Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  dobler
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

DOBLER m.
|| 1. ant. (adj.) Que val el doble d'una unitat donada; especialment, que val dos diners. Tot lo pa que tindrà per vendre, sia que sien doblers o dinals, doc. a. 1375 (arx. mun. de Barc.). May les mans del dit mossèn Franci Ferrer cessaven de donar continuament a cascun pobre... un pa dobler, com dit és, Carbonell Ex. Joan II, c. 42. 425 claus doblers... per clavar llates, doc. a. 1789 (Dicc. Aguiló, s. v. clau).
|| 2. ant. Alforges, bossa doble. En axí com lo pastor qui estoja lo pa en son dobler per so car no'l pot menjar en lo temps que corre a defendre son bestiar, Llull Cont. 316, 9. El dit pelagrí confià's en l'aiuda de Déu e tragué la ymage del dobler e mostrà-la al leó, Treps Rom. 87 vo. Un sarronet o dobler de drap de li de pocha valor per portar libres, doc. a. 1412 (Aguiló Dicc.). Lo dit dobler és ligat ab una simolsa groga et que lo plech qui és dins és plegat et cosit en drap de canemaç, doc. a. 1415 (Col. Bof. xxxvi, 304). Un dobler petit de canamàs, doc. a. 1486 (arx. Cúria Fumada de Vic).
|| 3. Peça de fusta que es transporta en rai, de dimensions determinades, i que serveix d'unitat de venda entre els raiers (Pireneu català). A certes regions el dobler fa 26 pams de llarg per 60 cm. de gruix del cap gros i 50 cm. pel cap prim (Cost. Cat. i, 122). A altres comarques les mides són diferents: els doblers d'avet tenen com a mínim quaranta pams de llarg, i pugen de vegades fins a 42 i 44 pams; els de pi varien entre 36 i 38 pams. (Butll. C. Excurs. Cat. xxii, 291).
|| 4. Moneda antiga que valia dos diners i era la sisena part d'un sou (Mall., Men.). Se ha batut dins aquest temps en moneda de billó, ço és doblers menuts e malles, doc. a. 1343 (Boll. Lul. viii, 425). Fem metre al canó den Bernat Dolms... una axeta de forma de hun diner..., donam e fem metre al alberch del degà una axeta de forma de hun dobler, Item fem metre en lo canó del palau del bisbe una axeta de forma de quatre doblers, Codi Çagarriga 220. Que puxa batre moneda menuda... de diners que sien apellats doblers, doc. a. 1428 (Botet Mon. iii, 438). No han sino vuyt doblers lo jorn per home, doc. a. 1453 (BSAL, ix, 365). May tench un doblé en casa, Penya Poes. 124. No guanyaràs cap dobler | i aniràs descalç a missa, Riber Sol ixent 9. Doblers del rei Bàmbol: monedes antigues mallorquines, que si eren de plata equivalien a vint-i-quatre doblers ordinaris. Fer dobler: anar diferents dones a filar i passar la vetllada plegades a una casa, aportant cadascuna un dobler per ajudar a la despesa d'oli que es feia en la reunió (Mall.).
|| 5. Porció o quantitat de cosa que val un dobler (Mall., Men.). S'onclo solia venir a les vuit de plassa, amb un doblé de raves devall xella, Maura Aygof. 30.
|| 6. pl. Moneda en general; riquesa amonedada (Mall., Men.); cast. dinero, cuartos. «Bona veritat dius, Toni: | «Qui no té doblers, no beu»; | es meus doblers tenen creu | i no s'hi acosta el dimoni» (cançó pop. Mall.). «M'agrada collir olives, | però és un art perillós; | hala, al·lots, aferrau-vós, | que amb doblers no compren vides!» (cançó pop. Mall.). Seria molt perjudicial gastar temps y dobbés [sic] en fer altres projectes, Ignor. 10. Tothom cerca fé doblés, Penya Poes. 101. Doblers fets: conjunt de moneda menuda, peces de cinc i deu cèntims. «¿Tens doblers fets?—No, només tenc pessetes».
|| 7. fig. i humorístic, Dobler de sa panxa: el llombrígol (Mall.).
    Loc.
