Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. devesa
veure  2. devesa
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

1. DEVESA f.
Prat, tros de terra abundant d'herba i destinat al pasturatge; cast. dehesa. A certes regions s'anomena devesa el prat de pastura en què, a més d'herba, hi ha abundor d'arbres (Ribes, Empordà, Maestrat). Al Gironès i La Selva, la devesa és el lloc plantat d'arbres; al Lluçanès, el bosc d'arbres grossos i clars que és prou herbat per a pasturar-hi el bestiar; i cap al baix del Pireneu, és el prat que no es rega; al Ripollès anomenen devesa el prat, tant si es rega com si no; i al Vallès ho diuen del bosc que es neteja o esporga, i es diu que «s'ha fet bona o mala devesa» (Cost. Cat. ii, 85). In via que est ad ipsa devesa et pergit ad castro Bisulduno, doc. a. 978 (Villanueva Viage, xv, apènd. xxv). Que negú gaus penre en devesa conils del senyor rey, doc. a. 1275 (RLR, iv, 360). Que negú hom no gaus penre, en devesa ni altre loch, dels conils blanchs, ni bragatz, ni negres, del senyor rey, doc. a. 1283 (RLR, iv, 360). Eren intrats en les deveses e boscatges reyals e y avien caçat, Reis Bret. En lo qual lloch també podreu fer deuesa de conills, Agustí Secr. 144. I dauren i perlegen deveses i aiguamolls, Atlàntida ii. Seguint son carrer, les eres; | la devesa més enllà, | hon buscàvem nius de merles, Llorente Versos, i, 227.
Devesa es conserva abundosament en la toponímia catalana de totes les comarques. Devesa de Villalta: paratge situat entre Les Escaldes i Font-Romeu. La Devesa: lloc de molt arbrat, a la vora de Girona. Devesa del Gall: prat en el terme municipal de Sercs (Berguedà). Puig de la Devesa, situat prop de Santa Maria de l'Estany. Devesa: caseriu agregat al terme de Tivissa. Deveses: partida del terme de Prades. Les Deveses: peça de terra del terme de Mont roig. La Devesa: partida de terra del terme de Rojals (Camp de Tarr.). Devesa: masia situada prop de Sant Genís de ses Deveses, i partida del terme de Rocafort de Vallbona. Les Deveses: caseriu del terme de la Serra En Garceran (Cast.). La Devesa: masia castellonenca, i gran pineda entre l'Albufera i la mar en terme municipal de València. La devesa de la albufera, doc. a. 1315 (Col. Bof. xxxix, 95). Gran alqueria | dix posseia | prop la devesa, Spill 2017. || Devesa: llin. existent a Gir., Cornellà, Olot, Salt, Barc., Hospitalet, Igualada, Sitges, Terrassa, Torreblanca, Val., Sueca, Alberic, Dénia, Benissa, Altea, Benidorm, Benifallim, Crevillent, Onil, Callosa, Polop, etc.
    Refr.

—«Ovelles i abelles, en tes deveses»: indica que l'ovicultura i l'apicultura són coses productives (Amades Past. 127).
    Fon.:
dəβέzə (pir-or., or.); devéza (Cast., Al.); deβésa (Val.); dəvə́zə (Mall.). A Mallorca no s'usa gairebé gens fora de la toponímia, i encara és amb una forma alterada per la pèrdua de la -z- intervocàlica: Sa Deve(s)a [sə ðəvə́ə], nom d'una possessió del terme d'Artà.
    Sinòn.:
pleta.
    Etim.:
del llatí defēnsa, ‘defensada, prohibida’, perquè les deveses eren antigament trossos de terra closos i vedats. En els documents medievals escrits en llatí el mot devesa està representat per defensa, com es pot veure per aquest passatge: «Item damus plenum posse quod possitis ibi tenere quatuor sortes terre ad defensam, et in dicta defensa nullus sit ausus venari de die nec de nocte, neque laqueos ponere, neque aliud ingenium captionis facere...» (doc. a. 1303, arx. parr. de Sta. Col. de Q.).

2. DEVESA f.
Avès, costum (Tortosa, Fulleda); cast. costumbre. «Tens molta devesa d'anar amb les mans a la butxaca» (Tortosa). «Lo ruc té la devesa d'anar-se'n sempre a la parada del blat» (Fulleda).
    Fon.:
deβéza (Tortosa).
    Etim.:
deformació de avès, per influència de devesa art. 1.