Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  desert
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

DESERT, -ERTA adj.: cast. desierto.
I. || 1. Deixat, abandonat (de persona o cosa que podria ajudar, protegir, animar, etc.). «Si jo poria estar certa | lo que dius si és veritat, | ja hauria per mi acabat | aquest viure de deserta» (cançó pop. Mall.). Com hajats molt poble ajustadiç..., coué que aquell suportets e ajudets, com aytal gent sia comunament pobra e deserta en béns temporals, Eximenis (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 331). Desert d'amichs, de béns e de senyor | en strany loch, en stranya encontrada, | luny de tot bé, Jordi de Sant Jordi (Cançon. Univ. 36). Jo no puch dir que no sia desert | de tot delit, quant morta l'imagín, Auzias March xciii. Tinch-me per desert com pens en lo poc amor que'm mostrau, Tirant, c. 248. Per a gendre elegia un joue desert de béns naturals e morals, Corella Obres 98.
|| 2. jurispr. (Causa, recurs, etc.) abandonat per incomparecència del qui l'havia provocat o interposat. Aquest plet de appellació se ha a proseguir contínuament per lo appellant, e si passen trenta dies... aprés lo dia de la appellació que no men son plet, la appellació és deserta e la sentència dels cònsols passa en cosa iutiada, Consolat, c. 14. La part que haurà suplicat haja de deposar una terça de terça del salari, y no deposant, la causa de tal suplicació és deserta y ell ha de esser condemnat en despeses, Pragm. Aud. Mall. fol 22 v.o
|| 3. a) Subhasta on no es presenta postor.—b) (Concurs) al qual no es presenta cap concursant.—c) (Premi) que no s'adjudica per no havers'hi presentat aspirants o per no considerar-se en els presentats els mèrits suficients.
II. Deshabitat; on no es veu transitar ningú. «A mi me'n pren com qui està | malalt a un lloc desert; | tal volta la vida perd | per falta de poc concert, | i es metge sols no hi va» (cançó pop. Mall.). En los locs inabitables e deserts creu que haja feta sa habitació, Llull Blanq. 78, 7. La terra que calcigam era herma y deserta, Pere IV, Cròn. 371. Se'n muntaren per les muntanyes més desertes, Boades Feyts 107. Sa Biblioteca sol estar deserta sense merexer-ho, Ignor. 47. La fosca feya veure de la deserta nau, Costa Poes. 55. Els nostres carrers van restant més i més deserts, Ruyra Parada 11. a) fig. Recorres la teva ànima mirant que està deserta, Oliver Obres, i, 75.
III. (substantivat) m. Lloc inhabitat; especialment, Lloc inhabitable per la seva carència d'aigua i de vegetació. Si voleu anar a un desert o a una muntanya, e que allí façam los dos penitència, aparellada só, Llull Blanq. 4, 10. Cant anaues per lo desert, eres en tristícia, Llull Gentil 216. Y anant per deserts en nit tan escura, Passi cobles 8. Pensar poreu qual estiguí en tal desert, Vent. Pel. Del cavall del desert l'aire saltívol | anà perdent, i el galopar salvatge, Atlàntida vii.
|| topon. a) Desert de Cardó: vall situada en el terme de Benifallet, on hi ha un monestir carmelità.—b) Desert de les Palmes: paratge muntanyós en el terme de Benicassi (Cast.), on hi ha també un monestir carmelità.
    Loc.
—a) Acceptar en desert: (ant.) acceptar absolutament, sense restriccions (?). Havia delliberat la imperial bondat... de vida sua renunciar al sobredit famós capità... l'imperi e deguda senyoria..., lo qual no volent-ho acceptar en desert de la benignitat del senyor emperador, és stat content acceptar sols la successió, Tirant, c. 438.—b) Predicar en el desert: amonestar o aconsellar a qui no vol seguir consells ni obeir amonestacions; parlar sense eficàcia.
    Refr.

—«En la vinya del desert, qui més hi fa, més hi perd» (val.).
    Fon.:
dəzέɾt (pir-or., or.); dezέɾt (occ.); dezέ̞ɾt (Cast., Al.); desέ̞ɾt (Val.); dəzέ̞ɾt (mall.).
    Etim.:
pres del llatí desĕrtu, mat. sign.