Bonansa, Tamarit de la L., etc.).