—a) No tenir un dobler: esser molt pobre, no tenir gens de béns de fortuna.—b) No valer un dobler, o No valer tres doblers: esser una cosa mancada de valor, no valer res. No trob cap criada | que valga un doblé, Aurora 227.—c) No donar d'una cosa dos doblers en dia de bona fira: menysprear-la, considerar que no val res.—d) Pagar un dobler damunt s'altre: pagar puntualment i sense deixar res a deure.—e) Tenir més doblers que cabells, o Manejar els doblers a palades: posseir gran riquesa en moneda.—f) A dobler un: a molt baix preu.—g) De dobler u: de molt poca valor, insignificant. Què hi teniu que dir ab axò, escriptoretxo de dobler u? Aurora 226.—h) No esser bons doblers a qualcú, una cosa: no agradar-li, no fer-li gens de goig.—i) O dobler, o ou: es diu a qualcú qui es voldria aprofitar de dos beneficis o avantatges i no li és possible disposar més que d'un.—j) Doblers i paraules: es diu contestant evasivament al qui demana què ha costat una cosa.—k) Donar dos doblers de notícies d'una cosa: donar-ne una mica de notícia, informar sumàriament qualcú sobre aquella cosa.—l) Fer-se'n dos doblers, d'una cosa: no fer-ne cabal, no preocupar-se'n. «Són tres o quatre guerrers | que van contra mi tot sol; | però, si s'al·lota em vol, | de tots me'n faç dos doblers» (cançó pop. Mall.).—m) Dos (o tres) doblers de lo mateix: aproximadament lo mateix que s'ha dit abans. «Tu no creus aquestes notícies, i jo faç dos doblers de lo mateix» (=jo tampoc no les crec). Tota Mallorca està tapada de neu; y Menorca, també; y Ervissa, dos doblés de lo mateix, Roq. 7. Els siguents dies vaitx trescar altres salons... y per tot me passà tres doblers de lo mateix, Penya Mos. iii, 114.—n) Haver-hi més de dos doblers de raons: haver-hi discussió, desacord per a la resolució d'una cosa.—o) Esser dos doblers de tudossa i un de carn negra: esser de molt poc valor o profit.—p) Li poden fiar doblers sense comptar: es diu d'una persona molt honrada, que mereix tota confiança.—q) Els doblers li tornen carbons: es diu d'un que no sap guardar ni emprar bé els diners, que els malgasta, que no li donen profit.—r) Amb sos dos doblers i s'alena: amb escassos mitjans, sense els recursos necessaris. «Voleu posar una indústria amb sos dos doblers i s'alena, i no fareu res».—s) ¿Com estam de doblers fets?: es demana en to humorístic per dir: ¿com va la vida?, ¿com estàs?—t) Estimar més un dobler que un sant: esser molt avar.—u) Haver de mester set doblers per fer un sou, o Set doblers no li fan un sou: es diu d'un que malgasta els diners i no en té mai prou.
    Refr.
—a) «Qui no fa cas d'un dobler, no el té quan l'ha de menester» (Mall.); «Qui no mira amb un dobler, quan l'ha de menester no el té» (Men.): es diu al·ludint als malgastadors o als qui no miren prim a guardar els diners.—b) «Qui és nat per a un dobler, no pot tenir un sou»: vol dir que hi ha persones que semblen predestinades a esser pobres tota la vida.—c) «Qui té doblers, vola; qui no en té, rodola» (o «s'assola»): vol dir que els diners donen facilitat per a tota cosa, i el no tenir-ne fa impossibles coses relativament fàcils.—d) «Beneit dobler que a casa torna»; «Ditxosos doblers que tornen a son amo»: es diu quan algú recupera els diners que havia pagats o invertits en qualque cosa.—e) «Amb sos doblers en sa mà, vaig allà on vull»: vol dir que amb diners tot es pot obtenir.—f) «A pocs doblers, poca música»: significa que qui no paga bé, és mal servit (Men.).—g) «Bons modos i doblers, fan els homos cavallers» (Mall.).—h) «Doblers: ¿a on anau?—A on n'hi ha més!»: vol dir que els qui tenen molts de diners, tenen més facilitat per a guanyar-ne que els qui en tenen pocs.—i) «Els doblers dels capellans, cantant cantant se'n vénen i cantant cantant se'n van».—j) «Doblers d'altri i brou de peix, no fan greix».—k) «Qui no té doblers, que no tengui set»: vol dir que sense diners no es pot aspirar a obtenir res (Men.).—l) «Res més barato que lo que amb doblers se paga»: es diu perquè generalment les coses regalades han d'agrair-se amb obsequis que valen més que allò que s'ha obtingut de regal.—m) «Bossa sense doblers, la pas p'es sés» (Men.).—n) «Homo i al·lot hi ha, que no valen es dotze doblers d'es batiar» (Men.).—o) «Doblers en bossa i mel en boca»: vol dir que per a guanyar-se les simpaties dels altres no hi ha cosa millor que tenir diners i amabilitat de tracte.
    Fon.:
dobblé (Mall.); dubblé (Men.); a Mallorca, generalment es pronuncia dobbé, pl. dobbés.
    Intens.:
dobleret, dobleró, doblerot.
    Etim.:
del llatí dŭplarĭu, ‘que val el doble’.