Diccionari Català-Valencià-Balear
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  ensiam
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT

ENSIAM (escrit també enciam, i en val. ensisam). m.
|| 1. Conjunt de bocins de verdura, hortalissa, olives, etc., amanits amb oli, sal, vinagre, per a menjar-se abans dels plats principals o durant la menjada d'aquests; cast. ensalada. E con, si ensiam remou, com no dich pus aquest gran mal!, Obra vells 153. Sopa d'ensiam de bròquil, Aguiló Poes. 173. Ensiam d'herbes fines: ensalada italiana (Ferrer Dicc.). Ensisam de caputxins o de totes herbes: el feien els caputxins barrejant tota mena d'herbes comestibles, i era molt exquisit (Val.).
|| 2. Planta de la família de les compostes, de diferents espècies del gènere Lactuca, i especialment: a) imatge  La Lactuca sativa L. (or., occ., val., bal.); cast. lechuga. Sebas y ensiam 29 lliures 6 sous, doc. a. 1652 (Hist. Sóller, i, 956). Se li dóna cada setmana tres mesuretes de oli..., oliues, vinagre, ensiham, doc. a. 1669 (BSAL, vii, 150). Aquesta mateixa espècie s'anomena també ensiam llarg a certes regions de Catalunya, i ensiam d'orella de burro a València.—b) imatge  imatge  Ensiam bord o ensiam boscà: les espècies Lactuca virosa L. (Flora Farm. 832) i Lactuca scariola; cast. lechuga silvestre.c) Ensiam cabdellat o trucat: l'espècie Lactuca capitata DC., que es distingeix per formar una mena de cabdell.—d) Ensiam crespat: l'espècie Lactuca crispa DC.; cast. lechuga rizada.e) Ensiam de baró: ensiam silvestre que fa la fulla molt petita (Massalcoreig).—f) Ensiam de Sant Magí: varietat d'ensiam molt doble i llarg, amb el nervi de la fulla vermellós.—g) Ensiam de carxofeta: el que té la fulla rodoneta i curta.—h) Ensiam de col: és blanc i s'acopa com una col borratxona (Mall.).—i) Ensiam blanc: varietat d'ensiam que es fa gros, de fulles amples i rodonenques i de color blanquinós (Mall.).—j) Ensiam de l'espasa: varietat d'ensiam que té les fulles llargues i estretes (Empordà).—l) Ensiam del sucre: té les fulles estretes, però més gruixudes que els altres ensiams, i ve més primerenc (Agullana).—m) Ensiam vinagrer: té les fulles de color vinós (Agullana).—n) Ensiam maimó: és més tardà que els altres (Agullana).
|| 3. Ensiam de senyor o de la Mare de Déu: planta de la família de les primulàcies, de l'espècie Samolus Valerandi; cast. pamplina de agua. (V. ensiamet).
|| 4. Ensiam de patena: planta de la família de les portulacàcies, de l'espècie Portulaca oleracea; cast. verdolaga.
|| 5. fig. Barreja desordenada o confusa de diverses coses; cast. ensalada. Gloses, coverbos, vuyts y nous y qualsevol altre ensiam, Roq. 16. Ehi tiren brossat... i venga a trencar-hi ous... i a escampar-hi sucre... i cloveia de llimona..., remolca amb un cuierot tot aquell ensiam tan preciós perque se mescl ben bé, Alcover Cont. 222. Veig colomins y molls tot mesclat, y el que fa eixos ensisams, pachol!, és jodio, Guinot Capolls 44.
    Refr.
—a) «L'ensiam fa mal d'ulls»; «L'ensiam fa lleganyes»: expressa una creença vulgar i errònia en les males condicions de sanitat de l'ensiam (Manresa).—b) «L'ensiam, quan és tendre, porta'l a vendre, i quan és dur, queda-te'l tu» (Penedès).—c) «Amb l'ensiamet hi cau bé el traguet» (Miró Afor. 241).
    Fon.:
ənsiám (pir-or., or., bal.); ansiám (occ.); ansizám (Maestr., Cast., Al.); ansisám (Val.).
    Etim.:
probablement d'un mot llatí *incīsamen, ‘conjunt de trossets, de coses tallades’ (derivat de incīdĕre ‘tallar’), com ho confirma la forma genovesa antiga inçizamme, citada per Flechia (Arch. Glott. It. viii, 362) i admesa per Parodi (Rom., xvii, 61) i per Meyer-Lübke (REW 4354).