Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dilluns
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

DILLUNS m.
|| 1. El primer dia de la setmana, que ve immediatament després del diumenge; cast. lunes. «El dilluns al dematí | n'és principi de setmana; | ja n'agafa el picador | i se'n va a rentar bugada» (cançó pop. Llofriu). En lo dilluns creà Déu lo cel, Llull Doctr. Puer., c. 4. El jorn del dilluns fon esclarit, Desclot Cròn., c. 35. Ell volia lo dilluns passar en Calàbria, Muntaner Cròn., c. 75. Y dilluns, altre cop al treball, Vilanova Obres, xi, 73. Dilluns Sant: el dilluns de la Setmana Santa, immediat al dia del Ram.
|| 2. El dia que segueix immediatament a una festa. El dilluns de Sant Roc... continuava distint y persistent dins les orelles el sorollós y agut so de les xeremies, Rosselló Many. 163. Era el dilluns de la segona Pasqua, Massó Croq. 61. Fer es dilluns: no fer feina el dilluns o el dia següent d'una festa (Mall.); és costum de fer es dilluns principalment entre els sabaters i els espardenyers. Dur es dilluns: tenir la peresa pròpia del dilluns; no tenir ganes de treballar (Mall., Men.).
    Refr.
—a) Hi ha una sèrie de frases que tenen aparència de refranys i en realitat no són més que fragments dels recitats sobre els dies de la setmana, de què hem parlat en l'article dia. Les principals referents al dilluns són: «Dilluns, faves a munts» (Calasseit); «El dilluns, a comprar lluç» (Ribera del Xúquer); «El dilluns, apagar les llums» (Alcoi); «Es dilluns encenen es llums» (Sóller); «Dilluns, madona té els dits junts» (Men.).—b) «Nadal en dilluns, les festes a munts»: es diu perquè si Nadal cau en dilluns, són festa els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre i els dies 1, 6 i 7 de gener (Urgell).
    Cult. pop.
—Es creu que les persones nades en dilluns són molt sortoses, perquè és tradició que la Mare de Déu nasqué en dilluns i que la setmana, que abans començava en diumenge, ara comença en dilluns pel desig de Nostre Senyor d'honrar el dia en què sa mare era nada (Amades, ap. BDC, xviii, 132). Els anys començats en dilluns són considerats de molt bon averany. Diuen també que el dilluns és molt bon dia per a començar remeis i novenes de caràcter curatiu, i es creu generalment que totes les coses començades en dilluns acaben bé. «Bon dilluns, bona setmana» (Men.). Com que segueix la festa, es té poca gana de treballar en aquest dia: «Lo dilluns, perea a munts» (Vinaròs); «Qui no té por al dilluns, no té por al dimoni» (Alacant). Abans els sabaters treballaven en les feines urgents els diumenges i vagaven els dilluns; per això es diu «Fer dilluns de sabater» quan no es treballa aqueix dia, i hi ha el refrany: «El dilluns, el sabater no pega punts» (Carlet, ap. Griera Tr.). És el dia preferit per a casar-se (Amades, ibid.), si bé aquesta preferència es contradiu amb aquests refranys: «Els qui es casen en dilluns, al cap de l'any són difunts» (Maldà, ap. Griera Espos. 35). «En dilluns i en dimarts, no t'hi casis ni t'embarcs» (Eiv. ap. Griera Tr.). «Lo dilluns i lo dimarts són per als desgraciats» (ibid.).
    Fon.:
diʎúns (pir-or., or., occ., val., bal., alg.); diʎúms (St. Feliu de G., Ordino, Pont de S., Bonansa, Esterri, Vilella, Tamarit de la L., Fraga, Ll., Tarr., Tortosa); deʎúms (Pont de S.); deʎúns (Gandesa, Alzira, Pego).
    Var. ort.
ant.: diluns.
    Plural:
normal, dilluns; dialectal, dillunsos (recollit a Tremp, Val., Gandia, Alcoi).
    Etim.:
del llatí vulgar die lūnis, procedent de die lūnae (=‘dia de la lluna’), amb la terminació -ae canviada en -is per analogia de die martis, ‘dimarts’. La forma die lunis està documentada en el Corp. Inscr. Lat. (ix, 6192).